02
de juliol
de
2018, 21:40
"Més enllà de situacions puntuals, podem dir categòricament que a Catalunya tenim una escola amb un gran pluralisme i sense adoctrinament". De manera contundent ho ha afirmat aquest dilluns el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha presentat l'informe monogràfic que entregarà al Parlament de Catalunya, arran dels fets de l'1 d'octubre i de les denuncies d'adoctrinament d'alguns progenitors, així com de determinades entitats com l'AMES i partits polítics, sobre el pluralisme i el model d'escola catalana.
La majoria de casos que s'han denunciat no són irregularitats, ha assegurat. Entre aquells casos que no corresponen a una actuació irregular d'un centre català i que, en canvi, s'han atribuït a l'escola catalana, també consten textos falsos o manipulats. Per exemple, hi ha el fet que el diari La Razón utilitzés, en un article sobre educació que va publicar a l'octubre, una fotografia de l'esdeveniment Juguem Jugant que es realitza cada any a Berga per justificar adoctrinament.
També hi ha casos en què s'han utilitzat dibuixos d'alumnes que s'inclouen en la llibertat d'expressió d'aquests, o cartells de sindicats on es recorda que "la violència no és la solució". També consten textos falsos o manipulats que la direcció del centre ha pogut acreditar que no va enviar.
El Síndic ha estudiat totes les queixes en centres d'ensenyament o al Ministeri d'Educació -el responsable de l'àrea amb l'aplicació del 155- vinculades a l'actualitat política que va succeir al referèndum, i ha estudiat també el contingut dels llibres de text. Sobre aquests, Ribó ha assegurat que respecten, amb caràcter general, "els principis, els valors, les llibertats i els drets i deures establerts" en l'ordenament jurídic.
En total, ha precisat, hi va haver 174 incidències presentades al Síndic o al govern espanyol arran de l'1-O, amb referències a 134 centres diferents. D'aquestes, però, un 21% no han pogut ser verificades perquè formen part d'escrits formulats per persones, a vegades anònimes, que mostren opinions, i un altre 23% són inconsistents. Pel que fa a les verificables, moltes no són irregularitats, sinó possibles males praxis, i només un 5,7% dels casos denunciats es poden considerar irregulars.
En qualsevol cas, ha avisat el Síndic, cap de les actuacions poden ser extrapolades al conjunt del sistema educatiu, ja que en aquest hi ha, segons ha recordat, 1,3 milions d'alumnes, 4.800 centres públics i privats i 115.000 professors: "Per això, el Síndic fa una crida a la convivència dins de l'escola, sense caure en la instrumentalització de caire partidista i mediàtic".
Pel que fa a les irregularitats que sí que consten, en total 10 casos, hi ha una situació del 2017 d'un centre que va penjar una estelada, o el d'una escola que va fer un comunicat per una de les vagues generals on va convidar les famílies a participar. També hi ha el cas d'un professor que, a l'hora del pati, va realitzar una activitat voluntària consistent en simular una votació.
Compareixença al Parlament
Pel que fa als professors de la Seu d'Urgell o Sant Andreu de la Barca, consten en l'àmbit judicial i, segons ha dit Ribó, són vuit casos sobre els quals no s'ha entrat. En aquest sentit, el Síndic nega les dades de 100 professors investigats que s'han donat des del Ministeri d'Educació, i assegura que aquestes xifres són "exagerades". A més, ha anunciat que properament compareixerà al Parlament per explicar "en detall" tota l'actuació que va realitzar al voltant del cas de Sant Andreu, "des de la reunió amb el consell escolar, fins a les trobades amb les màximes autoritats de la Guàrdia Civil".
Context social i polític "complex"
Ribó també ha volgut destacar "el valor de la tasca desenvolupada pels professionals de l'escola" en el que ha recordat que va ser, i encara és, un "context social i polític complex". En aquest punt, ha remarcat que tractar l'actualitat política a les aules forma part del procés educatiu de l'alumnat, i que aquest s'ha de realitzar amb pluralitat i sense caure en "manipulacions ideològiques ni propagandistes".
De fet, i assegura que així s'ha fet en la gran majoria de casos, la situació social i política s'ha tractat a l'aula de manera positiva i no confrontativa, i ha sentenciat que la judicialització de l'actuació dels professors afecta la garantia del dret a l'educació dels infants. "Si es judicialitza el conflicte educatiu, s'està afectant els infants i el dret a l'educació", ha assegurat, per deixar clar: "L'alumnat té dret a prendre decisions col·lectives, a participar en manifestacions, a expressar opinions i a participar en debats". Sobre això, ha recordat que són premisses que consten en les directrius del Consell d'Europa, la Comissió Europa i les lleis d'educació, tant catalanes com espanyoles.
A més, ha volgut deixar molt clar que "la controvèrsia amb el model lingüístic no justifica dir que el català és una eina d'adoctrinament". L'article 6.1 de l'Estatut de Catalunya estableix, ha puntualitzat, que el català es la "llengua pròpia de Catalunya" i que, per tant, allò que és propi no pot tenir la consideració de partidari.
Un decàleg pels professors
L'informe també analitza la denúncia de l'entitat AMES sobre l'adoctrinament en els llibres de 5è i 6è de primària. De les més de 3.000 pàgines estudiades en 14 llibres analitzats, només un 1,8% dels casos que podrien suscitar polèmica per donar "major o menor atenció a determinades matèries". Per tant, assegura que "si bé poden haver-hi aspectes puntuals a corregir, no es pot afirmar que hi hagi un adoctrinament sistemàtic dels alumnes a través dels llibres de text".
En qualsevol cas, Ribó aposta perquè el Departament d'Ensenyament elabori un decàleg amb instruccions pels professors sobre com tractar la simbologia, les manifestacions o l'actualitat política, amb pautes marcades que puguin seguir: "Els alumnes poden ser educats en esperit crític, però això pot tenir complexitat, especialment en moments de controvèrsia".
La majoria de casos que s'han denunciat no són irregularitats, ha assegurat. Entre aquells casos que no corresponen a una actuació irregular d'un centre català i que, en canvi, s'han atribuït a l'escola catalana, també consten textos falsos o manipulats. Per exemple, hi ha el fet que el diari La Razón utilitzés, en un article sobre educació que va publicar a l'octubre, una fotografia de l'esdeveniment Juguem Jugant que es realitza cada any a Berga per justificar adoctrinament.
També hi ha casos en què s'han utilitzat dibuixos d'alumnes que s'inclouen en la llibertat d'expressió d'aquests, o cartells de sindicats on es recorda que "la violència no és la solució". També consten textos falsos o manipulats que la direcció del centre ha pogut acreditar que no va enviar.
El Síndic ha estudiat totes les queixes en centres d'ensenyament o al Ministeri d'Educació -el responsable de l'àrea amb l'aplicació del 155- vinculades a l'actualitat política que va succeir al referèndum, i ha estudiat també el contingut dels llibres de text. Sobre aquests, Ribó ha assegurat que respecten, amb caràcter general, "els principis, els valors, les llibertats i els drets i deures establerts" en l'ordenament jurídic.
En total, ha precisat, hi va haver 174 incidències presentades al Síndic o al govern espanyol arran de l'1-O, amb referències a 134 centres diferents. D'aquestes, però, un 21% no han pogut ser verificades perquè formen part d'escrits formulats per persones, a vegades anònimes, que mostren opinions, i un altre 23% són inconsistents. Pel que fa a les verificables, moltes no són irregularitats, sinó possibles males praxis, i només un 5,7% dels casos denunciats es poden considerar irregulars.
En qualsevol cas, ha avisat el Síndic, cap de les actuacions poden ser extrapolades al conjunt del sistema educatiu, ja que en aquest hi ha, segons ha recordat, 1,3 milions d'alumnes, 4.800 centres públics i privats i 115.000 professors: "Per això, el Síndic fa una crida a la convivència dins de l'escola, sense caure en la instrumentalització de caire partidista i mediàtic".
Pel que fa a les irregularitats que sí que consten, en total 10 casos, hi ha una situació del 2017 d'un centre que va penjar una estelada, o el d'una escola que va fer un comunicat per una de les vagues generals on va convidar les famílies a participar. També hi ha el cas d'un professor que, a l'hora del pati, va realitzar una activitat voluntària consistent en simular una votació.
Compareixença al Parlament
Pel que fa als professors de la Seu d'Urgell o Sant Andreu de la Barca, consten en l'àmbit judicial i, segons ha dit Ribó, són vuit casos sobre els quals no s'ha entrat. En aquest sentit, el Síndic nega les dades de 100 professors investigats que s'han donat des del Ministeri d'Educació, i assegura que aquestes xifres són "exagerades". A més, ha anunciat que properament compareixerà al Parlament per explicar "en detall" tota l'actuació que va realitzar al voltant del cas de Sant Andreu, "des de la reunió amb el consell escolar, fins a les trobades amb les màximes autoritats de la Guàrdia Civil".
Context social i polític "complex"
Ribó també ha volgut destacar "el valor de la tasca desenvolupada pels professionals de l'escola" en el que ha recordat que va ser, i encara és, un "context social i polític complex". En aquest punt, ha remarcat que tractar l'actualitat política a les aules forma part del procés educatiu de l'alumnat, i que aquest s'ha de realitzar amb pluralitat i sense caure en "manipulacions ideològiques ni propagandistes".
De fet, i assegura que així s'ha fet en la gran majoria de casos, la situació social i política s'ha tractat a l'aula de manera positiva i no confrontativa, i ha sentenciat que la judicialització de l'actuació dels professors afecta la garantia del dret a l'educació dels infants. "Si es judicialitza el conflicte educatiu, s'està afectant els infants i el dret a l'educació", ha assegurat, per deixar clar: "L'alumnat té dret a prendre decisions col·lectives, a participar en manifestacions, a expressar opinions i a participar en debats". Sobre això, ha recordat que són premisses que consten en les directrius del Consell d'Europa, la Comissió Europa i les lleis d'educació, tant catalanes com espanyoles.
A més, ha volgut deixar molt clar que "la controvèrsia amb el model lingüístic no justifica dir que el català és una eina d'adoctrinament". L'article 6.1 de l'Estatut de Catalunya estableix, ha puntualitzat, que el català es la "llengua pròpia de Catalunya" i que, per tant, allò que és propi no pot tenir la consideració de partidari.
Un decàleg pels professors
L'informe també analitza la denúncia de l'entitat AMES sobre l'adoctrinament en els llibres de 5è i 6è de primària. De les més de 3.000 pàgines estudiades en 14 llibres analitzats, només un 1,8% dels casos que podrien suscitar polèmica per donar "major o menor atenció a determinades matèries". Per tant, assegura que "si bé poden haver-hi aspectes puntuals a corregir, no es pot afirmar que hi hagi un adoctrinament sistemàtic dels alumnes a través dels llibres de text".
En qualsevol cas, Ribó aposta perquè el Departament d'Ensenyament elabori un decàleg amb instruccions pels professors sobre com tractar la simbologia, les manifestacions o l'actualitat política, amb pautes marcades que puguin seguir: "Els alumnes poden ser educats en esperit crític, però això pot tenir complexitat, especialment en moments de controvèrsia".