Des de la negra nit del franquisme que vam tenir el desig d’anar nord enllà, “on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”, segons els versos de Salvador Espriu.
Ara que la companyia aèria Norwegian ha triat Barcelona com a centre de les seves operacions al sud d’Europa, resulta molt fàcil arribar a Noruega en poc més de tres hores. El nom del país prové de “camí del nord”. Amb una població de poc més de 5 milions i una desitat de població de 13,5 habitants per km quadrat.
Un país pobre que es va fer ric quan va descobrir les grans reserves de petroli i gas natural dins de les seves aigües territorials. Expliquen que amb els guanys van assegurar les pensions de tots els noruecs, invertint els diners en les principals borses del món. El petroli, com la pesca, són patrimoni del poble noruec. Les begudes alcohòliques són molt cares i el govern té el monopoli de la seva distribució i venda en uns magatzems anomenats Vinmonopolet. Com a contrapartida, l’aigua és abundant i molt bona en totes les aixetes del país.
Actualment, és un dels països més cars del món, que té com a moneda la corona noruega. Però allà gairebé no es veuen els diners perquè tot, absolutament tot, es pot pagar amb targeta de crèdit, fins i tot els lavabos públics. Diuen que per combatre la corrupció, van eliminent els caixers automàtics dels carrers. Així tot ha de passar per les targetes, que no cobren comissió.
Els noruecs són rics però no es fan veure, no en fan ostentació, tenir cotxes de luxe està fins i tot mal vist. Tot i que tenen petroli, volen aconseguir que, ben aviat, els vehicles elèctrics siguin el 30% del parc automobilístic, eximint-los d’impostos i afavorint-los amb diversos avantatges.
Un país modern, amant de la vida familiar i de l’entorn natural, amb una excel•lent xarxa d’internet. Els agrada fer càmping i navegar, una de les principals herències dels víkings, que van arribar a terres americanes abans que ningú.
Un país, un regne, amb un lema: “Tot per Noruega”. No pertanyen a la Unió Europea però hi mantenen molt bona relació amb diversos tractats. Volen prendre les seves pròpies decisions, una lliçó que han après de la seva propia història. Són independents de Suècia des de 1905, amb qui mantenen bon veïnatge i col·laboració.
Les escoles privades són minoria, l’ensenyament és gairebé gratuït. Els estudiants solen fer estades a països estrangers i retornen parlant la llengua del lloc on han estat. Per això és habitual que parlin quatre o cinc llengües.
Les cases, ben climatitzades, cobertes de làmines horitzontals de fusta i pintades amb colors vius s’escampen per tot el paisatge, ja sigui a la riba dels fiords o engarristades al llom de les muntanyes. La vida rural, amb la població arrelada al territori, es veu facilitada amb bones comunicacions per carretera, amb ponts, túnels, túnels submarins i multitud de ferris que enllacen les rutes per mar.
El turisme s’ha convertit en el darrer repte per a la conservació de la natura. Els grans creuers arriben als fiords més amagats, deixant visibles enormes fumeres de contaminació a canvi de divises.
El país que atorga cada any el premi Nobel de la Pau a l’ajuntament d’Oslo vestit de gala, és un bellíssim parc natural de cap a cap. Aquest estiu ha tingut un estiu més càlid de l’habitual, com a molts indrets de l’hemisferi nord.
El país d’Ibsen, de Grieg i de Munch no acostuma a ser notícia. Però des del sud hauríem d’estar molt atents a les seves propostes i les seva manera d’encarar els problemes.
Només un exemple, a Noruega no es permet que una associació estigui formada només per homes. Però sí que la formin només dones. N’hem d’aprendre molt, encara!