07
d'octubre
de
2013
El rastre de l'esclafit encara era ben present aquest dilluns a Manlleu, al parc del cementiri. Foto: Adrià Costa
Després d'un cap de setmana intens, els municipis afectats per l’esclafit de divendres han tornat a la normalitat: la pràctica totalitat dels serveis funciona i només queden alguns carrers puntuals per netejar. Els ajuntaments estan valorant els danys i intenten consensuar una estratègia conjunta per tal de fer front a les indemnitzacions. No es descarta demanar la zona catastròfica, tot i que aquesta possibilitat es veu força remota.
L'esclafit va començar a l’altiplà del Lluçanès i va afectar uns carrers del municipi d’Olost, va baixar cap al Voltreganès i va continuar cap a la Vall del Ges, afectant amb virulència les poblacions de Manlleu i Torelló, i de retruc, Sant Vicenç de Torelló, Tavèrnoles i Roda de Ter. La tempesta va caure amb força i va deixar camps arrasats, teules escampades arreu, milers de persones sense electricitat, arbres tallats de soca-rel i ratxes de vent superior als 100 km/h... Destaca el llamp que va caure en una nau de Torelló, sense ferits, o els cotxes esclafats per uns arbres a Manlleu.
Els serveis tècnics d’aquests ajuntaments es reuniran al llarg d’aquest matí per tal d’acabar de coordinar les tasques de suport als veïns afectats, sobretot en el tema d’assegurances i de subvencions. Alguns ajuntaments, com Olost o Manlleu posaran a disposició dels ciutadans un servei administratiu específic per a l’ocasió.
En un primer moment, semblava que es podria arribar a reclamar la zona catastròfica, que hauria facilitat la rebuda d’ajuts i les gestions corresponents. Tot i que no es descarta, aquesta opció es veu molt complexa, tal com explica l’alcalde de les Masies de Voltregà, Sergi Vilamala: “Ha estat un efecte molt potent, però molt concret en alguns punts”. En la mateixa línia s’expressa el regidor de Manlleu, Àlex Garrido: “La declaració de zona catastròfica és complicada, és una mesura extraordinària que ve via real decret”. Garrido és més partidari de “fer pinya” amb les altres poblacions afectades i demanar ajuts directament a la Diputació de Barcelona, la Generalitat i fins i tot el govern espanyol.
La pagesia, preocupada
Un dels sectors més afectats per l’esclafit ha estat el de la pagesia. Molts camps de blat de moro i de sorgo han quedat arrasats, i només ha quedat el pal. La tamborinada d’aigua va caure de cop, en molts llocs acompanyada de calamarsa.
L’afectació és, però, irregular. L’esclafit quan arriba a terra actua com un ventall, tot en una mateixa direcció, però també com una serp, a batzegades. Així, es dóna la circumstància que en alguns camps una part es presenta deteriorada i, al costat, una altra part està intacta.
“La tempesta va ser molt violenta i va picar pedra. Els conreus han quedat molt aplanats i s’ha de veure si tornen a aixecar el cap, perquè si no amb la maquinària no es podran collir”, explica Lluís Muntal, d’Unió de Pagesos. “A més, els camps han quedat plens d’aigua i encara no s’hi pot entrar”, afegeix.
Els pagesos i ramaders també han patit afectacions als equipaments, amb voladisses de teules o barbacanes.
On és el Govern?
Els ajuntaments afectats estan un xic molestos amb la inacció i la poca "sensibilitat" del Govern de la Generalitat en tot aquest afer, segons ha pogut saber Osona.com. Aquest matí, cap representant de la Generalitat, ja sigui directament o des de la Delegació del Govern a la Catalunya Central, s'havia posat en contacte amb ningú del territori, ni alcaldes ni regidors.
"Potser és que no som prou metropolitants", es lamentava un alcalde.
Després d'un cap de setmana intens, els municipis afectats per l’esclafit de divendres han tornat a la normalitat: la pràctica totalitat dels serveis funciona i només queden alguns carrers puntuals per netejar. Els ajuntaments estan valorant els danys i intenten consensuar una estratègia conjunta per tal de fer front a les indemnitzacions. No es descarta demanar la zona catastròfica, tot i que aquesta possibilitat es veu força remota.
L'esclafit va començar a l’altiplà del Lluçanès i va afectar uns carrers del municipi d’Olost, va baixar cap al Voltreganès i va continuar cap a la Vall del Ges, afectant amb virulència les poblacions de Manlleu i Torelló, i de retruc, Sant Vicenç de Torelló, Tavèrnoles i Roda de Ter. La tempesta va caure amb força i va deixar camps arrasats, teules escampades arreu, milers de persones sense electricitat, arbres tallats de soca-rel i ratxes de vent superior als 100 km/h... Destaca el llamp que va caure en una nau de Torelló, sense ferits, o els cotxes esclafats per uns arbres a Manlleu.
Els serveis tècnics d’aquests ajuntaments es reuniran al llarg d’aquest matí per tal d’acabar de coordinar les tasques de suport als veïns afectats, sobretot en el tema d’assegurances i de subvencions. Alguns ajuntaments, com Olost o Manlleu posaran a disposició dels ciutadans un servei administratiu específic per a l’ocasió.
En un primer moment, semblava que es podria arribar a reclamar la zona catastròfica, que hauria facilitat la rebuda d’ajuts i les gestions corresponents. Tot i que no es descarta, aquesta opció es veu molt complexa, tal com explica l’alcalde de les Masies de Voltregà, Sergi Vilamala: “Ha estat un efecte molt potent, però molt concret en alguns punts”. En la mateixa línia s’expressa el regidor de Manlleu, Àlex Garrido: “La declaració de zona catastròfica és complicada, és una mesura extraordinària que ve via real decret”. Garrido és més partidari de “fer pinya” amb les altres poblacions afectades i demanar ajuts directament a la Diputació de Barcelona, la Generalitat i fins i tot el govern espanyol.
La pagesia, preocupada
Un dels sectors més afectats per l’esclafit ha estat el de la pagesia. Molts camps de blat de moro i de sorgo han quedat arrasats, i només ha quedat el pal. La tamborinada d’aigua va caure de cop, en molts llocs acompanyada de calamarsa.
L’afectació és, però, irregular. L’esclafit quan arriba a terra actua com un ventall, tot en una mateixa direcció, però també com una serp, a batzegades. Així, es dóna la circumstància que en alguns camps una part es presenta deteriorada i, al costat, una altra part està intacta.
“La tempesta va ser molt violenta i va picar pedra. Els conreus han quedat molt aplanats i s’ha de veure si tornen a aixecar el cap, perquè si no amb la maquinària no es podran collir”, explica Lluís Muntal, d’Unió de Pagesos. “A més, els camps han quedat plens d’aigua i encara no s’hi pot entrar”, afegeix.
Els pagesos i ramaders també han patit afectacions als equipaments, amb voladisses de teules o barbacanes.
On és el Govern?
Els ajuntaments afectats estan un xic molestos amb la inacció i la poca "sensibilitat" del Govern de la Generalitat en tot aquest afer, segons ha pogut saber Osona.com. Aquest matí, cap representant de la Generalitat, ja sigui directament o des de la Delegació del Govern a la Catalunya Central, s'havia posat en contacte amb ningú del territori, ni alcaldes ni regidors.
"Potser és que no som prou metropolitants", es lamentava un alcalde.