07
de març
de
2017, 21:07
Actualitzat:
08
de març,
17:11h
La igualtat de gènere no és una batalla que hagin de lliurar soles les dones. O en tot cas, difícilment es podran enterrar les xacres del masclisme i el patriarcat si els propis homes no se'n consciencien i se'n fan corresponsables. Aquesta és una conclusió a la que cada cop més homes estan arribant i, per això, neixen i actuen col·lectius o associacions que els agrupen i que tenen com un dels principals objectius promoure la reflexió entre altres homes i qüestionar el model de masculinitat imperant. No són grups molt nombrosos, però precisament centren la seva activitat en tallers de sensibilització en centres educatius i casals, per difondre aquest nou punt de vista.
Una de les entitats deganes en aquest camp va ser, a nivell estatal, l'Associació d'Homes per la Igualtat de Gènere, la sectorial catalana de la qual es va constituir com a organització autònoma el 2009 com a Homes Igualitaris. Ara la conformen uns 26 socis, amb l'objectiu de promoure la igualtat real entre homes i dones i treballar la transformació dels primers, per reduir les actituds masclistes apreses durant el procés d'educació i sociabilització.
Grups d'homes a nivell territorial
Un d'ells és Paco Abril, que explica que l'associació vehicula la seva tasca en tres eixos. Per una banda, promou grups d'homes que s'encarreguen d'una feina intern de revisió crítica dels privilegis de què gaudeixen com a homes i de discussió de com el gènere els ha situat en una posició de poder, per combatre-la. En aquest sentit, existeixen grups a Barcelona, Sabadell, Gavà o Sant Boi, integrats o coordinats amb Homes Igualitaris, els quals es troben en jornades comunes. Per altra banda, l'associació promou la recerca entorn les masculinitats des de camps com la psicologia, la sociologia o l'educació. En aquest sentit, el 2011 va participar d'un congrés iberoamericà d'aquest àmbit i, des de llavors, participa anualment en congressos a nivell europeu (el 2015 es va celebrar a Barcelona i aquest 2017 tornarà a aterrar aquí).
Finalment, la tercera pota passa per la incidència social, realitzant tallers en què qüestionen què és ser home i el model de masculinitat agressiva en escoles, instituts o, fins i tot, a presons amb homes condemnats per violència de gènere. Aviat, a més, començarà un nou projecte per formar empleats públics de l'administració local sobre masculinitats i llenguatge patriarcal. El primer taller, promogut per la diputació de Barcelona, es realitzarà a Vilanova i la Geltrú.
"Molts cops intuïm quins són els nostres privilegis, però cal conèixer-los bé per renunciar a alguns d'ells", reflexiona Abril, que afirma que aquesta feina, en realitat "no acaba mai". "Els mandats de gènere estan tan arrelats que és difícil identificar-los", insisteix, i destaca que sovint és complicat separar la pròpia personalitat del rol de gènere lligat a la masculinitat imperant. En tot cas, assegura que els joves que participen als seus tallers sovint reconeixen que això els afecta en les seves actuacions, però que hi ha pocs espais per reflexionar-hi.
A banda, Homes Igualitaris participa de tres jornades: el 19 de març, que rebategen com el dia del pare igualitari (aquest any hi reivindicaran permisos iguals i intransiferibles per a mares i pares); i el 17 de maig, dia internacional contra l'homofòbia, i el 21 d'octubre, el dia dels homes contra la violència de gènere (fan un acte a la plaça de Sant Jaume). Avui també seran a la manifestació de la dona treballadora, però sense pancartes, per no intentar robar el protagonisme d'elles.
Un grup d'afinitat tancat situat a l'esquerra
Tampoc hi seran però sense situar-se en primer pla els membres d'Aliats del Feminisme. El seu integrant Rubén Sánchez justifica que no cridaran ni portaran cap bandera lila, per limitar-se a donar suport a les dones -fins i tot, algun es quedarà a casa per cuidar els fills, mentre la mare es manifesta-. Aquest col·lectiu, a diferència d'Homes Igualitaris, no és obert, sinó que es tracta d'un grup d'afinitat d'uns vuit homes que es van trobant arran d'una xerrada a Horta-Guinardó del 2014 sobre altres masculinitats. No volen obrir-se a nous membres de forma indiscriminada, per ara, per evitar integrar desconeguts que, en realitat, després tinguin comportaments masclistes i usin la seva afiliació com una mena de rentat de cara feminista.
Tot i això, els seus membres celebren reunions mensuals per posar en qüestió també les respectives masculinitats, en un clima de confiança, i identificar conductes inadequades. Així mateix, treballen per organitzar en breu un cafè d'homes mensual obert per començar a conèixer altres homes i obrir més el debat. A banda, també fan activisme a les xarxes -cada dos mesos, realitzen un programa de ràdio de temàtica feminista, on donen la paraula a dones- i celebrem jornades i tallers a instituts, centre socials o espais més alternatius -els seus membres estan clarament situats a l'esquerra i hi tenen més entrada-.
De fet, originalment s'anomenaven Aliats Feministes, però una dona els va fer veure que, si es definien com a tal, significava que ja havien acabat tota la feina d'eradicar els seus vestigis masclistes. Van comprar l'argument i es van rebatejar en Aliats del Feminisme. Algunes de les seves obsessions són "parlar amb altres homes per fer-los veure que aquesta lluita és prioritària", explica Sánchez, i que "han de deixar la hidrofòbia a banda, és a dir, la por a mullar-se davant situacions masclistes injustes".
En aquest sentit, intenten conscienciar de la necessitat que els homes siguin els primers en trencar les cadenes d'acudits masclistes en els grups de WhatsApp, acceptin les crítiques de les dones respecte petites actituds masclistes quoditianes, usin en positiu el "privilegi d'autoritat masculina" per ser escoltats i trencar els casos de "camaraderia masculina" pròpies del "club dels machotes". En aquesta línia, treballen perquè els homes desobeeixin amb els rols imposats vinculats a conductes violentes i visibilitzin altres formes de masculinitats basades en el diàleg i la negociació que aspiren a ser imperants.
Qüestionar que l'home agressiu sigui atractiu
És precisament en aquest camp on es mou una tercera associació, Homes en Diàleg, nascuda el 2007 i integrada inicialment per homes provinents de l'educació i de diferents branques de les ciències socials preocupats per qüestions com la relació entre la masculinitat hegemònica i la violència de gènere. La quinzena d'homes que la integren són voluntaris que també volen crear espais de debat des de la confiança i, sobretot, difondre les recerques realitzades en el camp de les masculinitats alternatives, per tal que vagin guanyant centralitat.
En aquest sentit, celebren una jornada anual temàtica amb un expert (aquest any, es debatrà sobre la prostitució, però també s'ha abordat l'amistat o l'amor romàntic) i fan tallers sobre violència i masculinitat a escoles, instituts o entitats. En el seu cas, però, el punt de vista és força propi i s'aborda des d'una òptica que interessa als joves, allunyat de la qüestió purament ètica: Per què els homes violents i agressius generen atracció? Per què hi ha un perfil d'homes que desperten desig a les dones per passar-hi una nit -de perfil dolent- i, en canvi, se'ls recomana que busquin un home tendre per tenir-hi els fills i fer una família? 
Un exemple clar d'això és la pel·lícula "Tres metros sobre el cielo", en què l'actor Mario Casas té el paper d'un home de perfil violent que desperta una gran atracció entre les dones. De fet, la visió d'aquest film és sovint el punt de partida per debatre amb els joves perquè ocorre aquest fet. Divulgar la recerca sobre aquesta qüestió, desmuntar l'atractiu d'aquest perfil d'homes -molts cops potencials agressors-, proposar un altre model de socialització masculina i difondre altres masculinitats alternatives més igualitàries i igualment atractives són alguns dels objectius d'aquestes jornades.
D'aquesta manera, un dels objectius principals de les associacions i col·lectius d'homes feministes és trencar amb els rols de masculinitats imperants, especialment entre els joves. També ho intenten altres entitats dedicades a qüestions de gènere més globals, com l'Associació Cúrcuma. Sense mirar de fer ombra al protagonisme de les dones en la lluita antipatriarcal, per tant, la tasca silenciosa per laminar el masclisme també té soldats masculins.
Una de les entitats deganes en aquest camp va ser, a nivell estatal, l'Associació d'Homes per la Igualtat de Gènere, la sectorial catalana de la qual es va constituir com a organització autònoma el 2009 com a Homes Igualitaris. Ara la conformen uns 26 socis, amb l'objectiu de promoure la igualtat real entre homes i dones i treballar la transformació dels primers, per reduir les actituds masclistes apreses durant el procés d'educació i sociabilització.
Grups d'homes a nivell territorial
Un d'ells és Paco Abril, que explica que l'associació vehicula la seva tasca en tres eixos. Per una banda, promou grups d'homes que s'encarreguen d'una feina intern de revisió crítica dels privilegis de què gaudeixen com a homes i de discussió de com el gènere els ha situat en una posició de poder, per combatre-la. En aquest sentit, existeixen grups a Barcelona, Sabadell, Gavà o Sant Boi, integrats o coordinats amb Homes Igualitaris, els quals es troben en jornades comunes. Per altra banda, l'associació promou la recerca entorn les masculinitats des de camps com la psicologia, la sociologia o l'educació. En aquest sentit, el 2011 va participar d'un congrés iberoamericà d'aquest àmbit i, des de llavors, participa anualment en congressos a nivell europeu (el 2015 es va celebrar a Barcelona i aquest 2017 tornarà a aterrar aquí).
Finalment, la tercera pota passa per la incidència social, realitzant tallers en què qüestionen què és ser home i el model de masculinitat agressiva en escoles, instituts o, fins i tot, a presons amb homes condemnats per violència de gènere. Aviat, a més, començarà un nou projecte per formar empleats públics de l'administració local sobre masculinitats i llenguatge patriarcal. El primer taller, promogut per la diputació de Barcelona, es realitzarà a Vilanova i la Geltrú.
Grup d'homes en un debat sobre les masculinitats. Foto: Homes Igualitaris
"Molts cops intuïm quins són els nostres privilegis, però cal conèixer-los bé per renunciar a alguns d'ells", reflexiona Abril, que afirma que aquesta feina, en realitat "no acaba mai". "Els mandats de gènere estan tan arrelats que és difícil identificar-los", insisteix, i destaca que sovint és complicat separar la pròpia personalitat del rol de gènere lligat a la masculinitat imperant. En tot cas, assegura que els joves que participen als seus tallers sovint reconeixen que això els afecta en les seves actuacions, però que hi ha pocs espais per reflexionar-hi.
A banda, Homes Igualitaris participa de tres jornades: el 19 de març, que rebategen com el dia del pare igualitari (aquest any hi reivindicaran permisos iguals i intransiferibles per a mares i pares); i el 17 de maig, dia internacional contra l'homofòbia, i el 21 d'octubre, el dia dels homes contra la violència de gènere (fan un acte a la plaça de Sant Jaume). Avui també seran a la manifestació de la dona treballadora, però sense pancartes, per no intentar robar el protagonisme d'elles.
Un grup d'afinitat tancat situat a l'esquerra
Tampoc hi seran però sense situar-se en primer pla els membres d'Aliats del Feminisme. El seu integrant Rubén Sánchez justifica que no cridaran ni portaran cap bandera lila, per limitar-se a donar suport a les dones -fins i tot, algun es quedarà a casa per cuidar els fills, mentre la mare es manifesta-. Aquest col·lectiu, a diferència d'Homes Igualitaris, no és obert, sinó que es tracta d'un grup d'afinitat d'uns vuit homes que es van trobant arran d'una xerrada a Horta-Guinardó del 2014 sobre altres masculinitats. No volen obrir-se a nous membres de forma indiscriminada, per ara, per evitar integrar desconeguts que, en realitat, després tinguin comportaments masclistes i usin la seva afiliació com una mena de rentat de cara feminista.
Tot i això, els seus membres celebren reunions mensuals per posar en qüestió també les respectives masculinitats, en un clima de confiança, i identificar conductes inadequades. Així mateix, treballen per organitzar en breu un cafè d'homes mensual obert per començar a conèixer altres homes i obrir més el debat. A banda, també fan activisme a les xarxes -cada dos mesos, realitzen un programa de ràdio de temàtica feminista, on donen la paraula a dones- i celebrem jornades i tallers a instituts, centre socials o espais més alternatius -els seus membres estan clarament situats a l'esquerra i hi tenen més entrada-.
Homes manifestant-se un 25 de novembre. Foto: Aliats del Feminisme
De fet, originalment s'anomenaven Aliats Feministes, però una dona els va fer veure que, si es definien com a tal, significava que ja havien acabat tota la feina d'eradicar els seus vestigis masclistes. Van comprar l'argument i es van rebatejar en Aliats del Feminisme. Algunes de les seves obsessions són "parlar amb altres homes per fer-los veure que aquesta lluita és prioritària", explica Sánchez, i que "han de deixar la hidrofòbia a banda, és a dir, la por a mullar-se davant situacions masclistes injustes".
En aquest sentit, intenten conscienciar de la necessitat que els homes siguin els primers en trencar les cadenes d'acudits masclistes en els grups de WhatsApp, acceptin les crítiques de les dones respecte petites actituds masclistes quoditianes, usin en positiu el "privilegi d'autoritat masculina" per ser escoltats i trencar els casos de "camaraderia masculina" pròpies del "club dels machotes". En aquesta línia, treballen perquè els homes desobeeixin amb els rols imposats vinculats a conductes violentes i visibilitzin altres formes de masculinitats basades en el diàleg i la negociació que aspiren a ser imperants.
Qüestionar que l'home agressiu sigui atractiu
És precisament en aquest camp on es mou una tercera associació, Homes en Diàleg, nascuda el 2007 i integrada inicialment per homes provinents de l'educació i de diferents branques de les ciències socials preocupats per qüestions com la relació entre la masculinitat hegemònica i la violència de gènere. La quinzena d'homes que la integren són voluntaris que també volen crear espais de debat des de la confiança i, sobretot, difondre les recerques realitzades en el camp de les masculinitats alternatives, per tal que vagin guanyant centralitat.
En aquest sentit, celebren una jornada anual temàtica amb un expert (aquest any, es debatrà sobre la prostitució, però també s'ha abordat l'amistat o l'amor romàntic) i fan tallers sobre violència i masculinitat a escoles, instituts o entitats. En el seu cas, però, el punt de vista és força propi i s'aborda des d'una òptica que interessa als joves, allunyat de la qüestió purament ètica: Per què els homes violents i agressius generen atracció? Per què hi ha un perfil d'homes que desperten desig a les dones per passar-hi una nit -de perfil dolent- i, en canvi, se'ls recomana que busquin un home tendre per tenir-hi els fills i fer una família?
Jornada de debat organitzada per Homes en Diàleg. Foto: Homes en Diàleg
D'aquesta manera, un dels objectius principals de les associacions i col·lectius d'homes feministes és trencar amb els rols de masculinitats imperants, especialment entre els joves. També ho intenten altres entitats dedicades a qüestions de gènere més globals, com l'Associació Cúrcuma. Sense mirar de fer ombra al protagonisme de les dones en la lluita antipatriarcal, per tant, la tasca silenciosa per laminar el masclisme també té soldats masculins.
Anunci d'una conferència d'Homes en Diàleg. Foto: Homes en Diàleg