Til Stegmann va néixer a Barcelona el 1941, de pares alemanys. Als deu anys, en plena dictadura franquista, la família torna a Alemanya. L'any 1970 retorna a Barcelona per fer estudis sobre Cervantes, descobreix la llengua catalana i es converteix en un ferm defensor de la nostra cultura.
Recentment, ha estat a Berga per fer una lectura presentació dels dos volums de les seves memòries. Ambaixador de Catalunya a Alemanya, març de 2015, i Servir Catalunya des d'Alemanya, desembre de 2018. Amb el seu estil planer, amè, ple d'anècdotes i situacions viscudes al llarg dels anys, amb el nexe comú de fer conèixer la llengua i la cultura catalanes a Alemanya i arreu, hi reivindica la nació catalana completa, els Països Catalans. I aposta, com ha fet sempre, per una cultura catalana, major d'edat, que jugui a la primera divisió mundial en tots els camps. I per això pensa que la millor manera de poder-ho fer és tenint un estat propi, independent i sobirà. Així de clar i així de senzill.
Des dels anys 70 és un activista incansable i la seva bibliografia, tant en català com en alemany, no ha parat de créixer.
El 1978 organitza les Setmanes catalanes de Berlín, una mostra de diverses manifestacions de la cultura catalana que conqueria la capital alemanya.
La seva popularitat a Catalunya va començar quan Josep Maria Puyal el va entrevistar al programa Vostè pregunta, l’any 1980.
El 1982 redacta el Decàleg del catalanoparlant, que inclou tambéun decàleg del castellanoparlant que viu a Catalunya, en dues pàgines, amb consells i actituds positives de respecte i de defensa de la llengua catalana, del qual se’n van imprimir més d’un milió de còpies. Els seus consells encara avui resulten ben necessaris.
El 1983 funda la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació Germano-Catalana, DKG),una associació cultural alemanya amb la finalitat de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya i la cultura alemanya a Catalunya. La revista de l’associació és la Zeitschrift für Katalanistik.
El 1988 publica Catalunya vista per un alemany, que va ser tot un èxit de vendes.
El 1998 l’editorial Curial li va publicar en català la Guia dels Països Catalans, que ja havia sortit abans en alemany amb el títol de Katalonien und die Katalanischen Länder. La signa amb Inge Mees, la seva dona abans que prengués el cognom Stegmann. Una de les particularitats del llibre en alemany és que tots els topònims dels nostres Països ja hi apareixien en català normatiu l’any 1992.
Un altre dels seus projectes realitzats és la Biblioteca Catalana de la Universitat de Frankfurt. Conté 37.000 llibres en català i és, de ben segur, la biblioteca catalana més gran fora dels límits del nostre domini lingüístic.
La mateixa editorial que ha publicat els dos volums de memòries, Pagès Editors, li va publicar el 2016 un llibre que recomano especialment com a filòleg, El plaer de llegir literatura catalana, que aplega assaigs sobre la creativitat de Joan Brossa, al costat de textos dedicats a Joan F. Mira o Tirant lo Blanc.
No cal dir que tota aquesta feina duta a terme pel professor Stegmann li ha valgut el reconeixement amb premis com La Creu de Sant Jordi, el Premi Internacional Ramon Llull, el Pompeu Fabra i el Batista i Roca, entre d’altres.
Però si el professor Stegmann és un referent actual, al segle XVI ja va començar una fluïda i intensa relació entre la cultura alemanya i la catalana, amb la publicació del Vocabulari Català-Alemany el 1502. En ple segle XXI, cal estar ben oberts al món. El nostre àmbit és el món sencer i per això, les persones que fan pont entre les cultures són essencials, indispensables.
I si cerquem referències locals, llegint els llibres de Til Stegmann n'hi trobarem vàries del Berguedà. Podem dir, sense por d’equivocar-nos, que també és un amic de Berga.
Recentment, ha estat a Berga per fer una lectura presentació dels dos volums de les seves memòries. Ambaixador de Catalunya a Alemanya, març de 2015, i Servir Catalunya des d'Alemanya, desembre de 2018. Amb el seu estil planer, amè, ple d'anècdotes i situacions viscudes al llarg dels anys, amb el nexe comú de fer conèixer la llengua i la cultura catalanes a Alemanya i arreu, hi reivindica la nació catalana completa, els Països Catalans. I aposta, com ha fet sempre, per una cultura catalana, major d'edat, que jugui a la primera divisió mundial en tots els camps. I per això pensa que la millor manera de poder-ho fer és tenint un estat propi, independent i sobirà. Així de clar i així de senzill.
Des dels anys 70 és un activista incansable i la seva bibliografia, tant en català com en alemany, no ha parat de créixer.
El 1978 organitza les Setmanes catalanes de Berlín, una mostra de diverses manifestacions de la cultura catalana que conqueria la capital alemanya.
La seva popularitat a Catalunya va començar quan Josep Maria Puyal el va entrevistar al programa Vostè pregunta, l’any 1980.
El 1982 redacta el Decàleg del catalanoparlant, que inclou tambéun decàleg del castellanoparlant que viu a Catalunya, en dues pàgines, amb consells i actituds positives de respecte i de defensa de la llengua catalana, del qual se’n van imprimir més d’un milió de còpies. Els seus consells encara avui resulten ben necessaris.
El 1983 funda la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació Germano-Catalana, DKG),una associació cultural alemanya amb la finalitat de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya i la cultura alemanya a Catalunya. La revista de l’associació és la Zeitschrift für Katalanistik.
El 1988 publica Catalunya vista per un alemany, que va ser tot un èxit de vendes.
El 1998 l’editorial Curial li va publicar en català la Guia dels Països Catalans, que ja havia sortit abans en alemany amb el títol de Katalonien und die Katalanischen Länder. La signa amb Inge Mees, la seva dona abans que prengués el cognom Stegmann. Una de les particularitats del llibre en alemany és que tots els topònims dels nostres Països ja hi apareixien en català normatiu l’any 1992.
Un altre dels seus projectes realitzats és la Biblioteca Catalana de la Universitat de Frankfurt. Conté 37.000 llibres en català i és, de ben segur, la biblioteca catalana més gran fora dels límits del nostre domini lingüístic.
La mateixa editorial que ha publicat els dos volums de memòries, Pagès Editors, li va publicar el 2016 un llibre que recomano especialment com a filòleg, El plaer de llegir literatura catalana, que aplega assaigs sobre la creativitat de Joan Brossa, al costat de textos dedicats a Joan F. Mira o Tirant lo Blanc.
No cal dir que tota aquesta feina duta a terme pel professor Stegmann li ha valgut el reconeixement amb premis com La Creu de Sant Jordi, el Premi Internacional Ramon Llull, el Pompeu Fabra i el Batista i Roca, entre d’altres.
Però si el professor Stegmann és un referent actual, al segle XVI ja va començar una fluïda i intensa relació entre la cultura alemanya i la catalana, amb la publicació del Vocabulari Català-Alemany el 1502. En ple segle XXI, cal estar ben oberts al món. El nostre àmbit és el món sencer i per això, les persones que fan pont entre les cultures són essencials, indispensables.
I si cerquem referències locals, llegint els llibres de Til Stegmann n'hi trobarem vàries del Berguedà. Podem dir, sense por d’equivocar-nos, que també és un amic de Berga.