El Baix Montseny torna a ser escenari de pel·lícula. Després de l'estrena de Tanit, gravada al poble de Montseny, i de l'aparició de Sant Celoni i Arbúcies sèrie The Witness de Netflix, ha estat el torn de Vallgorguina. La vila montsenyenca, coneguda pel seu entorn natural i amb una ubicació privilegiada, va ser escollida per rodar la pel·lícula El nido un thriller estrenat aquest setembre i coproduït per Movistar Plus, El Terrat, Ikiru, La Terraza i Mediapro Cine amb la distribució de Filmax.

L’actriu catalana Michelle Jenner interpreta la Marta una dona obsessionada amb protegir a la família del món exterior i, per això, manté tancats a casa a la seva mare i al seu fill petit. Una casa de fusta aïllada que és tant acollidora com inquietant i que van situar en un bosc de Vallgorguina per fer el rodatge, així ho va avançar l'Agència Catalana de Notícies i ho ha confirmat Filmax, que ha proporcionat una selecció fotogràfica del rodatge a la cabana.

La gravació, segons ha pogut saber NacióBaixMontseny, va passar desapercebuda als veïns de la zona i també a l'Ajuntament, que no n'ha facilitat detalls. No obstant, Filmax ha detallat a aquest diari que es va desenvolupar a la Finca El Güell, situada a la Urbanització de Can Puigdemir, un nucli de cases amb jardí conegut per les vistes al massís i el mirador que van recuperar i restaurar els mateixos residents. Va ser en aquesta finca forestal on es van rodar els exteriors de la casa, l'hort i bosc, però tot l'interior de la casa es va rodar a un plató ubicat a l'Hospitalet de Llobregat.

Aquest film compta amb un repartiment acotat i té lloc en un espai limitat, que inclou només la casa on passa tot i l'entorn forestal que l’envolta. “Treballar en un film amb pocs decorats i protagonistes ha sigut un repte, però també un gust”, admet el cineasta Hugo Stuven, que ha dirigit el llargmetratge. El thriller destapa una història que compta amb diverses capes que l’espectador va descobrint progressivament. “En l’època de la immediatesa crec que és molt interessant tenir pel·lícules que et facin pensar”, sosté el director.

Com si fos un trencaclosques, la història proposa un joc de peces que el públic ha d’anar recopilant per descobrir la misteriosa història de la Marta, una dona que viu aïllada a la muntanya en un habitatge del qual no poden sortir ni la seva mare, ni tampoc el seu fill. Tot sembla estar en ordre fins que un dia arriba en Velasco, un home capaç de despertar la foscor que la protagonista porta a dins seu.

Una protagonista "amb molt trauma" i una família encadenada

Michelle Jenner explica que va haver de portar a terme un treball “exhaustiu” per poder interpretar una dona amb “molt de trauma” que va canviant a mesura que avança el llargmetratge. “Al principi pot semblar dolenta, però en un moment determinat es pot començar a entendre els motius pels quals fa les coses que fa”, sosté. Luisa Gavasa, Pablo Derqui i Dylan Radley, en el seu primer paper, acompanyen a la protagonista. “És un personatge amb moltes capes, perquè té moments foscos, però també d’altres en els quals es mostra vulnerable, sobretot en aquelles escenes que apareix amb el seu fill”, relata Jenner. 

La idea de la trama va sorgir d’una conversa on es va posar sobre la taula la possibilitat de parlar d’una persona que tenia a la seva família encadenada a casa. A partir d’aquí, Santiago Lallana, César de Nicolás i el mateix Stuven van donar forma al que acabaria convertint-se en la trama de El nido. “Teníem el concepte del carric i sabíem que havia de passar tot en una casa apartada, el que volíem entendre era el perquè”, reconeix el cineasta, “i d’allà van sorgir les herències i les pors”.

Si bé l’espectador ha d’anar descobrint a poc a poc el caràcter i el rerefons de la Marta, el mateix passa amb la història. “Estem condicionats per un consum molt ràpid, que no dona temps de gaudir de res”, opina el director, “i per això crec que és important disposar de narratives que et portin a pensar, a començar un debat en sortir de la sala... perquè crec que són les que al final queden”.

En la mateixa línia s’expressa la intèrpret, que creu que la gent està acostumada a voler “entendre i posar-li nom a tot” de seguida. “Aquest és el bo, i aquest el dolent”, subratlla, “però hi ha pel·lícules que tota l’estona et porten a qüestionar la teva pròpia elecció i a posar-te en una situació incòmoda”.