L'estudi recull que a Manresa hi ha 3.288 locals i naus comercials, dels quals 2.652 estan actius i, d'aquests, 2.410 ho estan amb activitat comercial. El recompte de locals buits és de 626. La densitat comercial de la ciutat és de més de 600 establiments per quilòmetre quadrat. En termes generals, l'ocupació comercial de la ciutat és bona, ja que el percentatge de locals ocupats respecte els disponibles supera el 80%. Malgrat això, a la zona sud de Manresa no s'arriba al 70%, el que és indicador de desertització comercial.
L'estudi destaca la forta presència de comerç no quotidià (productes per a la persona, per a la llar, oci, etc.) com un indicador d'atractiu comercial. Aquest tipus de comerç està sobretot concentrat al centre de la ciutat.
Pel que fa als eixos comercials, n'identifica tretze que compten amb almenys 40 establiments actius. D'aquests, n'hi ha dos que, per la proporció d'establiments actius en relació a la disponibilitat de locals i la tipologia de comerç, són considerats de primer ordre: el carrer Àngel Guimerà i el carrer del Born.
Recomanacions i oportunitats
A partir d'aquestes dades, l'estudi fa diverses recomanacions d'acord amb l'estructura comercial de la ciutat com ara senyalitzar bé els comerços, reforçar la il·luminació més enllà dels eixos principals i incloure indicadors a peu de carrer. També proposa donar continuïtat a aquest seguiment per reforçar les zones amb problemes i potenciar les que reuneixen condicions per convertir-se en eixos de primer ordre. L'anàlisi de clústers (zones on es concentren comerços d'un mateix tipus) vol ser una eina per detectar oportunitats de cara a noves obertures.Per a la Cambra i la UBIC, aquest treball és un punt de partida que ha de servir per veure l'evolució comercial de la ciutat, conèixer quines zones creixen i quines es desertitzen i detectar on es troben uns o altres clústers comercials. L'edició d'enguany és una foto fixa que serveix sobretot per confirmar amb dades moltes de les intuïcions que ja es tenien, però també per posar en context unes i altres zones.
El mapa, a més, fa servir una sèrie de ràtios que permeten comparar el teixit comercial de la ciutat amb el de la resta del món i, en la mesura en què altres ciutats catalanes facin estudis similars, permetrà també la comparació entre elles.
Des de la Cambra i la UBIC es pretén repetir l'estudi anualment per poder disposar d'una imatge fidedigna de com evoluciona el comerç de la ciutat, tant per dissenyar polítiques que el fomentin com per identificar oportunitats per a nous negocis.
