Joan Pera: «No sóc un actor que fa teatre només per cobrar»

 
Sembla que va néixer als escenaris per la seva naturalitat i la seva capacitat de camuflatge. L’hem sentit posant veu a Woody Allen, a Mr. Bean, presentant-nos un nou canal de televisió o formant part de la parella més estranya que ha trepitjat mai un teatre. L’actor Joan Pera (Mataró, 1948) repassa la seva vida professional a través de Fer riure és un art (Teatre Principal, dissabte, 18.00 i 21.00 hores), una obra en què, sol davant del públic, es rodeja dels seus millors personatges. N’ha parlat a Nació Sabadell.
 
- Fer riure és un art?
 
- I tant! Ho comprovo amb aquesta obra. Es tracta d’un espectacle on expliquem com ho fem ho fem perquè sigui un art, perquè riure ho necessita tothom, però convertir-ho en art, això és el que és complicat. Amb la representació veiem com es riu utilitzant el cervell, la paraula, el cap, els gestos... amb tot el que tenim. És com una lliçó on anem descobrint aquest art.
 
- Deu treure la seva millor artilleria.
 
- Porto 50 anys on he anat buscant les coses que funcionen, i sense adonar-te et surt un repàs de tot el que has fet: doblar pel·lícules, en doctor Caparrós, posar veu a en Woody Allen, actuar amb en Paco Morán... amb tot m’han sortit anècdotes que demostren que sí, és un art.
 
 
- Expliqui’ns què hi veurem.
 
- Repasso tota la meva vida, des de que començo, passant pels personatges, anècdotes amb ells, des d’en Paco fins en Woody Allen, passant pel Capri, per explicar que fer riure és això, un art. Explicant les coses fas riure, amb un acudit que no fa gràcia, depenent de la posició, les cares, i amb tot el que passa a un teatre, és la gràcia que té. És un espectacle lleuger que sempre dura més del que es preveia inicialment.
 
- Hi és vostè sol, com un monòleg?
 
- No m’agrada dir que és un monòleg perquè és una explicació de fets divertits amb decorat, cadires, taules, i coses que van sortint en escena. I el més important és la connexió amb el públic, perquè la gent s’hi senti reflectida, i això crea una simpatia molt gran. En sortir, m’agrada més que em diguin que s’ho han passat bé en lloc de dir-me que ho he fet molt bé.
 
- Amb tot el temps que porta voltant, ha fet de tot.
 
- Hem omplert el Palau Sant Jordi amb una funció de teatre amb un rècord mundial de 15.000 persones amb La Extraña Pareja, diria que és la funció que més moviment ciutadà i social ha provocat, era tot un cas la quantitat de gent que venia. Però també he fet doblatge, i a tot el que he fet li tinc estima. Jo no sóc un actor que fa teatre només per cobrar i arribar a final de mes, si faig teatre o doblatge és perquè m’agrada molt. Tot el que he fet a la meva vida m’ha agradat molt, des de que vaig començar fent els Pastorets.
 
- I sembla que li queda corda per estona!
 
- Tot ho he de fer amb molta il·lusió, trobar-me amb la gent per a mi és important, i sempre penses en allò que ha de venir.
 
- I què vindrà?
 
- Ara estic de gira per Catalunya, he fer més de 100 municipis, i acabaré per Nadal amb aquesta obra, que és una de les coses més divertides que mai he fet. A partir de llavors començarem amb L’Avar, de Molière, amb adaptació de Sergi Belbel i sota direcció de Josep Maria Mestres, estrenem al gener al Teatre Goya.