Democràcia és la llibertat de triar, entre la diferència, l’opció que més et representa… Però quan no et representa cap opció i tries la indiferència, la llibertat no serveix per a res i la democràcia se’n va a la merda.
La democràcia és aquella poma del pecat original que t’oferia la llibertat de no mossegar-la i continuar sent un plebeu d’aquell que només treballant sis dies es va agafar tota l’eternitat de vacances, o clavar-li queixalada, assaborir-ne la carnositat i el sabor, i condemnar-se per sempre al puto infern de la vida de veritat.
Una poma que els redactors en cap d’aquell gènesi bíblic van voler estigmatitzar per ser el fruit de l’arbre de la ciència i el coneixement que, com que no el podien tallar de soca-rel, van decidir apropiar-se’n i amagar-lo dins els murs del seu paradís de galivança.
En qualsevol cas, tothom és lliure (almenys en això sí) de consolar-se com vulgui, i la democràcia no deixa de ser l’onanisme menys dolent, malgrat que et condemni a viure per sempre tancat en una cabana perduda al mig del bosc, servint set nans esclaus de la seva pròpia circumstància, amb un mirall màgic que impúdicament observa com t’has convertit en una resignada Blancaneu que menja poma, esperant que la metzina no la mati, definitivament.