La millora de la qualitat de vida dels habitants de pobles, viles i ciutats passa inexorablement per la implicació i compromís de les seves societats en el desenvolupament sostenible. Això significa realitzar-se i progressar en el present sense hipotecar a les generacions que han de venir, el seu medi i les seves necessitats en el futur.
Podem ser indulgents o comprensius amb societats que no assoleixen encara les seves necessitats bàsiques o fins i tot podríem trobar relatives explicacions a projectes d’ahir que, potser per inèrcia, continuen vigents avui. No podem en canvi admetre, avui en societats suposadament avançades, que totes les actuacions, reformes i projectes no vagin estretament vinculats a un desenvolupament d’impacte zero i la projecció i realització d’una societat moderna i avançada. Malauradament hi ha disparitat de criteris a l’hora de valorar el que és modern i avançat. Ara com ara, el cert és que ens resta molt camí per recórrer, i haurem fracassat com a societat si arribat el dia no podem mirar els nostres nets als ulls sense haver d’apartar la mirada.
No ens respectarem a nosaltres mateixos mentre no respectem primerament l’entorn on vivim. Avui som tan sols autòmats i joguines que deambulen pels temps mirant de satisfer unes necessitats que altres ens han creat. Avui encara, som a temps de reconèixer la nostra vàlua com a societat i afrontar els grans reptes que ja tenim a sobre i que totes les societats d’aquest planeta, grans o petites, hauran d’afrontar els propers anys.
Prioritzem la compra al menor preu, exigim que ens netegin la nostra merda, votem propagandes i promeses, tot ha de ser immediat i nosaltres hem de ser els primers. Som clients, som votants i som consumidors. Basem totes les nostres actuacions en rendibilitats econòmiques. Per desgràcia res de tot això té a veure amb la societat avançada, moderna i sostenible que hauríem de construir entre tots.
Com a societat prepirinenca arrosseguem un síndrome d’inferioritat respecte dels grans nuclis urbans i estem lluny de ser un model de societat avançada. És un fet intangible però existeix, es pot llegir als nostres carrers i es pot respirar a les nostres places. Com a societats rurals periurbanes tenim una situació immillorable per liderar el canvi social, que tot i ser a petita escala, pot esdevenir un referent.
De nosaltres depèn que el futur ens miri com a model o com a nosa. Demà molts crearan societats equitatives, justes i participatives. Demà les societats avançades viuran amb necessitats reals, produiran la seva energia i els seus aliments i gestionaran la seva brossa i la seva aigua. Demà les persones seran el centre de la societat, pensaran, decidiran i avançaran col•lectivament.
Avui estem alienats i molt lluny del medi i l’entorn on vivim, forma part d’una estratègia eficaç. En aquesta gran botiga l’aparador és l’únic que està a la vista. No sabem com es fa un totxo, on van els residus, d’ on ve la llet, com es fa una samarreta o quins minerals porta un telèfon. L’emancipació energètica permet que no calgui saber res de tot això.
El desenvolupament sostenible o no de les nostres societats ens obligarà a tornar a terra, demanar explicacions i adaptar solucions, quant abans en siguem conscients més ben preparats estarem per afrontar el nostre futur que, per cert, comença demà.
Podem ser indulgents o comprensius amb societats que no assoleixen encara les seves necessitats bàsiques o fins i tot podríem trobar relatives explicacions a projectes d’ahir que, potser per inèrcia, continuen vigents avui. No podem en canvi admetre, avui en societats suposadament avançades, que totes les actuacions, reformes i projectes no vagin estretament vinculats a un desenvolupament d’impacte zero i la projecció i realització d’una societat moderna i avançada. Malauradament hi ha disparitat de criteris a l’hora de valorar el que és modern i avançat. Ara com ara, el cert és que ens resta molt camí per recórrer, i haurem fracassat com a societat si arribat el dia no podem mirar els nostres nets als ulls sense haver d’apartar la mirada.
No ens respectarem a nosaltres mateixos mentre no respectem primerament l’entorn on vivim. Avui som tan sols autòmats i joguines que deambulen pels temps mirant de satisfer unes necessitats que altres ens han creat. Avui encara, som a temps de reconèixer la nostra vàlua com a societat i afrontar els grans reptes que ja tenim a sobre i que totes les societats d’aquest planeta, grans o petites, hauran d’afrontar els propers anys.
Prioritzem la compra al menor preu, exigim que ens netegin la nostra merda, votem propagandes i promeses, tot ha de ser immediat i nosaltres hem de ser els primers. Som clients, som votants i som consumidors. Basem totes les nostres actuacions en rendibilitats econòmiques. Per desgràcia res de tot això té a veure amb la societat avançada, moderna i sostenible que hauríem de construir entre tots.
Com a societat prepirinenca arrosseguem un síndrome d’inferioritat respecte dels grans nuclis urbans i estem lluny de ser un model de societat avançada. És un fet intangible però existeix, es pot llegir als nostres carrers i es pot respirar a les nostres places. Com a societats rurals periurbanes tenim una situació immillorable per liderar el canvi social, que tot i ser a petita escala, pot esdevenir un referent.
De nosaltres depèn que el futur ens miri com a model o com a nosa. Demà molts crearan societats equitatives, justes i participatives. Demà les societats avançades viuran amb necessitats reals, produiran la seva energia i els seus aliments i gestionaran la seva brossa i la seva aigua. Demà les persones seran el centre de la societat, pensaran, decidiran i avançaran col•lectivament.
Avui estem alienats i molt lluny del medi i l’entorn on vivim, forma part d’una estratègia eficaç. En aquesta gran botiga l’aparador és l’únic que està a la vista. No sabem com es fa un totxo, on van els residus, d’ on ve la llet, com es fa una samarreta o quins minerals porta un telèfon. L’emancipació energètica permet que no calgui saber res de tot això.
El desenvolupament sostenible o no de les nostres societats ens obligarà a tornar a terra, demanar explicacions i adaptar solucions, quant abans en siguem conscients més ben preparats estarem per afrontar el nostre futur que, per cert, comença demà.