Avui dia, amagats dintre el bosc, vells roures i alzines apareixen de tant en tant enmig de denses pinedes de la comarca (Figura 1). Molts d’ells són remarcables, per les seves dimensions i edat (alguns d’ells són recollits al catàleg d’arbres i arbredes singulars del Solsonès (Guixé, 2006). Altres són més humils, però igualment importants, com veurem tot seguit.
 

D’on venen aquests arbres?

Curiosament, aquests arbres són testimonis d’una època passada: són arbres testimoni de les deveses que en el passat ocupaven gran part de la comarca.

Fins principis del segle XX, bona part del Solsonès era pasturat per grans ramats d’ovelles. La importància de l’oví a la comarca és palesa pel fet que hi havia una denominació pròpia de la raça d’ovelles de la comarca, la “solsonenca o solsonina” (Vilà i Parès, 1990), que avui sabem que era el nom local de la raça ripollesa. I és que a les zones planes i solanes de la Catalunya central, hi havien deveses de roures i alzines amb grans arbres de capçades podada curosament per fer-la més oberta i globosa per produir ombra i aglans per al bestiar.

A partir del primer terç del s. XX aquest sistema comença a entrar en crisi: els grans ramats d’ovelles van desapareixent i les deveses s’abandonen. El bosc de coníferes envaeix aquestes deveses, que acaben esdevenint densos boscos de pinassa (Figures 2 i 3). A més, les zones amb menys pendent es rompen amb la nova maquinària de què es disposa i passen a ser conreus.

Si ens fixem però, dintre molts boscos actuals trobarem encara alguns vells arbres. Amagats a simple vista, però amb un enorme valor patrimonial, cultural i ecològic.  


Perquè estan en perill?

En temps en que la fusta de coníferes es pagava bé, es van tallar molts d’aquests grans arbres per donar espai als pins. Recentment l’interès per les llenyes de frondoses i l’incrementat de les rompudes per transformar terrenys forestals en agraris han mermat significativament els petits rodals testimoni. A més a més, cal afegir-hi el fet que la majoria d’aquests arbres tinguin el cor buit els fa molt apreciats per fer-ne tions de Nadal. Les tallades –comercials o no- amb aquest objectiu suposen una nova amenaça que cal erradicar.

Perquè tenen valor i cal conservar-los?
Un arbre vell pot definir-se com: “Un arbre que a causa de la seva edat, grandària o condició, representa un interès biològic, cultural, o estètic” (Read, 2013).

Des del punt de vista biològic i ecològic, el valor d’aquests arbres és evident. Pel fet de ser arbres vells presenten nombroses cavitats interiors que constitueixen refugi i lloc de reproducció per molts ocells, ratpenats, petits mamífers, plantes, molses i multitud d’invertebrats singulars. No oblidem que aquests animals ens ajuden a regular nombroses plagues forestals com la processionària. Tanmateix, fins i tot un cop mort, les escorces rugoses, podridures internes i forats de tronc i de branca són l’hàbitat de nombrosos animals, molses, líquens i fongs d’alt valor de conservació. Podem dir que aquests arbres creen un microhàbitat o un microecosistema creat per centenars d’anys, escàs, de dimensions reduïdes i per tant molt fràgil. Per aquest motiu, totes les directrius de Gestió Forestal Sostenible modernes recomanen mantenir un cert nombre de peus grans i vells per ha i conservar aquests avis en el bosc, tant vius com morts.

 
Un altre aspecte important –tot i que molt poc estudiat- és la genètica d’aquests arbres. Han estat sens dubte arbres seleccionats per l’home, per les seves característiques especials: port, vitalitat, aglà dolç (cas de les alzines). Constitueixen per tant un reservori genètic molt interessant amb vistes al futur.

Des del punt de vista cultural i estètic, la importància dels arbres vells d’aquest tipus és múltiple (veure Boada et al., 2009). Aquests arbres ens parlen de com era aquesta comarca fins fa tot just un segle, de la importància de la ramaderia i de com aquesta va modelar el paisatge. Ens confirmen que les deveses no són patrimoni del SW de la península Ibèrica sinó que han estat un sistema ben comú a les nostres contrades pirinenques.

Cal recordar que malauradament la immensa majoria d’aquests arbres vells, no són arbres protegits pels Decrets d’arbres i arbredes monumentals, d’interès comarcal o local. Per tant, no hi ha cap figura legal que protegeixi aquest patrimoni. Per tant recau en la consciencia de la propietat, dels enginyers forestals i de les administracions competents per conservar-los i donar-los-hi el valor que es mereixen. No es pot repetir situacions com la que mostra la següent fotografia. Un vell roure tallat, un gran patrimoni perdut i un mal irreparable per tota la comunitat que hi habitava o la potencial a fer-ho en els pròxims centenars d’anys.

Si contraposem aquests valors naturals i culturals al valor econòmic de les llenyes o d’altres productes com els tions de Nadal, deduïm fàcilment que no paga la pena tallar-los.
 
En les tallades forestals cal reservar tots els arbres vells i grans, vius o morts. A més en les tallades de millora, podem donar-los llum traient els pins que hi ha més a sobre.

En les rompudes, eixamplaments de camps de conreu, podem deixar-los com a peus aïllats dintre la parcel·la de conreu. Si bé és cert que suposen una petita dificultat en les tasques de conreu (sega, sembra i tractaments), també ens aporten avantatges com l’estabilització del terreny i el refugi per a espècies auxiliars que controlen plagues (insectes o petits mamífers). A més, pel que fa a la PAC, aquests arbres es valoren positivament en el context del greening (ecological focus areas), i és probable que ho siguin més en el futur.

Hi ha molt camí a fer per conservar aquest patrimoni. Algunes propostes per cuidar aquests arbres per a les futures generacions:

Conèixer i divulgar. Tots ens hem de sentir orgullosos de que la nostra comarca conservi aquest patrimoni.

Estudiar-los, catalogar-los, saber on són, quin és el seu estat, com a base per definir mesures de conservació.

Recuperar les antigues deveses per pastures. No només poden ser interessants econòmicament en les bones localitzacions, sinó que aporten avantatges per a la prevenció dels grans incendis forestals.

Ajudar els propietaris a conservar-los, tècnicament i si s’escau econòmicament pel lucre cessant: posada en valor, apadrinaments, ajuts específics dins la gestió forestal sostenible.

Recolzar la seva conservació amb noves figures legals per part de tècnics i de la administració: crear més arbres i arbredes d’interès local o comarcal i que entrin als catàlegs de patrimoni dels Ajuntaments.

Facilitar que aquests arbres, quan es conservin en camps de conreu en cas de rompuda no suposin penalitzacions en els ajuts de la PAC i sí avantatges en concepte de greening.

[despiece]
Referències

Boada M., Maneja R., Lozano M. 2019. Dendroculture: social imaginations, art and culture in forests. In: Christine Farcy, Eduardo Rojas-Briales, Inazio Martinez de Arano (Eds.), Forestry in the Midst of Global Changes. Pàgs. 136-166.

Guixé, D. 2006. Arbres i arbredes singulars del Solsonès. Catàleg d'arbres monumentals i singulars, arbredes i formacions vegetals d'interès natural. Editorial Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya.

Montero G.; Vallejo R.; Ruiz-Peinado R. 2007. Fototeca Forestal Española DGB-INIA. Ministerio de Medio Ambiente y Ministerio de Educación y Ciencia. http://www.inia.es/fototeca

Read, H., 2013. Arboles Viejos: Guía para una buena gestión.

Vilar T., Parés PM. 1990. Races  de bestiar  catalanes. Ciència. 2a època, Vol. VII Núm. 66-67. juliol-setembre 1990.

Manual de caracterització i conservació dels boscos singulars de pinassa. Life Pinassa. Camprodon, Guixé & Sazatornil. 2018. CTFC.
[/despiece]