Aquest 2025 farà 420 anys que el pintor de Creta Doménikos Teothokópulos, conegut com El Greco, va pintar el quadre Crist abraçat a la creu, que s'exposa al Tresor Parroquial de la basílica de Sant Esteve d'Olot. Com va arribar la pintura a la capital de la Garrotxa és un misteri, però com es va evitar que el robessin durant la guerra civil sí que té uns noms propis al darrere. Els de la Natàlia Juvinyà i el seu avi Joan.
Quan va esclatar el conflicte en Joan era el conserge de l'hospici i del museu d'Olot i va ser l'encarregat de gestionar les peces de valor que es van treure de les parròquies de la zona, per evitar robatoris. Totes van anar al museu excepte una, el quadre del Greco que va amagar a sota el matalàs on dormia la Natàlia.
"Ho va fer perquè tenia por que algú s'emportés el Greco, sabien el valor que tenia", explica Juvinyà. Ella va dormir durant els tres anys que va durar la Guerra Civil a sobre d'una de les pintures que l'artista de Creta va pintar i que encara ningú sap del cert com va acabar a la capital de la Garrotxa. D'especulacions n’hi ha vàries, com que la va portar un pintor per por que es destruís o que prové de l’antic convent de caputxins d’Olot.
La peça de 95 centímetres d’alçada per 80 d'ample és "la joia" del Tresor Parroquial de la recentment estrenada basílica de Sant Esteve de la capital de la Garrotxa. Allà hi va anar a parar el 1939, quan es va acabar la guerra civil gràcies a Joan Juviñà, que va retornar-lo al temple un cop no hi havia perill de conflicte.
Els tres anys anteriors, però, el quadre va estar amagat en el llit d'una habitació d'un pis del nucli antic d'Olot. En concret, va estar embolicat en una vànova vermella i protegit amb unes fustes i un matalàs. A sobre d'aquell matalàs hi va dormir durant tres anys la Natàlia Juviñà. Ara té gairebé 90 anys i només recorda que li van dir que no deixés entrar mai ningú a la seva habitació.
Ella només sabia que al seu llit hi havia el quadre "d'un Sant Crist". "Mai el vaig veure i no se'm va passar pel cap treure'l de sota el matalàs. Només el vaig poder veure bé un cop el van retornar al Tresor Parroquial de l'església de Sant Esteve", explica.
Va ser el seu avi, conjuntament amb el doctor Joaquim Danés qui van decidir que el El Greco s'amagaria al llit on dormia la Natàlia i no pas al museu d'Olot o a l'hospici, com la resta de peces que van salvar de les parròquies de la Garrotxa. "Ells patien perquè estaven convençuts que un dia anirien a robar", explica.
Ara fa dos anys, l'Ajuntament d'Olot va voler retre homenatge a la Natàlia Juvinyà i de retruc al seu pare, Robert i, sobretot, a l'avi Joan Juvinyà i el metge Joquim Danés per tot el que van fer per poder preservar el patrimoni. Un homenatge que la Natàlia agraeix i reconeix que "li va agradar molt", però creu que va arribar 70 anys tard i a la persona equivocada.
"Això no era per mi, era pel meu avi. Jo no vaig tenir cap actuació concreta perquè era una nena i només recordo que no podia deixar entrar ningú a la meva habitació, però a banda d’això, poca cosa més vaig fer", diu emocionada.