Vuit mancomunitats d'arreu de Catalunya que apleguen 75 municipis han signat a Solsona una declaració per iniciar el procés de creació de l'Associació de Mancomunitats de Catalunya. L'objectiu de la nova entitat, oberta a noves adhesions, és aconseguir un "accés just" als diners públics i "evitar que les convocatòries de la Generalitat els continuïn discriminant respecte els ajuntaments i consells comarcals". Volen unir esforços i fer sentir la seva veu. Els avalen, diuen, tots els anys que porten gestionant aquells temes de municipis on "les administracions no arriben a tot", des de la gestió de l'aigua fins a les plagues de mosquits, segons paraules del president de la Mancomunitat d'Abastament d'Aigües del Solsonès, Daniel Rovira.
Durant l'acte d'aquest dimecres, en què s'ha signat i llegit en veu alta la declaració fundacional, s'ha explicat que, a partir d'ara, s'obre un període d'adhesió per a altres mancomunitats interessades a formar part de l'associació. El termini s'acabarà el primer trimestre de l'any vinent i la previsió és crear formalment l'associació entre febrer i març. A Catalunya hi ha una cinquantena de mancomunitats actives.
El finançament i l'accés a recursos públics és una de les prioritats que es fixa la nova associació i estan decidits a dialogar amb la Generalitat i amb altres administracions com ara diputacions. Denuncien que ja fa anys que se'ls ha deixat fora de convocatòries importants, com ara el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Segons Pere Medina, president de la Mancomunitat de La Plana i alcalde del Brull (Osona), l'última convocatòria del pla a la qual van poder accedir va ser la del 2008-2012 mentre que el 2010 va ser la darrera del Fons de Cooperació Local. Des de llavors asseguren que han deixat de percebre aquests ingressos, malgrat que, segons Medina, "l'articulat legislatiu sí que recull que hem de tenir aquest finançament".
- Signatura de la declaració per crear l`Associació de Mancomunitats de Catalunya
- Mar Martí
És per això que estan en converses amb el govern d'Illa per veure com s'ha de "revertir" la situació. La creació de l'associació, de fet, està pensat per "unir esforços" i fer sentir la seva veu per poder actuar com a "lobby".
Defensen la feina feta en molts àmbits
Els impulsors asseguren que les mancomunitats han permès gestionar serveis "amb eficiència i eficàcia" i arribar allà on les administracions no ho feien, sobretot en municipis amb grans extensions i amb moltes zones disseminades. "Som molt heterogenis, des del servei d'aigua, la recollida de deixalles, funerària pública, gestió mosquits o promoció econòmica", destaca Medina.
- Presentació de l`Associació de Mancomunitats de Catalunya a Solsona
- Mar Martí
Per al president de la Mancomunitat d'Abastament d'Aigües del Solsonès, Daniel Rovira, una de les explicacions d'aquest "bon funcionament" és que l'adhesió a una mancomunitat és "voluntària". Així, si algun municipi creu que no s'està fent bé, no està obligat a quedar-s'hi com sí que passa amb un consell comarcal, afegeix Rovira. "Amb aquesta premissa, creiem que estem fent una molt bona feina", ha remarcat.
Ara bé, també tenen clar que les mancomunitats han d'anar de la mà de les administracions i seguir col·laborant per arribar allà on faci falta. "Aquest paper és bàsic per a la nostra societat", afirma Rovira.
Els membres i els objectius de l'associació
L'acte de signatura del conveni s'ha celebrat a la seu de la Mancomunitat d'Abastament d'Aigua del Solsonès i ha reunit representants polítics i tècnics de les vuit mancomunitats impulsores. Es tracta de la Mancomunitat d'Abastament d'Aigua del Solsonès, la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, la Mancomunitat d’Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori (MIDIT), la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, la Mancomunitat La Plana, la Mancomunitat del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i Baix Ter, la Mancomunitat Taula de Sènia i la Mancomunitat Vall de Camprodon. En total, apleguen 75 municipis.
Entre els objectius que es marca la nova associació hi ha el de treballar coordinadament entre les mancomunitats d'arreu del país; impulsar reivindicacions comunes davant de les administracions públiques; posar en valor el paper "essencial" de les mancomunitats en la prestació de servei als pobles; enfortir el model de cooperació local.
El grup motor de l'associació -format per vuit mancomunitats- treballarà durant els pròxims mesos en la redacció dels estatuts, el model de governança i el funcionament intern de l'associació. La previsió és que la nova entitat es pugui constituir formalment durant el primer trimestre de 2026.
