L'exposició «Bestiari» desembarca a la Biennal d'Art de Venècia amb els sons i imatges del Parc Natural del Montseny

Carlos Casas amb «Bestiari» proposa una obra audiovisual i immersiva en un entorn hipnòtic d'animals i criatures

Una imatge de l'experiència Bestiari al pavelló català de la Biennal d'Art de Venècia 2024
Una imatge de l'experiència Bestiari al pavelló català de la Biennal d'Art de Venècia 2024 | Guillem Roset / ANC
Redacció
19 d'abril del 2024
Actualitzat a les 10:30h

Els sons i les imatges d'onze parcs naturals de Catalunya, entre els quals el Parc Natural del Montseny i Reserva de la Biosfera, han arribat aquest dijous a la 60a Exposició Internacional d'Art de la Biennal d'Art de Venècia (Itàlia) 2024. L'obra audiovisual i immersiva Bestiari de l'artista Carlos Casas, amb comissariat de Filipa Ramos i amb producció de l'Institut Ramon Llull és la peça protagonista del pavelló català de la Biennal en el marc dels Eventi Collaterali. Es tracta d'un projecte on els visitants se submergeixen en un entorn hipnòtic de sons i imatges que emeten animals i criatures del paisatge natural i imaginari català. L'obra, que es podrà veure a Venècia fins el 24 de novembre, utilitza com a punt de partida el text medieval Disputa de l'ase escrit el 1471 per Anselm Turmeda

El text d'un dels fundadors de la literatura catalana explica la història d'un home que es troba sotmès a un judici per part d’una assemblea d’animals que li qüestiona la superioritat humana per sobre dels altres éssers. Bestiari fa un homenatge als animals parlants del text de Turmeda amb una reproducció dels sons i les imatges de ratpenats, abelles, dofins, rucs, elefants i altres bèsties. El judici evoluciona al llarg de dinou arguments, en què el portaveu dels animals, un ase de cua llarga, posa en dubte l'antropocentrisme. Amb la narrativa de Disputa de l'ase, l'autor mostrava una consciència amb el medi ambient pionera en el seu temps que el situa a l’avantguarda de la defensa dels drets de la naturalesa.

L'experiència es planteja a partir d'una gran projecció de gran format creada a partir de la visió de cada espècie. Segons han explicat, l'obra promet crear connexions hipnagògiques i situar el visitant a mig camí entre la realitat i el món dels somnis. De fet, amb l'espaialització sonora Ambisonics 3D i a les gravacions infrasòniques, es produeixen freqüències que arriben més enllà de l'àmbit sensorial humà. 

El principal element d'aquest particular viatge als parcs naturals catalans és el so. Casas s'ha fet acompanyar en algunes ocasions pel músic i expert en enregistrament de so Chris Watson. La majoria dels sons i imatges de Bestiari s’han gravat en 11 parcs o espais naturals protegits del territori català. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Casas ha assegurat que amb aquest projecte vol garantir que les futures generacions tinguin un document sobre l'estat dels parcs naturals catalans el 2023-2024 i testimoniar així el seu estat de protecció en una iniciativa d'ecologia sonora. 

Després d'anys de recerca al voltant de com el so pot establir noves connexions amb l'espectador, Casas convida l'espectador a entrar en una immersió total en els parcs naturals catalans en un espai amb tecnologia punta de so.

Parc Natural del Montseny

Bestiari ha enregistrat sons i imatges en diversitat de parcs i espais protegits de Catalunya al llarg de les quatre estacions de l'any i en diferents moments del dia. És el cas del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida, l'Espai Natural Protegit de la Serra del Montsec, l'Espai Natural Protegit de la Serra de Boumort, la Reserva Nacional de Caça de Boumort, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i Parc Natural del Cap de Creus.

Amb l'audiovisual immersiu, Casas s'interessa per la capacitat mitològica dels éssers humans de fer la metamorfosi per esdevenir unes altres criatures. Així, amb els enregistraments en parcs naturals del sud al nord de Catalunya, Casas commemora aquests espais i els porta a Venècia per reflexionar sobre la vida i la memòria, les relacions interespècies, la conservació i la creació dins d’un espai d’immersió i descobriment que pretén ser positiu i transformador alhora.