Catalunya és on menys s'inverteix en educació d'Europa

Catalunya és el país que menys percentatge del PIB destina a l’educació de la tota la Unió Europea. En concret, destina només el 2,91% del PIB en el sistema educatiu, una xifra que només es pot comparar amb països allunyats com Perú (2,75%), Laos (2,77%) o Libèria (2,82%). També està per sota del 4,47% que destina l’estat espanyol en el seu conjunt i, és clar, també per sota de la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 5,25%. Dinamarca, Suècia i Finlàndia, en canvi, són els que destinen un percentatge més elevat del seu PIB.
 
Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat la Fundació Jaume Bofill en el seu extens informe anual, “Reptes de l’Educació a Catalunya 2015”, on hi han col·laborat una vintena d’experts de diversos àmbits de l’educació i la pedagogia. La Fundació reclama a l’administració, per això, dotze mesures urgents, entre els quals s’hi troba duplicar la inversió, sobretot per a innovació i per a la igualtat, una reforma de la Secundària o millores en la formació del professorat i dels investigadors de la Universitat. “Són reptes que interpel·len a fer una política ambiciosa”, ha assegurat el director de la Fundació, Jaume Palacin.
 
L’informe també revela quins han estat els efectes de la crisi en el sistema educatiu. Segons les xifres del Ministeri d’Educació, Catalunya és una de les regions que més ha retallat de la Unió Europea des del 2009 fins el 2012. Ho ha fet en un 17,5%, en total uns 1.157 milions, mentre que l’Estat espanyol ha retallat un 12,9% el seu pressupost. Les retallades a Catalunya haguessin estat més elevades, segons l’informe, si no fos perquè la Generalitat es va negar a complir amb el sostre de dèficit fiscal a què obligava l’estat i va prorrogar els pressupostos.
 
En concret, segons les xifres, la major d’aquestes retallades les han assumit els sous del professorat. La despesa dels ajuntaments i els concerts a escoles privades han estat també els que més ajustos han patit. Segons el professor de sociologia Xavier Martínez-Celorrio, els resultats educatius són prou bons, malgrat els ajustos, “pel sobreesforç del professorat i perquè, en un context de crisi, l’educació ha retingut els seus alumnes davant de la manca d’oportunitats en el mercat de treball”.
 
Combatre l’abandonament i reformar la Secundària
 
Un dels altres reptes a assolir, segons la Fundació, és un programa contra l’abandonament escolar, que és especialment alt a tota la zona de la Mediterrània. Segons el doctor en economia Miquel Puig, “la principal raó és l’existència d’un mercat de treball poc qualificat, que funciona com a reclam per a alguns estudiants”.
 
El perfil d’alumne a qui més afecta aquesta situació és un noi jove d’origen immigrant i de classes més desafavorides. Per això, des de la Fundació Jaume Bofill, reclamen més mesures d’integració social, per una banda, i una aposta per nous mètodes d’aprenentatge, sobretot en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO).
 
El professor Jordi Nomen assegura, en aquest sentit, que “sovint es tracta l’alumnat amb instruccions, en comptes de plantejar-los reptes perquè aprenguin a col·laborar, ser crítics o prendre decisions”. Per això, des de la Fundació reclamen que es modifiquin les infraestructures i els sistemes educatius.
 
Més formació per al professorat i més innovació
 
Alhora, a partir de les conclusions de l’informe, la Fundació reclama més formació per al professorat, més innovació i un pla per introduir el coneixement de llengües estrangeres. Tal com ha explicat el director de l’anuari, “el sistema educatiu pateix dèficits històrics i estructurals, com la integració dels nouvinguts, el finançament públic, l’abandonament escolar, que cal poder atendre amb certa urgència”. “Necessitem que l’educació sigui una estratègia de país, perquè encara ens sembla que no és així, ni per part de les administracions ni de la ciutadania”, ha conclòs.
 

Consulta "Els reptes de l'educació a Catalunya", l'anuari 2015 de la Fundació Jaume Bofill