El premi pretén recollir el llegat de tots aquells espanyols als quals la intransigència i el dogmatisme d'alguns els va forçar a abandonar la terra de tots. L'obra guanyadora de la present edició rebrà una dotació econòmica de 6.000 euros i serà editada per Luarna Edicions.

L'acte de lliurament del II Premi "España en sus Exilios" tindrà lloc dilluns vinent 17 d'octubre, a l'Escola Julián Besteiro de Madrid. Dotat amb 6.000 euros, aquest Premi, que s'engloba en la modalitat de no ficció (assajos, tesis doctorals, investigacions científiques, estudis, biografies, memòries, obres de testimoniatge i diaris) tracta de fomentar la reflexió, l'estudi i la investigació científica sobre una font tan rica, com és la temàtica de l'exili espanyol, comprenent l'exili en totes les seves èpoques i ideologies.

El Jurat, encarregat del veredicte del premi i que per a això es va reunir el passat 15 de setembre, per a deliberar i emetre la seva decisió, ha estat compost per: Rogelio Blanco Martínez, Director General del Libro, Arxivos y Bibliotecas en qualitat de President d'Honor del mateix; per Carmen Tagüeña Parga, Presidenta de l'Ateneo Español de Mèxico i hereva del llegat dels seus pares, exiliats espanyols, Carmen Parga i Manuel Tagüeña; Manuela Aroca Mohedano, Doctora en Historia Contemporànea per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i investigadora adscrita a la Fundación Francisco Largo Caballero; María Luisa Capella Vizcaíno, Coordinadora del Centro de Estudios de Migraciones y Exilios de la Universidad Nacional de Educación a Distáncia (UNED) i hija de exiliados españoles; y Carlos Díez Hernando, Pedagog, actualment Director del Colegio Montserrat de la Fundación Hogar del Empleado (FUHEM), i Secretari de l'Associació Grup d'Estudis del Front de Madrid (GEFREMA). El Premi “España en sus Exilios”, en aquesta la seva segona edició, està patrocinat per la Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, la Fundación Francisco Largo Caballero, l'Ateneu Espanyol de Mèxic, l'Associació Grupo de Estudios del Frente de Madrid (GEFREMA), la Associación Andaluza Aljabibe, la Fundación María Zambrano i el Centro de Estudios sobre el Exilio.

“Diplomàcia i Repressió” Sota el subtítol, “La persecució hispanofrancesa de l'exili republicà 1937-1951”, aquesta obra d'investigació, tesi doctoral sobre les relacions “oficioses” i la repressió exterior del règim franquista, tracta d'analitzar l'exili republicà a França, des de tres eixos d'investigació fins a ara no abordats, que són:

• La política interior i exterior més oculta entre Espanya i França en referència als refugiats espanyols en els acords bilaterals, però també en matèria de pactes i reconeixements diplomàtics més amplis.

• Les activitats concretes de repressió de l'Estat franquista espanyol contra espanyols i la seva ingerència en les relacions i col·laboracions entre ambdós països, destacant un tema central: els agents de Franc destinats al país veí.

• La documentació ministerial i policial que permet una reconstrucció eficaç dels aspectes del món republicà de l'exili i la seva organització política, i la destructiva repressió que va rebre. En definitiva, a “Diplomàcia i Repressió. La persecució hispanofrancesa de l'exili republicà 1937-1951” s'analitzen els fets des del punt de vista dels representants diplomàtics d'Espanya a França, que també van actuar de repressors; des de les instàncies policials franceses de la Süreté Nationale i els serveis d'informació dels Renseignements Généraux; des dels gabinets dels ministres de l'Interior, d'Exteriors i de Justícia, des dels arxius franquistes de Governació i Exteriors, de la Direcció general de Seguretat i els fons militars. Així mateix es detallen les condicions de repatriació, extradició i internament. Doncs en elles, van tenir també responsabilitat els socis feixistes de Franco i una França tímida en plantejaments i feble en decisions. Per a concloure, a manera de colofó, i essent peça fonamental de l'obra premiada, l'anàlisi de la repressió exercida contra els comunistes espanyols, dins ja de la dinàmica de l'enfrontament de blocs en 1950 .

Jordi Guixé i Coromines:

L'autor Jordi Guixé i Coromines, autor de “Diplomàcia i Repressió” és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Paris III, Sorbonne-Nouvelle. Sempre vinculat al món acadèmic, en l'actualitat és el responsable de projectes de la Direcció general de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

“Diplomàcia i Repressió. La persecució hispanofrancesa de l'exili republicà 1937-1951” és la seva Tesi doctoral en cotutela entre les Universitats de Paris III i de Barcelona. Jordi Guixé és també diplomat de postgrau en Direcció i gestió de Plataformes i Empreses Culturals, per la Universitat Pompeu Fabra. I durant els últims sis anys ha treballat en fons sobre l'exili republicà espanyol, a Espanya, França i Estats Units. Dintre de la seva faceta d'autor ha publicat diversos llibres sobre la temàtica de l'exili republicà, així com ha escrit diversos articles i capítols de llibres sobre la mateixa temàtica. Entre ells es refereixen a manera d'exemple: “La República Perseguida. Exili i repressió en la França de Franco” (Publicacions Universitat de València, 2011) i “L´Europa de Franco. L´esquerra antifranquista i la “caça de bruixes” a l´inici de la Guerra Freda, França 1943-1951” (Publicacions Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d´Or, 2002). També destaca en la seva faceta de ponent i conferenciant en diversos congressos relacionats amb l'exili republicà espanyol.