04
de desembre
de
2016, 12:03
Actualitzat:
12:18h
El cultiu professional de l'olivera i l'ametller arribarà l'estiu que ve a la zona alta del canal Segarra-Garrigues, en concret a dues finques del terme de Preixens (Noguera). Se'n plantaran 13 hectàrees (4 d'olivera i 9 d'ametller) en unes finques on fins ara s'hi conrea cereal de secà. Es tracta d'una aposta de dos propietaris que han decidit sumar-se al regadiu amb cultius alternatius de més valor afegit.
La comunitat de regants veu aquestes experiències com un pas important perquè més pagesos de les comarques de la Noguera i l'Urgell s'animin a fer la inversió necessària per aprofitar l'aigua del canal. De fet, aquesta és la zona amb el nivell més baix d'adhesions, ja que actualment menys de la meitat dels agricultors que podrien regar no ho fan. Amb el mateix objectiu aquest 2016 s'ha fet una oferta especial als propietaris dels primers sectors (1, 2 i 3) que consisteix a pagar la meitat per les obres de la xarxa de distribució a canvi de menys dotació d'aigua. L'oferta es va fer arribar a uns 300 agricultors però de moment només s'hi han apuntat una quinzena amb prop d'un centenar d'hectàrees.
El president de la comunitat, Josep Maria Jové, admet que la resposta no ha estat la que esperaven i fa una crida als indecisos perquè l'aprofitin durant aquest mes de desembre, l'últim que estarà disponible. Aquesta oferta estava pensada per garantir almenys una collita de cereal anual. Jové reconeix que l'estratègia de futur en aquesta zona passa per anar substituint els cultius extensius de blat, ordi o panís per altres de més rendibles, sobretot l'olivera i l'ametller, però també altres que ja s'estan provant com la poma o el pistatxo. Es calcula que el cost total de fer arribar el reg a una finca del Segarra-Garrigues és d'entre 8.000 i 10.000 euros per hectàrea.
La comunitat de regants veu aquestes experiències com un pas important perquè més pagesos de les comarques de la Noguera i l'Urgell s'animin a fer la inversió necessària per aprofitar l'aigua del canal. De fet, aquesta és la zona amb el nivell més baix d'adhesions, ja que actualment menys de la meitat dels agricultors que podrien regar no ho fan. Amb el mateix objectiu aquest 2016 s'ha fet una oferta especial als propietaris dels primers sectors (1, 2 i 3) que consisteix a pagar la meitat per les obres de la xarxa de distribució a canvi de menys dotació d'aigua. L'oferta es va fer arribar a uns 300 agricultors però de moment només s'hi han apuntat una quinzena amb prop d'un centenar d'hectàrees.
El president de la comunitat, Josep Maria Jové, admet que la resposta no ha estat la que esperaven i fa una crida als indecisos perquè l'aprofitin durant aquest mes de desembre, l'últim que estarà disponible. Aquesta oferta estava pensada per garantir almenys una collita de cereal anual. Jové reconeix que l'estratègia de futur en aquesta zona passa per anar substituint els cultius extensius de blat, ordi o panís per altres de més rendibles, sobretot l'olivera i l'ametller, però també altres que ja s'estan provant com la poma o el pistatxo. Es calcula que el cost total de fer arribar el reg a una finca del Segarra-Garrigues és d'entre 8.000 i 10.000 euros per hectàrea.
Els esforços se centren ara a introduir cultius llenyosos a la part alta del canal. Són més rendibles que el cereal i el panís i, per tant, des de la comunitat de regants creuen que d'aquesta manera més pagesos poden animar-se a fer la inversió necessària per regar. "Les finques d'ametllers i oliveres que es plantaran l'estiu que ve no són molt grans però sí que serviran perquè la gent vegi que es pot fer alguna cosa més que cereal en aquesta zona i que es pot rendibilitzar el reg amb cultius més productius", afirma Josep Maria Jové.
D'ametllers ja n'havia plantat fa dos anys com a prova l'empresa Aigües Segarra-Garrigues (AGS) però ara serà la primera vegada que pagesos particulars aposten per aquest cultiu i el de l'olivera en aquesta zona a cavall de la Noguera i l'Urgell. Xavier París és l'agricultor de Preixens que ha decidit canviar quatre hectàrees que ara té plantades d'ordi per oliveres buscant més rendibilitat. "Amb el cereal ja sabem el que hi ha, el preu és molt baix i no crec que millori. Ara amb l'aigua del canal Segarra-Garrigues tenim l'oportunitat de canviar a un altre cultiu i hem de mirar de millorar, encara que al principi porti una mica més de feina i de despesa", comenta. Tot i que no hi ha certeses sobre el rendiment, París confia obtenir entre 10.000 i 15.000 quilos d'olives per hectàrea a partir del quart any.
El president de la comunitat de regants reconeix que, amb el preu elevat de l'aigua que han de pagar els pagesos, "hauria de canviar molt la situació perquè sigui rendible invertir en regadiu fent cereal o blat de moro". També ho ratifica el vicepresident de la comunitat i president d'aquesta zona del canal, el sector 3, Francesc Xavier Albareda.
Explica que la intenció és fomentar nous cultius com l'ametller, "que està molt de moda", o també l'olivera, ja que el preu de l'aigua impedeix que es puguin fer cultius extensius amb regadiu i surtin els números. "Amb el panís podem dir que no és rendible i amb cereal d'hivern molt poc, de manera que per fer tota aquesta inversió cal anar a buscar cultius de valor afegit", insisteix.
De fet, Jové recorda que l'oliva i l'ametlla tradicionalment ja s'havien cultivat en aquestes comarques abans de fer un canvi massiu a favor de les produccions extensives. Ara, en canvi, per aprofitar millor el regadiu el més recomanable és tornar a la fruita seca i l'oli. Paral·lelament, també s'han fet plantacions de pomeres i pistatxers que estan donant bons resultats. En tot cas, també puntualitza que la substitució de cultius extensius per plantacions més intensives serà "lent" ja que no només s'han de canviar les plantacions sinó també la maquinària per treballar-les. També es fa proves amb altres productes com la soja, la fava, o els pèsols, però encara no s'ha provat que realment valgui la pena apostar-hi.
El president de la comunitat de regants destaca que constantment els arriben demandes d'empreses que busquen grans extensions de terreny per plantar aquests nous cultius, "però nosaltres preferim que ho pugui fer la gent del territori". Per això reitera una de les principals reivindicacions des regants: que el Govern faciliti el finançament de la inversió per preparar les finques a través de crèdits bonificats, una opció que actualment no existeix.
Jové ha alertat una vegada més que si no s'ajuda els petits propietaris seran només grans firmes del sector agroalimentari, vinculades o no al territori, les que es beneficiaran de la infraestructura perquè són les úniques que poden accedir al finançament i, a més, disposen de fons europeus per posar en marxa grans plantacions.
Noves fórmules per sumar regants reduint costos i dotació d'aigua
D'acord amb el Govern, a principis d'any es va oferir als propietaris dels primers sectors del canal disposar de reg de suport (3.500 metres cúbics per hectàrea i any) i pagar 1.550 euros per hectàrea per les obres de la xarxa de distribució, la meitat que si disposessin de la dotació plena (6.500 metres cúbics per hectàrea i any).
Els qui s'hi avinguin també hauran de pagar durant 20 anys una derrama de 100 euros per hectàrea a l'any, i un cop passades aquestes dues dècades ja podran accedir al reg amb dotació màxima. L'oferta, però, es limitava a aquest 2016 i ja només queda aquest mes de desembre per apuntar-s'hi. La comunitat ha enviat una carta de recordatori i confia sumar algun propietari més però el president dels regants admet que la resposta fins ara ha estat discreta. No obstant això, no descarten oferir noves fórmules per anar sumant adhesions.
La que sí que ha tingut bona acollida és l'opció que s'ha plantejat per als fruiters a la part final de la infraestructura, al sud del Segrià i les Garrigues. En aquest cas, es paga la meitat el primer any per disposar de reg de suport durant quatre anys i el cinquè s'abona l'altra meitat i ja poden tenir dotació plena.
Principal inversió a Lleida, però "insuficient" per als regants
El canal Segarra-Garrigues, amb un total de 18,7 milions d'euros, encapçala un cop més les previsions d'inversió del Govern a Lleida, segons el projecte de pressupostos presentat aquesta setmana per l'executiu. Jové entén les restriccions dels comptes públics però considera que la partida és "molt insuficient" i recorda que "hi va haver anys en què s'hi invertien 80 i 100 milions". Afirma que la inversió que correspon a la Generalitat per acabar de desenvolupar la xarxa secundària i portar l'aigua a les finques s'hauria d'accelerar, tenint el compte que el canal principal ja està totalment acabat (una obra que va executar el govern espanyola) i que a la part baixa del canal hi ha un gran interès per sumar-se al regadiu. Jové calcula que amb aquests prop de 19 milions es podran posar en regadiu unes 2.000 o 3.000 hectàrees, quan encara en queden prop de 50.000 de pendents.
El president de la comunitat de regants recorda que el cost total de la infraestructura és d'un 1.100 milions i ja se n'han invertit més del 80%. Per això, demana un "esforç" a la Generalitat perquè hi aporti el més aviat possible els prop de 200 milions que resten i "poder rendibilitzar la gran inversió que ja s'ha fe portant l'aigua a les finques".
La primera pedra del Segarra-Garrigues es va posar el 2002, quan va començar la connexió amb el pantà de Rialb. El 2009 es va estrenar el regadiu en una fina d'Oliola, a la Noguera i l'estiu del 2015 l'aigua ja va transcórrer pels 85 quilòmetres del canal principal. Ara queda per acabar la presa de la cua del canal, la de l'Albagés (Garrigues), que es troba a la recta final. Les obres avancen a bon ritme i es preveu que les obres acabin d'aquí a pocs mesos.
Una sola candidatura a la presidència
Josep Maria Jové continuarà presidint quatre anys més la comunitat de regants del Segarra-Garrigues ja que és l'única candidatura que s'ha presentat als comicis previstos per al 17 de desembre. Jové encapçala la candidatura juntament amb Francesc Xavier Albareda com a vicepresident.
D'ametllers ja n'havia plantat fa dos anys com a prova l'empresa Aigües Segarra-Garrigues (AGS) però ara serà la primera vegada que pagesos particulars aposten per aquest cultiu i el de l'olivera en aquesta zona a cavall de la Noguera i l'Urgell. Xavier París és l'agricultor de Preixens que ha decidit canviar quatre hectàrees que ara té plantades d'ordi per oliveres buscant més rendibilitat. "Amb el cereal ja sabem el que hi ha, el preu és molt baix i no crec que millori. Ara amb l'aigua del canal Segarra-Garrigues tenim l'oportunitat de canviar a un altre cultiu i hem de mirar de millorar, encara que al principi porti una mica més de feina i de despesa", comenta. Tot i que no hi ha certeses sobre el rendiment, París confia obtenir entre 10.000 i 15.000 quilos d'olives per hectàrea a partir del quart any.
El president de la comunitat de regants reconeix que, amb el preu elevat de l'aigua que han de pagar els pagesos, "hauria de canviar molt la situació perquè sigui rendible invertir en regadiu fent cereal o blat de moro". També ho ratifica el vicepresident de la comunitat i president d'aquesta zona del canal, el sector 3, Francesc Xavier Albareda.
Explica que la intenció és fomentar nous cultius com l'ametller, "que està molt de moda", o també l'olivera, ja que el preu de l'aigua impedeix que es puguin fer cultius extensius amb regadiu i surtin els números. "Amb el panís podem dir que no és rendible i amb cereal d'hivern molt poc, de manera que per fer tota aquesta inversió cal anar a buscar cultius de valor afegit", insisteix.
De fet, Jové recorda que l'oliva i l'ametlla tradicionalment ja s'havien cultivat en aquestes comarques abans de fer un canvi massiu a favor de les produccions extensives. Ara, en canvi, per aprofitar millor el regadiu el més recomanable és tornar a la fruita seca i l'oli. Paral·lelament, també s'han fet plantacions de pomeres i pistatxers que estan donant bons resultats. En tot cas, també puntualitza que la substitució de cultius extensius per plantacions més intensives serà "lent" ja que no només s'han de canviar les plantacions sinó també la maquinària per treballar-les. També es fa proves amb altres productes com la soja, la fava, o els pèsols, però encara no s'ha provat que realment valgui la pena apostar-hi.
El president de la comunitat de regants destaca que constantment els arriben demandes d'empreses que busquen grans extensions de terreny per plantar aquests nous cultius, "però nosaltres preferim que ho pugui fer la gent del territori". Per això reitera una de les principals reivindicacions des regants: que el Govern faciliti el finançament de la inversió per preparar les finques a través de crèdits bonificats, una opció que actualment no existeix.
Jové ha alertat una vegada més que si no s'ajuda els petits propietaris seran només grans firmes del sector agroalimentari, vinculades o no al territori, les que es beneficiaran de la infraestructura perquè són les úniques que poden accedir al finançament i, a més, disposen de fons europeus per posar en marxa grans plantacions.
Noves fórmules per sumar regants reduint costos i dotació d'aigua
D'acord amb el Govern, a principis d'any es va oferir als propietaris dels primers sectors del canal disposar de reg de suport (3.500 metres cúbics per hectàrea i any) i pagar 1.550 euros per hectàrea per les obres de la xarxa de distribució, la meitat que si disposessin de la dotació plena (6.500 metres cúbics per hectàrea i any).
Els qui s'hi avinguin també hauran de pagar durant 20 anys una derrama de 100 euros per hectàrea a l'any, i un cop passades aquestes dues dècades ja podran accedir al reg amb dotació màxima. L'oferta, però, es limitava a aquest 2016 i ja només queda aquest mes de desembre per apuntar-s'hi. La comunitat ha enviat una carta de recordatori i confia sumar algun propietari més però el president dels regants admet que la resposta fins ara ha estat discreta. No obstant això, no descarten oferir noves fórmules per anar sumant adhesions.
La que sí que ha tingut bona acollida és l'opció que s'ha plantejat per als fruiters a la part final de la infraestructura, al sud del Segrià i les Garrigues. En aquest cas, es paga la meitat el primer any per disposar de reg de suport durant quatre anys i el cinquè s'abona l'altra meitat i ja poden tenir dotació plena.
Principal inversió a Lleida, però "insuficient" per als regants
El canal Segarra-Garrigues, amb un total de 18,7 milions d'euros, encapçala un cop més les previsions d'inversió del Govern a Lleida, segons el projecte de pressupostos presentat aquesta setmana per l'executiu. Jové entén les restriccions dels comptes públics però considera que la partida és "molt insuficient" i recorda que "hi va haver anys en què s'hi invertien 80 i 100 milions". Afirma que la inversió que correspon a la Generalitat per acabar de desenvolupar la xarxa secundària i portar l'aigua a les finques s'hauria d'accelerar, tenint el compte que el canal principal ja està totalment acabat (una obra que va executar el govern espanyola) i que a la part baixa del canal hi ha un gran interès per sumar-se al regadiu. Jové calcula que amb aquests prop de 19 milions es podran posar en regadiu unes 2.000 o 3.000 hectàrees, quan encara en queden prop de 50.000 de pendents.
El president de la comunitat de regants recorda que el cost total de la infraestructura és d'un 1.100 milions i ja se n'han invertit més del 80%. Per això, demana un "esforç" a la Generalitat perquè hi aporti el més aviat possible els prop de 200 milions que resten i "poder rendibilitzar la gran inversió que ja s'ha fe portant l'aigua a les finques".
La primera pedra del Segarra-Garrigues es va posar el 2002, quan va començar la connexió amb el pantà de Rialb. El 2009 es va estrenar el regadiu en una fina d'Oliola, a la Noguera i l'estiu del 2015 l'aigua ja va transcórrer pels 85 quilòmetres del canal principal. Ara queda per acabar la presa de la cua del canal, la de l'Albagés (Garrigues), que es troba a la recta final. Les obres avancen a bon ritme i es preveu que les obres acabin d'aquí a pocs mesos.
Una sola candidatura a la presidència
Josep Maria Jové continuarà presidint quatre anys més la comunitat de regants del Segarra-Garrigues ja que és l'única candidatura que s'ha presentat als comicis previstos per al 17 de desembre. Jové encapçala la candidatura juntament amb Francesc Xavier Albareda com a vicepresident.