Un nou estudi internacional elaborat per experts en la matèria ha confirmat que els volcans de la Garrotxa són més joves del que fins ara es creia. Un equip d’investigadors de diferents centres reconeguts mundialment (IDAEA-CSIC, New Mexico Tech University, GeoNat SL i UNAM) ha revelat dades inèdites sobre la vida de les colades de lava i les erupcions que van tenir lloc a la comarca.
A través de 14 mostres de diferents cons volcànics i colades i una tecnologia més avançada s’ha pogut comprovar que les primeres erupcions a la Zona Volcànica de la Garrotxa van ser fa 248.000 anys, mentre que fins ara es creia que se situaven fa 700.000 anys. Aquestes corresponen a la colada de lava inferior al Molí Fondo de Sant Joan les Fonts.
També s’ha descobert que el volcà Montsacopa d’Olot va fer erupció fa només 20.000 anys (fins ara es pensava que tenia cent mil anys) i que la colada de lava de la Moixina és de fa només 26.000 anys. Pel que fa a la colada del Bosc de Tosca, s’ha descobert que s’emplaça fa 17.000 anys.
La investigació també ha servit per confirmar que el Croscat va tenir l’erupció entre 13.000 i 15.000 anys enrere. Això el continua situant com el volcà més jove de la comarca, tot i que fins ara es creia que tenia una edat d’uns 10.000 anys. Els investigadors han explicat a NacióGarrotxa que la consideració del volcà Croscat es manté a l’espera d’esbrinar unes noves cendres descobertes a la Vall d’en Bas que indiquen que hi ha una o més d’una erupció més jove que la del volcà de Santa Pau.
“És una millora significativa per entendre el camp volcànic de la Garrotxa, en proporcionar una nova informació que millora l’estratigrafia relativa prèvia de les unitats volcàniques d’aquesta zona, revelant que les erupcions van ser més freqüents i són més recents del que es creia”, asseguren els investigadors en un comunicat. Segons un dels autors, el geòleg garrotxí Llorenç Planagumà, l'estudi pot ajudar a preveure noves erupcions: "L'estudi ajuda a poder estudiar la recurrència de les erupcions i sí, per preveure noves erupcions a partir de la monitorització".
"Cal una millor investigació per comprendre aquests camps volcànics"
Segons els experts, la investigació també revela que la morfologia dels volcans i el seu estat de conservació no és determinant per establir-ne l’edat, ja que la urbanització i altres factors d’erosió poden modificar-la i portar a errors. A més, consideren que l’estudi “confirma que cal una millor investigació geològica per comprendre aquests camps volcànics i en general el Sistema de Rift Europeu”. Consideren que caldria “monitorar-lo” per afrontar reptes futurs de mitigació del risc volcànic.
Les conclusions d’aquest nou descobriment s’han publicat aquest 18 de gener a la revista Quaternary Science Advances. La recerca feta per als investigadors ha utilitzat una tècnica anomenada radiomètrica, a partir de la relació dels isòtops 40Argon/36Argon. Els autors del treball són Llorenç Planagumà, Joan Martí, Julia Ricci i Gerardo Aguirre.
L’estudi és la segona fase d’una investigació més àmplia sobre l’edat dels volcans de la Garrotxa. La primera es va dur a terme a la Vall d’en Bas amb l’obtenció de cendres volcàniques i amb uns resultats que es van publicar a les revistes Nature i The Holocene. Hi haurà una tercera fase, que ja està en marxa, que inclourà noves datacions per completar l’evolució de l’activitat volcànica de la Garrotxa i la seva freqüència. Amb aquesta tercera fase, els experts consideren que es podrà establir amb més precisió el funcionament i el risc associat a aquestes zones volcàniques.
