Vivim temps complexos. Temps on sembla que tot val, que tot s’hi val. On el "jo primer" guanya terreny davant del "nosaltres". On el curt termini passa per davant del compromís, i on el soroll ens tapa la reflexió. Són temps de crisi. Però no només econòmica, energètica o climàtica. També —i sobretot— de valors.
Aquesta crisi silenciosa no fa titulars, però afecta el dia a dia de tothom. Es perd la cultura de l'esforç, del treball en equip, del respecte, de la col·laboració. Ens costa cada cop més escoltar, compartir, valorar. Ens costa entendre que som comunitat. I aquí és on vull posar l'accent: en el paper imprescindible de la cultura —i especialment de la cultura popular— com a eina transformadora davant d'aquesta realitat.
Una societat sense valors és una societat fràgil. No exagero si dic que la nostra societat trontolla quan es desdibuixen els valors que la sostenen. Quan els referents desapareixen, quan la solidaritat és vista com una pèrdua de temps i l'educació com una càrrega. Quan ens oblidem que darrere de cada èxit col·lectiu hi ha hores d'esforç, de diàleg, de renúncies i d'empatia. D'això en diem valors. I, si aquests s'esvaeixen, perdem molt més que bones intencions: perdem cohesió, esperança i capacitat de construir futur.
Per això, cultura. La cultura no és només espectacle. No és només un concert o una exposició. La cultura és identitat, és transmissió de coneixement, és memòria i és futur. És el fil invisible que ens uneix com a poble. És una de les poques eines que ens ajuda a posar-nos al lloc de l'altre, a comprendre, a créixer. I precisament per això és tan poderosa. La cultura popular, en concret, ens ensenya a treballar en equip (quants castells s'aixequen sols?), a comprometre’ns (quants assajos calen per una obra de teatre amateur?), a compartir (quantes hores regalem a la coral, al ball, al gegant, al capgròs, al festival del poble?). Ens ensenya que per arribar lluny cal fer-ho junts. I que l'alegria compartida té gust de veritat.
A Gironella, cultura amb arrels i ales. Des de fa un temps, a Gironella hem entès que la millor manera de fer front a aquesta crisi de valors és apostar decididament per la cultura. I ho fem des de tots els vessants: des del suport a les entitats que mantenen viu el nostre patrimoni immaterial, fins a l'aposta per la formació artística de nens i joves. Des de la programació estable d'espectacles, fins a la recuperació de festes i tradicions. Des de la creació de nous formats —com l'esclatada, el Magikae, entre altres— fins a la inversió en espais culturals, que han de deixar de ser dipòsits amb parets, perquè a dins hi passin coses per alimentar l'ànima. I no ho fem per omplir l'agenda, ho fem perquè estem convençuts que la cultura transforma. Que ens fa millors persones i millors veïns. Que té un paper educador, inclusiu i integrador. I que a través de la cultura podem lluitar contra aquest individualisme que ens aïlla.
La cultura no és un luxe, és una necessitat. En moments de crisi —de qualsevol mena—, la cultura sol ser la primera víctima. Es retallen pressupostos, es posposa el que sembla “prescindible”. Però jo defenso el contrari: precisament en temps difícils, cal més cultura. Més teatre per entendre'ns, més música per compartir emocions, més dansa per expressar allò que les paraules no poden dir. Més espais on les persones es trobin, es coneguin i es reconeguin. És per això que, des de la regidoria de Cultura, treballem per garantir l'accés a la cultura a tothom. Perquè no sigui un privilegi, sinó un dret. Perquè hi hagi cultura per a tothom i per a cada moment vital. Perquè tothom s'hi pugui veure reflectit. I també per garantir el relleu generacional de les entitats culturals, que són el cor que batega als nostres barris i places.
Cultura i educació, dues cares d'una mateixa moneda. No podem parlar de valors sense parlar d'educació. I no podem parlar d'educació sense incloure-hi la cultura. Per això treballem de bracet amb les escoles, amb els instituts, amb les famílies, perquè la cultura sigui present en el dia a dia dels infants i joves. No com una assignatura, sinó com una manera d’entendre el món. Amb tallers, amb activitats extraescolars, amb projectes compartits entre artistes i centres educatius. Volem joves formats, però també compromesos. Amb opinió, amb criteri, amb capacitat de creació. Volem una ciutadania crítica, no pas dòcil. I això no s'aconsegueix només amb notes: s'assoleix vivint la cultura, sentint-la, fent-la.
Contra l'individualisme, comunitat. Contra la por, cultura. Ens toca fer front a discursos que alimenten la por, la desconfiança i el replegament. Davant d'això, la cultura és llum. És convivència. És la millor vacuna contra l'odi. Quan participem d'un espectacle, d'una festa o d'un projecte cultural col·lectiu, ens adonem que som més iguals que diferents. Que tenim ganes de compartir. Que no estem sols. I que, malgrat tot, hi ha motius per creure-hi.
Per això, Gironella continuarà apostant per la cultura. Perquè volem una vila viva, crítica, cohesionada i creativa. Perquè sabem que la cultura no és una despesa, sinó una inversió. I perquè tenim clar que, davant d'aquesta crisi de valors que ens colpeja, la resposta no és el pessimisme ni la resignació: és la CULTURA. Amb majúscules.
