Els metges estètics alerten que el 15% dels pacients que acudeixen a les seves consultes ha patit complicacions de tractaments que no han fet metges -dades de la Societat Espanyola de Medicina Estètica del 2021-. El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) avisa dels riscos d’aquest intrusisme, afavorit per l’augment de la demanda i la desinformació a les xarxes socials, i recorda que tractaments de medicina estètica molt demanats, com són les injeccions de neuromoduladors, més coneguts com a bòtox, o d’àcid hialurònic, són actes mèdics i que, per tant, han de ser realitzats per metges i en centres autoritzats. El Col·legi ha presentat vuit denúncies darrerament per exigir la inspecció de centres en què s’han detectat irregularitats.
La demanda de tractaments de medicina estètica està augmentant en els últims anys. Segons l’estudi de la SEME fet el 2021, el 40% de la població espanyola ha utilitzat els serveis de medicina estètica en alguna ocasió i d’aquests, set de cada deu eren dones. Aquest informe també recull que el 15% dels pacients que acudeixen a les consultes de medicina estètica provenen de centres on els ha tractat algú que no era metge i han patit complicacions o seqüeles d’aquelles intervencions. Entre les que més veuen els metges, granulomes -lesió nodular inflamatòria-; obturacions de vasos sanguinis o cremades per mal ús dels aparells.
Per sensibilitzar la població dels riscs que implica posar-se a les mans d’algú que no sigui metge per a un tractament de medicina estètica, el CoMB ha impulsat una campanya amb material informatiu en què identifica els tractaments més freqüents que han de fer metges. Entre aquestes hi ha les injeccions de neuromoduladors, conegudes popularment com de bòtox, per a les arrugues; les de farciment amb àcid hialurònic; les d’estimuladors de col·lagen o les injeccions amb factors de creixement, com plasma ric en plaquetes.
També són procediments de medicina estètica el tractament de taques o canvi de coloració a la cara o al cos; l’aplicació de làsers per millorar la qualitat, textura o color de la pell (excepte quan estiguin indicats exclusivament per a depilació) o tractaments amb aparells emissors d’alta energia per eliminar greix. En canvi, són tractaments estètics però no mèdics les higienes de cutis o la depilació, per exemple.
En la roda de premsa per presentar aquesta iniciativa, la presidenta de la secció col·legial de Metges d’estètica, la doctora Petra Vega, ha advertit de la “banalització” dels actes mèdics amb finalitat estètica. “La publicitat fa que es presentin a la societat com a molt fàcils, assequibles, sense efectes advers; com si qualsevol els pogués fer, fins i tot hi ha imatges que ensenyen els pacients a fer-los. S’està banalitzant un acte que és purament mèdic i que necessita un diagnòstic i una història clínica com cal”, ha afirmat.
Des del CoMB recomanen comprovar que el metge estigui col·legiat i que el centre estigui autoritzat per fer activitats de medicina estètica. Així, recorda que col·legiar-se és obligatori per exercir de metge i que el registre és públic i es pot consultar de manera molt senzilla a través de la web del col·legi.
Xarxes socials i joves
La doctora Vega també ha posat el focus en les xarxes socials, d’una banda, per la pressió que exerceixen en la imatge i, de l’altra, per la desinformació i la confusió que generen en aquest àmbit. Un altre informe de la SEME, del 2023, posa de manifest el desconeixement del que és, implica i es necessita en medicina estètica. En l'estudi del 2021, la SEME indicava que si fa uns anys l’edat mitjana d’entrada a la medicina estètica era els 35 anys, ara “joves de 20 i poc hi accedeixen principalment per a farciments d’àcid hialurònic als llavis”, entre altres.
A més, la presidenta dels Metges d'estètica del CoMB ha assenyalat que la població més vulnerable davant l’intrusisme són els adults joves, que ja han crescut en el món digital i s’informen sobretot a través de les xarxes socials, i la població amb menys poder adquisitiu que busca un tractament de medicina estètica però no se’l pot pagar.
