Aquest dissabte tindrà lloc la gran final de la segona edició del programa concurs de TV3 Oh Happy Day. Pels pèls, però el Cor Lutiana d'Arbúcies no hi serà. Una llàstima perquè ha fet un concurs excepcional fins caure a la primera de les dues semifinals i quedar cinquè dels nou grups seleccionats entre més d'una trentena.

Una experiència brutal que ha fet créixer aquest cor de veus blanques d'Arbúcies -confesso que desconeixia- format per quinze dones d'Arbúcies, Sant Hilari i Sant Celoni. Precisament aquesta setmana Montse Pérez i Montse Garcia, les dues celonines del grup, han estat entrevistades a Punt 7 Ràdio explicant les seves sensacions, el seu aprenentatge i com el grup ha fet un tomb en la seva manera d'actuar.

Mentre escoltava l'entrevista em va venir a la memòria l'article d'un dels opinadors de BaixMontseny.info, Ferran Catarineu, que va escriure el mes d'octubre i va titular "Catalans acomplexats". Per resumir-ho ràpid, l'articulista explicava l'experiència d'un català que volia ser diplomàtic i que s'esmerçava en poder parlar un castellà sense que se li notés l'accent català.

Ho he recordat perquè al Cor Lutiana, més enllà de la qualitat musical i escenogràfica que han demostrat i les faldilles amb les que les guarnien, el jurat s'entestatava programa a programa a criticar l'anglès d'aquestes arbucienques quan havien de cantar alguna cançó en aquest idioma global. Fins al punt de fer-ne mofa, enriure-se'n de la gent de poble o, si més no, voler fer una gràcia sense gràcia. Doncs que voleu que us digui, a mi m'agrada l'anglès d'Arbúcies perquè soni com soni no ens acomplexarem pas. I gràcies per fer-nos passar bones vetllades televisives les nits dels dissabtes. Per molts anys.