Vallgorguina, segons les dades oficials de l'Idescat, l'any 2023 disposava de 3.208 habitants (1.630 homes i 1.574 dones). A la dècada dels 90 el municipi va experimentar un important creixement de població.
El testimoni més antic conegut de la presencia humana és el dolmen de Pedra Gentil. També s'han trobat vestigis arqueològics de l'època ibèrica, concretament al jaciment de Puig Castell. L'actual nucli urbà data de finals dels segle XVIII.
Des de l'any 1860 fins l'any 1970 el poble havia anar perdent població de manera progressiva. Aquest fenomen es va invertir a la dècada dels 70 quan Vallgorguina esdevingué centre d'estiueig i es van construir les urbanitzacions Can Puigdemir, Canadà Parc, Baronia, Collsacreu.
Vallgorguina és un dels municipis del Baix Montseny que té com a referència el Parc del Montnegre i el Corredor. De fet, al municipi hi ha ubicada l'oficina del parc. Un municipi que ha conservat vestigis i llocs d'interès imprecindibles per conèixer la història del poble i l'estiu és un bon moment per fer-ho, i més tenint en compte que el poble és a deu escasos quilòmetres del mar.
Museu del bosc i la pagesia
El museu del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina és en una casa antiga remodelada, coneguda amb el nom de Can Mainou, que va ser donada per Joan Mainou i Fornés a l'Ajuntament mitjançant un vitalici, l'any 1993. Aquest museu va ser inaugurat el dia 26 de novembre de l'any 2016. El museu consta de tres espais: l'entrada, el pati i el primer pis.
A totes dues sales hi ha tres audiovisuals, on diverses persones ens expliquen fets i costums d'anys enrere del bosc i la pagesia. Es pot visitar els dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h. a la Carretera Nova 36.
El dolmen de Pedra Gentil
Construcció megalítica formada per 7 lloses clavades verticalment al damunt de les quals es troba la pedra de coberta. Actualment, desconeixem quin era l'aspecte original del dolmen de Pedra Gentil. Gràcies a la documentació escrita, sabem que l'any 1855 va ser restaurat pel senyor Josep Pradell, propietari de la finca on es troba ubicat.
Església de Sant Andreu de Vallgorguina
L'església és d'una nau amb l'absis quadrat. La coberta de volta de llunetes i cornisa seguida, està sostinguda per grans matxons exteriors que alhora la divideixen amb quatre trams. La façana de perfil sinuós motllurat, està arrebossada i emblanquinada. A la porta principal, s'hi accedeix per una escalinata de dos trams, és d'arc rebaixat, a sobre aquest arc hi ha una fornícula amb la imatge de sant Andreu, al capdamunt hi ha un gran òcul i en el coronament un petit ull de bou. El campanar situat a la banda de migdia, és de dos cossos, el primer és de planta quadrada, té dues finestres i un rellotge, sobre el qual arrenca el segon cos, que passa a ser octavat, aquest té quatre buits per a les campanes. Sobre aquest segon cos hi ha un acabament amb balustres. A l'interior a més de l'altar del sant Patró, hi ha sis capelles laterals amb les imatges d'època moderna.
Masia de can Pradell de la Serra
Masia de carener paral·lel formada per tres grans edificis al voltant de dos patis, tancada per un barri amb dues portes d'accés. La façana conserva la decoració esgrafiada de motius geomètrics que emmarca les obertures rectangulars de tota la casa.
La primera data documental que es coneix no fa referència a la casa sinó al seus habitants, és tracta d'un cens de 1362 en que hi surt esmentat "en Pradell", en el de 1380 hi troben "en Pradell" igualment en el fogatge de 1497, en el 1553 s'anomena a Steve Pradell, pagès.
Per arribar-hi en el quilòmetre 13,200 de la carretera C-61 que va de Sant Celoni a Arenys de Mar, s'ha d'agafar la pista forestal que va fins al Santuari del Corredor i que arrenca del pont de can Pradell de la Serra.
Església de Santa Eulàlia de Tapioles
El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa. L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII. La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo.
La notícia històrica més antiga coneguda fins ara es remunta al segle IX. Es tracta d'un document de l'any 878 on el rei franc Lluís el Tartamut confirma totes les propietats i els privilegis de la Seu de Barcelona on s'esmenta Sta. Eulàlia de Tapioles. De l'edifici que correspondria aquesta documentació, no se'n té notícies. Les referències documentals durant l'època medieval són nombroses.
Santa Eulàlia està situada en una zona molt visitada del Parc Natural del Corredor, molt a prop de l'emblemàtic dolmen de Pedra Gentil. Per arribar-hi en el quilòmetre 13,200 de la carretera C-61 que va de Sant Celoni a Arenys de Mar, s'ha d'agafar la pista forestal que va fins al Santuari del Corredor i que arrenca del pont de can Pradell de la Serra. Passada la cruïlla del dolmen de Pedra Gentil, s'ha de deixar la pista forestal i seguir sempre per la dreta fins arribar a l'església.