25
de setembre
de
2017, 12:14
Actualitzat:
26
de setembre,
7:03h
L'alcalde d'Oliana, Miquel Sala, i José Antonio Troguet, del Pont de Suert, als jutjats de la Seu d'Urgell. Foto: ACN
La Fiscalia de Lleida ha ordenat la Guàrdia Civil personar-se a 31 ajuntaments lleidatans per recopilar documentació vinculada amb el referèndum. El d'Oliana ha estat el primer consistori on la policia judicial ha entrat.
Segons ha explicat l'alcalde, Miquel Sala, a NacióDigital tres agents de la Guàrdia Civil s'han presentat al consistori cap a tres quarts de deu del matí amb una ordre judicial. La secretària municipal ha atès els agents en absència del batlle, que es trobava al jutjat de la Seu on declarava l'alcalde de Bellver de Cerdanya, però només els ha lliurat un informe sobre les cartes enviades pel govern espanyol instant al compliment de la llei i advertint als treballadors públics de la seva responsabilitat.
Malgrat l'ordre judicial requeria l'entrega del decret de l'1-O, en el cas d'Oliana aquesta informació no els ha estat lliurada perquè l'alcalde no va signar-lo, sinó que va comprometre-s'hi per mitjà d'un manifest.
L'alcalde d'Oliana, Miquel Sala (PDECat), va ser el primer batlle citat per la Fiscalia pel seu suport al referèndum. Sala es va negar a declarar en la seva compareixença als jutjats de la Seu d'Urgell. Centenars de polítics de la zona van acompanyar-lo, entre ells l'alcalde de la Seu, Albert Batalla; la senadora del PDECat, Maite Rivero, i els presidents dels consells comarcals de l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça.
Tàrrega, Almacelles i Bellpuig, entre els consistoris requerits
A més d'Oliana, la Guàrdia Civil ja s'ha personat com a mínim a Tàrrega, Bellpuig, Alpicat, Almacelles, Aitona, Guissona i Seròs. A Almacelles, els agents de la benemèrita han demanat al secretari municipal una còpia del decret de suport al referèndum i una altra del correu electrònic on el consistori posava a disposició dels ciutadans els espais habituals per votar, de cara a l'1-O.
"Potser abans de citar-me divendres passat podien haver reclamat aquesta documentació via correu electrònic o qualsevol altre mitjà", ha assenyalat Ibarz. "Així podien comprovar si els ajuntaments havien signat el decret de suport a l'1-O abans o després de la resolució del TC", ha afirmat l'alcalde d'Almacelles, que ha volgut recordar que si el consistori ho havia fet abans de la resolució "no està incorrent en cap tipus de delicte". "Es podrien haver estalviat molta feina i moltes hores. Funcionen una mica al revés, primer et citen i ara volen veure si és veritat o no", ha conclòs Ibarz.