02
de març
del
2016
Actualitzat
a les
9:18h
El Grup de Defensa del Ter (GDT), que va actuar com a acusació en el cas, considera “insuficient” la sentència, feta pública dilluns, contra els dos exdirectius de Covit i Vem de Tapas Metálicas per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, com a responsables, durant els anys 1999 i 2000, de la contaminació dels aqüífers de Torelló. L’entitat ecologista creu que les multes i les penes haurien d’haver estat més elevades, en relació als fets ocorreguts. Per altra banda, però, opina que la decisió judicial és una “victòria” perquè “reconeix uns fets provats molt greus”, de contaminació amb abocaments directes a llera, pous i immediacions, i un risc per al medi ambient i per a la salut de les persones. El GDT, en la valoració de la sentència que ha fet aquest dimarts, ha criticat la Generalitat, que també formava part de l’acusació, per la seva poca implicació en valorar els costos de la contaminació.
La sentència (que es pot consultar de manera íntegra al web del GDT) condemna a un any i dos mesos de presó Liber Antoni Sanjurjo i Ramon Toneu, que eren respectivament a l’any 2000 el director gerent de Covit i el director tècnic i de producció de Vem de Tapas Metálicas. Cap d’ells té antecedents penals, per tant, no hauran d’ingressar a la garjola. Se'ls acusa d'haver vessat directament els residus clorats de les seves empreses, sense cap tipus de filtre, als aqüífers, pous i riu Ges, la qual cosa va generar una gran alarma social. La sentència, en canvi, absolt el tercer acusat, Carlos Pérez, que era el gerent adjunt de Covit.
La sentència també especifica que els condemnats hauran de pagar una multa a raó d’un total de 15 mesos i 10 euros diaris (per tant, uns 4.500 euros), i indemnitzar amb 82.712 euros l'Ajuntament de Torelló i amb 1.100.000 euros l'Agència Catalana de l'Aigua en concepte de responsabilitat civil. Aquestes despeses seran abonades per les companyies asseguradores. Per últim, el jutge també ha imposat als acusats vuit mesos d'inhabilitació especial per a l'exercici d'activitats industrials.
“Tenim uns fets delictius i tenim uns culpables”, apunta satisfet el GDT en un comunicat. “Així mateix, la sentència reconeix el destacat paper del GDT com a acusació popular i afirma que el nostre treball ha contribuït de forma determinant a l'esclariment dels fets”, afegeix.
Però, d'altra banda, el GDT valora el veredicte com a insuficient: “15 anys després dels fets jutjats, la contaminació continua i en la sentència no es garanteix la restitució dels danys causats als aqüífers i subsòl de Torelló. Alhora tampoc reconeix que la provada permanència dels contaminants en el medi sigui suficient per considerar que s’ha causat danys catastròfics”.
Pel que fa a la Generalitat, el GDT li recrimina “el seu poc interès a l'hora de valorar els costos de la descontaminació que ja han estat efectuats per part seva, així com per no preveure el cost futur de la recuperació efectiva dels aqüífers i el subsòl”.
Un litigi de 15 anys
El desembre de l'any 2000, el Departament de Salut va detectar la presència d'un dissolvent industrial, el percloretilè, a les aixetes de les cases de Torelló. A principis de l'any 2001, l'increment dels nivells de percloretilè als pous municipals, situats a la zona de les piscines de Torelló, van obligar a clausurar-los. Aquests pous subministraven prop del 60% del consum d'aigua del municipi. El risc per a la salut pública causat va ser enorme.
Després de diverses investigacions, es va assenyalar Covit i Vem de Tapas Metálicas com a presumptes culpables de l'abocament continuat i la gestió il·legal del residu de percloretilè, com a mínim des de l'any 1991.
El procés judicial ha trigat 15 anys ha resoldre's, degut a problemes legals i a la lentitud de la pròpia justícia. Durant aquest període, els costos econòmics assumits per l'Ajuntament de Torelló i l'Agència Catalana de l'Aigua han estat considerables, tant pel què fa a l'intent d'aplicació de tècniques de descontaminació, com per la necessitat d'assegurar noves fonts d'aprovisionament d'aigua potable.
La contaminació d'una àmplia zona del subsòl propera als pous esmentats i a l'aqüífer del riu Ges es manté encara avui, 15 anys després de ser descoberts els fets.