Les Agrupacions de Defensa Forestal ( ADF) van néixer oficialment l’any 1986, de la mà del programa Foc Verd, promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de la Generalitat de Catalunya. Abans, hi havia alguns grups organitzats que de fet van servir com a model pels qui es van crear aquell any. 

D’aleshores ençà, la feina feta ha estat esplèndida i molt efectiva a l’hora d’actuar autònomament, en alguns casos, per qüestions de proximitat, i en tots els casos com a servei complementari dels Bombers, els autèntics professionals. La col·laboració mútua és la millor via per encarar la prevenció i l’extinció dels incendis. 

Actualment, hi ha prop de 300 ADF, que donen servei a 675 municipis, amb un conjunt global de 947.175 Has, associades. Els resultats de la seva existència ha quedat clara des del mateix any de la seva creació, fins el punt d’haver obtingut la Creu de Sant Jordi, l’any 2018. Amb tot, el pas dels anys i els canvis de tota mena en el món rural, fa plantejar alguns reptes sobre la seva efectivitat i continuïtat.

He estat vint anys president i altres quinze vicepresident, de l’ADFSobrepuny ( núm. 47) i ara ja com simple voluntari, constato les dificultats per portar tota la paperassa lligada a la seva activitat. De manera individual, costa tenir al dia, la documentació, els comptes, les peticions d’ajuda, la seva justificació, els vehicles, la maquinària, la relació amb les administracions, les obres de manteniment de camins o les adquisicions de material, etc. 

Cada vegada és més difícil trobar un voluntari amb prou capacitat i dedicació per portar en condicions tot aquest volum de feina. Normalment parlem d’ADF que agrupen diversos municipis, amb el que suposa d’intercanvi de peticions, de material , d’actuacions, etc. I cada any s’han de fer esforços per demanar ajudes, fer-les efectives i justificar-les , en fons i forma. En resum, toca formalitzar alguna contractació que permeti la professionalització de la secretaria – intervenció de totes les ADF. O bé, d’aquelles que no disposin de personal voluntari per a cobrir aquest lloc concret. 

Es que conec un cert nombre d’ADF, que haurien d’actualitzar estatuts, renovar juntes, millorar organització i manteniment, i portar els comptes de manera més eficient. Tot costa i tot comporta molta dedicació, i també responsabilitat. Cert també que determinat voluntariat costa més de trobar que anys enrere, de manera que considero s’hauria d’estudiar la via per a professionalitzar aquest càrrec i que fos agrupat, a vàries ADF.

Es evident que no parlo d’una per una, sinó d’un professional que portés actes, peticions, justificacions i comptabilitat de vàries, al mateix temps. Crec seria una bona via per a facilitar l’entrada de nous socis i apartar de la presidència les feines més feixugues i burocràtiques. Ara, algunes federacions ja estan fent part d’aquesta feina, però crec necessari donar un pas més per a facilitar el funcionament. Entrem en una nova etapa, amb nous reptes que obliguen a dedicar-se en cos i ànima a la formació i manteniment dels equips. Que algú s’ocupés dels papers , de la burocràcia i la comptabilitat, crec facilitaria la feina de conjunt.