03
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
04
de novembre
a les
18:34h
El món local vol evitar que cap català es quedi sense serveis tan bàsics com ho són l’aigua, la llum o el gas. Amb aquest objectiu, el recinte Fira Sabadell acull avui i demà el Congrés Català de Pobresa Energètica, on representants institucionals i d’entitats debaten i analitzen com fer front a l’acció que duen a terme les grans empreses vinculades amb el sector energètic.
La jornada d’aquest dijous ha comptat amb la firma de la denominada Declaració de Sabadell, una declaració institucional d’entitats i ens locals sobre la resposta que s’ha d’articular de manera conjunta als casos de pobresa energètica. La jornada inaugural ha comptat amb la participació de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, les alcaldesses de Barcelona i Badalona, Ada Colau i Dolors Sabater, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i el president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Oriol Illa.
El món local ha volgut alçar la veu davant del que consideren una injustícia, i on s’ha assenyalat clarament i sense problema les empreses energètiques coma principals responsables d’una situació que afecta milers de ciutadans a Catalunya. “No ens ha d’estranyar la dada que apunta que en el darrer any han incrementat un 73% els ajuts que els Ajuntaments de l’àrea de Barcelona han destinat a la ciutadania per atendre a demanda de subministraments”, ha assenyalat la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa.
Una situació extraordinària, han apuntat el ponents, donat els increments en el preu de la llum registrat en els darrers anys a l’Estat espanyol. “El preu de l‘electricitat ha pujat més d’un 70% a l’Estat entre 2009 i 2015, quan la mitjana de l’Eurozona és del 33%”, ha lamentat Oriol Illa. Aquesta pujada fa que Espanya sigui el quart país europeu en preus energètics, situació que s’agreuja pel baix nivell salarial es registra de mitjana.
Acció preventiva
És per aquest motiu que s’emplaça les companyies a què sol·licitin les dades als Ajuntaments abans de fer cap tall de servei bàsic, sobretot a les portes d’una de les èpoques més sensibles per a les famílies vulnerables com ho és l’hivern. “Cal obligar les companyies que estan traficant i especulant amb béns de primera necessitat a què no facin talls d’entrada fins que no constatin que hi ha una situació de vulnerabilitat”, ha reivindicat Ada Colau.
A dia d’avui, la política generalitzada passa per fer el tall si prèviament serveis socials no ha aportat la informació referent a la situació que creua una família en concret, situació que els municipis, poc a poc, estan intentant invertir amb acords locals amb les distribuïdores. En el cas de Sabadell, s’ha començat a desplegar, com és el cas dels acords a què s’ha arribat amb la companyia Aigües Sabadell: “Es tracta d’una situació en què hi ha cares, famílies i gent coneguda, per això els municipis vam dir que necessitàvem eines”, ha explicat l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez.
Instància a l’Estat
Per tot plegat, no tota la responsabilitat recau en les energètiques, també en l’Estat espanyol. Per aquest motiu, en la Declaració de Sabadell s’insta el govern espanyol a què regui la protecció dels consumidors vulnerables, d’acord amb la normativa europea relativa al mercat intern de l’electricitat i el gas.
De la mateixa manera, també s’insta a què no es suspengui la normativa en favor de la lluita contra la pobresa energètica.
La jornada d’aquest dijous ha comptat amb la firma de la denominada Declaració de Sabadell, una declaració institucional d’entitats i ens locals sobre la resposta que s’ha d’articular de manera conjunta als casos de pobresa energètica. La jornada inaugural ha comptat amb la participació de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, les alcaldesses de Barcelona i Badalona, Ada Colau i Dolors Sabater, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i el president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Oriol Illa.
El món local ha volgut alçar la veu davant del que consideren una injustícia, i on s’ha assenyalat clarament i sense problema les empreses energètiques coma principals responsables d’una situació que afecta milers de ciutadans a Catalunya. “No ens ha d’estranyar la dada que apunta que en el darrer any han incrementat un 73% els ajuts que els Ajuntaments de l’àrea de Barcelona han destinat a la ciutadania per atendre a demanda de subministraments”, ha assenyalat la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa.
Una situació extraordinària, han apuntat el ponents, donat els increments en el preu de la llum registrat en els darrers anys a l’Estat espanyol. “El preu de l‘electricitat ha pujat més d’un 70% a l’Estat entre 2009 i 2015, quan la mitjana de l’Eurozona és del 33%”, ha lamentat Oriol Illa. Aquesta pujada fa que Espanya sigui el quart país europeu en preus energètics, situació que s’agreuja pel baix nivell salarial es registra de mitjana.
Ada Colau intervé en la sessió. Foto: Juanma Peláez
Acció preventiva
És per aquest motiu que s’emplaça les companyies a què sol·licitin les dades als Ajuntaments abans de fer cap tall de servei bàsic, sobretot a les portes d’una de les èpoques més sensibles per a les famílies vulnerables com ho és l’hivern. “Cal obligar les companyies que estan traficant i especulant amb béns de primera necessitat a què no facin talls d’entrada fins que no constatin que hi ha una situació de vulnerabilitat”, ha reivindicat Ada Colau.
A dia d’avui, la política generalitzada passa per fer el tall si prèviament serveis socials no ha aportat la informació referent a la situació que creua una família en concret, situació que els municipis, poc a poc, estan intentant invertir amb acords locals amb les distribuïdores. En el cas de Sabadell, s’ha començat a desplegar, com és el cas dels acords a què s’ha arribat amb la companyia Aigües Sabadell: “Es tracta d’una situació en què hi ha cares, famílies i gent coneguda, per això els municipis vam dir que necessitàvem eines”, ha explicat l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez.
L'auditori de Fira Sabadell, ple. Foto: Juanma Peláez
Instància a l’Estat
Per tot plegat, no tota la responsabilitat recau en les energètiques, també en l’Estat espanyol. Per aquest motiu, en la Declaració de Sabadell s’insta el govern espanyol a què regui la protecció dels consumidors vulnerables, d’acord amb la normativa europea relativa al mercat intern de l’electricitat i el gas.
De la mateixa manera, també s’insta a què no es suspengui la normativa en favor de la lluita contra la pobresa energètica.