30
d'abril
del
2016
Suau i sentimental, Lu Rois juga amb les imatges que genera la música del piano. Els hi posa paraules que surten de dins seu. Tan a dins com el seu nou EP “Cau de Lluna”. L’acompanya una atmosfera cinematogràfica que busca donar una oportunitat a allò encara desconegut per a molts, però potser no per molt de temps. N'ha parlat amb NacióSabadell.
- Has presentat el teu nou EP “Cau de Lluna”. Sensacions?
- És un tastet previ al llarga durada, que espero que pugui veure la llum a finals d’any. Crec que he fet un pas endavant. Tenia moltes ganes de dir coses, m’anava buscant i m’he trobat. Té més confiança.
- Aquesta és la diferència amb el primer disc?
- Sí. “Camí del Far” és un trajecte, representa com he anat avançant. En canvi “Cau de Lluna” representa que he trobat la meva pròpia llum.
- Una llum que ja has presentat en directe.
- Doncs sí, el primer concert va ser diumenge passat al pati de l’Alliance Française de Sabadell. Tenia bastants nervis perquè en una setmana es van exhaurir les entrades. Hi havia moltes expectatives, però ha agradat i la resposta ha estat molt bona. Ara toca la presentació oficial, dijous a les vuit del vespre a l’espai Artte de Barcelona.
- Per aquells que encara no t’han escoltat. Com defineixes la teva música?
- És música d’emocions. Em neix molt de dins i afloren sentiments. És música de sensacions i emocions. Sempre he escoltat música instrumental. Començo component per al piano i creo imatges, per això moltes vegades em diuen que és música molt cinematogràfica.
- De fet, el cinema és part de la teva formació i dels teus referents musicals.
- Com a referents tinc la Björk perquè ella també és molt emocional i les bandes sonores. Vaig començar a tocar el piano amb nou anys i després vaig entrar al Conservatori. Vaig estudiar Música per a Cinema i Televisió, i és aquí quan començo a compondre. Era el 2013, tenia 23 anys. Ara en tinc 25.
- Estàs satisfeta amb con estan anant les coses?
- Són passes petites però no paren d’avançar.
- Com veus la música que es fa a Catalunya?
- Hi ha moltes propostes, per a tots els públics. Potser es peca d’apostar per allò que ja es coneix. En altres països no és així, hi ha més cabuda per a les descobertes.
Entre el màster, la feina de professora de piano a dues escoles i un projecte documental a l’ESCAC, Lu Rois proposa descobrir la llum musical de “Cau de Lluna”.
- Has presentat el teu nou EP “Cau de Lluna”. Sensacions?
- És un tastet previ al llarga durada, que espero que pugui veure la llum a finals d’any. Crec que he fet un pas endavant. Tenia moltes ganes de dir coses, m’anava buscant i m’he trobat. Té més confiança.
- Aquesta és la diferència amb el primer disc?
- Sí. “Camí del Far” és un trajecte, representa com he anat avançant. En canvi “Cau de Lluna” representa que he trobat la meva pròpia llum.
- Una llum que ja has presentat en directe.
- Doncs sí, el primer concert va ser diumenge passat al pati de l’Alliance Française de Sabadell. Tenia bastants nervis perquè en una setmana es van exhaurir les entrades. Hi havia moltes expectatives, però ha agradat i la resposta ha estat molt bona. Ara toca la presentació oficial, dijous a les vuit del vespre a l’espai Artte de Barcelona.
- Per aquells que encara no t’han escoltat. Com defineixes la teva música?
- És música d’emocions. Em neix molt de dins i afloren sentiments. És música de sensacions i emocions. Sempre he escoltat música instrumental. Començo component per al piano i creo imatges, per això moltes vegades em diuen que és música molt cinematogràfica.
- De fet, el cinema és part de la teva formació i dels teus referents musicals.
- Com a referents tinc la Björk perquè ella també és molt emocional i les bandes sonores. Vaig començar a tocar el piano amb nou anys i després vaig entrar al Conservatori. Vaig estudiar Música per a Cinema i Televisió, i és aquí quan començo a compondre. Era el 2013, tenia 23 anys. Ara en tinc 25.
- Estàs satisfeta amb con estan anant les coses?
- Són passes petites però no paren d’avançar.
- Com veus la música que es fa a Catalunya?
- Hi ha moltes propostes, per a tots els públics. Potser es peca d’apostar per allò que ja es coneix. En altres països no és així, hi ha més cabuda per a les descobertes.
Entre el màster, la feina de professora de piano a dues escoles i un projecte documental a l’ESCAC, Lu Rois proposa descobrir la llum musical de “Cau de Lluna”.