Els embassaments de les conques internes, explotats per l'Agència Catalana de l'Aigua, han participat en la gestió i laminació d'un total de 12 avingudes durant el 2014, 7 registrades en el sistema Ter, 2 a l'embassament de Darnius Boadella, 2 a la Baells i 1 al sistema Cardener (embassaments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç).

Això ha fet possible minimitzar el risc per inundació a la conca aigua avall de la ubicació de cada presa. Les avingudes més destacades es van laminar des dels embasssaments del Ter durant el darrer cap de setmana de novembre, amb cabals desembassats de fins a 475 m3/s, quan en condicions normals s'alliberen uns 11 m3/s.

Considerant que les entrades al sistema d'embassaments del Ter a l'alçada de la presa de Pasteral van arribar a assolir cabals de 1.280 m3/s, la reducció a un desembassament de 475 m3/s va col·laborar de forma molt important a reduïr les conseqüències i danys en la conca aigua avall.

Avinguda màxima 2014 conca Llobregat

El riu Llobregat a l'entrada a l'embassament de la Baells va registrar un cabal màxim de 230 m3/s durant el 29 de novembre de 2014. En aquest sentit, va ser necessari dur a terme desembassaments de fins a 120 m3/s a mesura que s'anaven esgotant els resguards de laminació.

Pel que fa a l'altre riu regulat de la conca, el Cardener, aquest va assolir 246 m3/s a Súria. Únicament es va gestionar una lleu sortida de cabal des de l'embassament de Sant Ponç, que es va poder mantenir a 10 m3/s.

Tot i les reduccions de cabals punta que es van dur a terme en els embassaments del Llobregat, el cabal del riu al seu pas per Castellbell i el Vilar, aigua avall de la confluència del Llobregat i del Cardener, va assolir el valor de 347 m3/s, i a Sant Joan Despí, a la Vall Baixa, va arribar als 546 m3/s.

La decisió d'alliberar l'aigua des d'una de les esmentades preses estrictament necessària segons usos o en atenció a excessos en situacions d'avinguda respon a garantir dues necessitats: optimitzar el recurs hídric disponible tot emmagatzemant reserves per garantir les demandes d'aigua (abastament, reg i usos ambientals, entre d'altres) i vetllar per laminar les avingudes d'aigua en cas de pluges intenses a les capçaleres, reduïnt així possibles afectacions aigües avall. Per tant, les decisions que es prenen al respecte tenen en compte diversos indicadors, com les previsions meteorològiques del moment, el nivell de reserves de l'embassament, el cabal d'entrada i la situació hidrològica i hidràulica dels rius aigua avall d'una presa.