Nascut a Berga el 1995, és alt com un sant pau i prim com indica el seu nom artístic Slim. Ara s'ha deixat un bigoti que el fa semblar més gran i més seriós. Interiorment és una bellíssima persona, calmat, generós, ple de projectes i solidàri amb els somnis de la gent que va trobant al llarg del seu viatge.
Va començar pintant grafitis. Encara es poden veure alguns rastres del seu art contestatari a la capital berguedana. Més tard, va pintar per amor a l'art i per encàrrec i l'any passat va acabar Belles Arts. Abans, havia fet un Erasmus a Itàlia, on diu que es va enamorar bojament.
El Konvent de Cal Rosal, naturalment, forma part de l'itinerari per contemplar algunes peces del nostre jove muralista, com per exemple "El nen súperheroi", a l'entrada del recinte, i un autoretrat de grans dimensions dins de la immensa fàbrica tèxtil abandonada.
Abans de l'1 d'Octubre del 2017 va enllestir un treball al carrer Lluís Millet de Berga, en el qual es veu una jove que demana el Sí al referendum d'independència, en varis idiomes, com qui bufa per demanar un desig. Aquest mural encarregat per l'ANC va il·lustrar fins i tot la coberta d'un llibre commemoratiu d'aquella data històrica inesborrable.
En blanc i negre, a l'antic pavelló d'esports de Berga, va pintar en homenatge a l'enyorat fundador del Handbol Berga, Toni Sabata (2018). Aquí ja va utilitzar només pintura plàstica, abans sempre havia utilitzat esprai. El mateix any va pintar, a l'oli, un poderós déu Zeus, a Nàpols.
A l'entrada d'Avià hi té el mural "Rumor", en colors, basat en el concepte de panòptic, un sistema teòric de visibilitat ideat pel filòsof Jeremy Bentham i aplicat més tard per Foucault en el camp social.
El mes de març d'aquest 2019 va enllestir "El mateix nivell" a l'escola de Sant Joan de Berga, en col·laboració amb Jofre Oliveras. Una bella reflexió sobre la competitivitat entre nenes i nens a l'escola.
Tot i que ha treballat en diferents indrets de Catalunya i de l'Estat, aquest any la seva carrera ha fet un salt qualitatiu molt important, que l'ha portat als Estats Units d'Amèrica. A l'abril va pintar a Califòrnia. Primer, a Carlsbad, una obra sobre els castells de sorra que fan en aquella localitat i després, a San Clemente, va realitzar un mural en un alberg sobre joves viatgers de tot el món en busca d'aventures i noves experiències. A principis de maig realitza "Abandoned", basat en una foto de carrer, en la qual un vell telèfon li serveix per reflexionar sobre els canvis accelerats que es produeixen en la manera de comunicar-nos. Una peça mural preciosa i molt especial. El somni de l'Slim va arribar finalment a Chinatown de Nova York amb "No breathe", una escena de gent entatxonada al metro. Explica que allà la gent el va sorprendre i que mentre pintava li portaven menjar cada dia, cuidant-lo i ajudant-lo sempre que ho necessitava.
A mitjans de maig signa "Intercambio" a Garcibuey, Salamanca. Una escena on es veuen els dos únics joves del poble conversant amb una persona gran. Una magnífica reflexió sobre els despoblament de les zones rurals.
Del mes de juny data "Step sisters", un tendre retrat de dues noies negres a Flint, Detroit. El mes de juliol homenatja la dona treballadora amb un mural a Tarragona i també pinta "Distance" a Macomer, a Sardenya, on el tema de la comunicació torna a ser present.
I aquest agost ha pintat el seu mural més gran en una paret lateral d'un gratacels de 60 metres a Moscou, Rússia, dins del projecte Urban morfogenesi 2019 on hi han participat artistes de tot el món. El protagonista del seu mural més gran és un ésser petit, un nen que aporta llum, tendresa i futur al barri curull de blocs blanquinosos.
Us proposo que cerqueu a internet aquestes pintures efímeres per voluntat de l'artista. Com un Mestre de Pedret del segle XXI, la signatura Slim Art (trobareu @slimsafont a Instagram), s'ha escampat arreu en una trajectòria meteòrica. Caldrà estar molt atents a les noves propostes d'aquest jove artista berguedà, que també pinta quadres tancat al seu estudi, i que no para de rebre invitacions per participar en nous festivals. El poble català dels murals, Penelles, a la Noguera, també presumeix de tenir una obra seva, sobre ocells en perill de desaparició, precisament a la façana de l'Ajuntament.