25
de novembre
de
2023, 09:48
Actualitzat:
27
de novembre,
16:37h
Amb un petó als llavis, el príncep va despertar la Belladorment, i amb un petó als llavis s'ha despertat aquesta nostra civilització del son ancestral del qual moltes i molts ja s'havien desvetllat, però que mantenia enllitats encara a la gran majoria.
Ensonyats, demanaven cinc minuts més, entregant l'albir al subconscient, amb l'esperança que Foix tingués raó quan deia que "és quan dormo que hi veig clar", perquè la vigília fa molta mandra i és més còmode ignorar la realitat.
L'eròtica del poder s'ha interpretat com el poder de l'eròtica, per molts poderosos convençuts de què qualsevol mostra de respecte, qualsevol rialla educada o qualsevol gest de confiança i cordialitat per part d'una col·laboradora era inequívocament una mostra de desig, que es podia convertir en sexual només que a ells els donés la gana. I així actuaven i -ja fos per por, per aprofitar l'avantatge que oferia o per pura inconsciència de la submissió que suposava i perpetuava- així deixaven que s'actués.
"Un petó com si fos a una filla" -que va dir aquell- és l'evidència literal i concloent del paternalisme que s'ha imposat fins ara com a manera de fer natural en les relacions jeràrquiques en què un mascle alfa dirigeix, controla i protegeix la seva manada. Un tarannà al qual moltes vegades s'al·ludeix, sense saber ben bé de què es parla, que pot tenir connotacions més amables que el patriarcalisme, però que, en definitiva, no deixa de ser la interferència d'un individu en els interessos d'una altra persona, en contra de la seva voluntat, malgrat que formi part del substrat avial sobre el qual reposa la consciència establerta i ens confongui a l'hora de clavar l'aixada per començar a llaurar.
Ara, però, un terratrèmol inesperat ens ha sacsejat la terra, ens ha tret de la letargia i una primavera inèdita comença a florir fora la cova. No sé si aquesta afirmació peca de massa optimisme, però em refio de Machado quan recitava que "després de viure i de somiar, el més important és despertar".
Ensonyats, demanaven cinc minuts més, entregant l'albir al subconscient, amb l'esperança que Foix tingués raó quan deia que "és quan dormo que hi veig clar", perquè la vigília fa molta mandra i és més còmode ignorar la realitat.
L'eròtica del poder s'ha interpretat com el poder de l'eròtica, per molts poderosos convençuts de què qualsevol mostra de respecte, qualsevol rialla educada o qualsevol gest de confiança i cordialitat per part d'una col·laboradora era inequívocament una mostra de desig, que es podia convertir en sexual només que a ells els donés la gana. I així actuaven i -ja fos per por, per aprofitar l'avantatge que oferia o per pura inconsciència de la submissió que suposava i perpetuava- així deixaven que s'actués.
"Un petó com si fos a una filla" -que va dir aquell- és l'evidència literal i concloent del paternalisme que s'ha imposat fins ara com a manera de fer natural en les relacions jeràrquiques en què un mascle alfa dirigeix, controla i protegeix la seva manada. Un tarannà al qual moltes vegades s'al·ludeix, sense saber ben bé de què es parla, que pot tenir connotacions més amables que el patriarcalisme, però que, en definitiva, no deixa de ser la interferència d'un individu en els interessos d'una altra persona, en contra de la seva voluntat, malgrat que formi part del substrat avial sobre el qual reposa la consciència establerta i ens confongui a l'hora de clavar l'aixada per començar a llaurar.
Ara, però, un terratrèmol inesperat ens ha sacsejat la terra, ens ha tret de la letargia i una primavera inèdita comença a florir fora la cova. No sé si aquesta afirmació peca de massa optimisme, però em refio de Machado quan recitava que "després de viure i de somiar, el més important és despertar".