El Govern situa la pilota del referèndum a la teulada d'Europa

Puigdemont, Junqueras i Romeva traslladen al Parlament Europeu que la transició cap a la independència es farà amb "seguretat jurídica" i dins de les institucions comunitàries | Unes 500 persones, entre eurodiputats, representants diplomàtics i regionals i activistes independentistes, escolten com la cúpula del Govern interpel·la Europa

Carles Puigdemont, en plena conferència al Parlament Europeu
Carles Puigdemont, en plena conferència al Parlament Europeu | Govern
24 de gener de 2017
Actualitzat: 09 de febrer, 17:19h
"El xoc entre Catalunya i Espanya és un problema europeu. I, si algú considera que encara no ho som, que no tingui dubte que ho serem". La frase, pronunciada per un representant de la delegació catalana que s'ha desplaçat a Brussel·les aquest dimarts, exemplifica el to de les intervencions que han fet el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva al Parlament Europeu per defensar el referèndum d'independència previst -com a tard- per al setembre. Els tres dirigents governamentals, per primera vegada, han demanat explícitament la intervenció de les institucions europees amb la intenció que moguin fils per permetre una votació a Catalunya. "Europa no pot mirar cap a una altra banda", han defensat.

La resposta europea, sempre que s'ha tractat el procés sobiranista, s'ha mogut entre el silenci -sovint interpretat de manera positiva a la Generalitat- i el rebuig que han expressat diferents portaveus comunitaris sobre la possibilitat que un estat català independent s'integrés dins la Unió Europea (UE). El qualificatiu d'assumpte "intern" i la inexistència als tractats d'un cas similar -amb Escòcia, això sí, hi ha hagut tracte bilateral després del Brexit- fan que el cas català sigui espinós. L'argumentari de la Generalitat, es basa en aquest raonament: Europa és un projecte basat en la democràcia i Catalunya el que vol és que hi hagi una votació democràtica per escatir el futur del país.

Oferta de diàleg i referèndum

Puigdemont ha volgut arrencar la intervenció recordant els orígens del procés -situats en la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut- i les contribucions que Catalunya ha fet a Espanya un cop acabada la dictadura de Franco. El camí lògic, segons el president, és que el país prengui les seves pròpies decisions un cop constatat que el camí de l'autonomisme ha arribat al final. La via escollida, la del referèndum, genera rebuig a les institucions espanyoles, en una actitud que Puigdemont troba "irresponsable". I ha indicat que aquesta "intransigència" no pot tombar el referèndum.
 

Carles Puigdemont, a l'Eurocambra. Foto: ACN


Una votació, per cert, que el president ha volgut insistir que es farà encara que no hi hagi acord amb l'Estat. "Com vaig prometre al Parlament el setembre passat, celebrarem un referèndum vinculant d’independència com a molt tard el setembre del 2017. Ens agradaria que fos acordat. Si no fos així, el portarem a terme de totes maneres", ha ressaltat el dirigent nacionalista. En aquesta fase ha situat el Pacte Nacional pel Referèndum, que recollirà signatures a l'Estat i internacionalment per sumar adeptes a la causa catalana.

De portes enfora, la Generalitat manté intacta aquesta oferta de diàleg. No es vol donar la imatge que és el Govern qui s'aixeca de la taula. De fet, Puigdemont té intenció de reunir-se aviat amb Mariano Rajoy per tractar la qüestió, i en privat ja ha deixat dit que no en tindrà prou amb un "no" de l'Estat a la consulta. Se'n necessitaran més, diu, per tirar pel dret amb la via unilateral. L'estratègia és de portes enfora, però també de portes endins: a la sala de màquines de l'executiu sostenen que cada cop de porta de Rajoy infla la majoria sobiranista i deixa sense arguments els comuns a l'hora de ser refractaris a una hipotètica consulta sota el marc exclusivament català.

Garanties jurídiques

Aquesta consulta, segons ha explicat de nou Puigdemont davant dels 40 eurodiputats i 50 representants diplomàtics que han assistit a la cita, serà vàlida en la mesura que els ciutadans se la facin seva. Què passa si guanya l'opció independentista? El president ha volgut deixar clar que la transició serà "segura", en termes de serenitat i sempre dins del marc comunitari. "Les primeres passes de la República catalana es prendran d'acord amb les normes europees. No considerem cap altre escenari", ha recalcat.
 

Instants inicials de la conferència del Govern a Brussel·les. Foto: NacióDigital

 

En termes similars s'ha expressat Romeva quan parlava de l'europeisme que hi ha al darrere del moviment sobiranista. "Catalunya sempre ha estat pro-europea i sempre ho serà. No obstant això, Europa no pot tancar els ulls davant d'aquestes realitats, perquè és la seva pròpia credibilitat que està en joc", ha destacat el conseller d'Exteriors, que ha fet valer la seva experiència com a eurodiputat durant deu anys amb una intervenció en català, anglès i francès. La imatge de soci lleial al projecte europeu en un moment de desafecció generalitzada -amb l'auge de l'extrema dreta recorrent el continent- és també una estratègia per seduir els actors comunitaris.

El flanc econòmic

El vicepresident Junqueras, que aquests dies ha estat enfeinat polint l'última proposta que s'ha fet arribar a la CUP per aprovar els pressupostos per al 2017, s'ha posat el barret econòmic per contrastar la bona marxa de l'economia catalana -3,4% de creixement el 2016- amb la "ineficiència" d'Espanya. Un estat, segons el líder d'ERC, que és el que més vegades ha caigut en fallida al llarg de la història. Una circumstància, per cert, que ha volgut pronunciar en castellà.

Junqueras s'ha mostrat preocupat per la davallada dels recursos guardats a la guardiola de les pensions espanyola i per l'alt nivell de deure de l'Estat -un 100% del PIB-, i només ha deixat anar breus píndoles polítiques cap al final del discurs. "El nostre objectiu és molt fàcil, més democràcia Som tan responsables que ens agradaria assumir tota la responsabilitat", ha indicat el vicepresident. Els tres responsables governamentals han posat la pilota del referèndum a la teulada d'Europa. Ara hauran d'esperar a veure si la recullen, si la llancen ben lluny o bé la deixen on està.