Ja hem passat la nit dels difunts i la Castanyada, que sembla que aguanta l'envestida de l'estrangera Halloween. Fa dos anys, justament, apareixien pràcticament 600.000 euros de factures enterrades en calaixos del consistori i que corresponien a contractes caducats o verbals. Aquells baguls ja no tenen ni pols ni teranyines, però d'altres racons de la casa gran —com el d'Urbanisme— encara fan més por que una sessió d'espiritisme que ni amb ajut d'un ésser de llum no aconsegueixen desencallar cap projecte.
No voldria pas espantar-vos, però l'estat esperpèntic de la nostra ciutat és el resultat d'un encanteri entre la CUP+ERC amb la resta de partits que han estès tant la mà que, aviat, potser es trobaran que la mà ja és la cosa de la família Addams: va sola. La suposada oposició (Junts i PSC) van osciŀlant entre allargar la mà a canvi d'algun panellet o arronsar-la a canvi d'alguna castanya.
A la vora del foc, que probablement haurem posat algun dia d'aquesta setmana, toca ser realista i no creure en fantasmes. Berga fa por, així mateix. Berga està plena de pintades, inscripcions, grafits, empaperada, trencada, bruta, fosca i deixada. Però no només això, sinó que també està ocupada per una banda de personatges que algun d'ells podria ben ser un protagonista d'una peŀlícula de por que es veu just aquests dies. La Berga que coneixíem ja no existeix, però és així perquè el règim cupaire (amb el beneplàcit d'ERC i Junts, sobretot) s'ha dedicat a 10 anys d'inacció i desídia que han portat a tenir tots els projectes de ciutat encallats deixant pas a romanents de centenars de milers d'euros que, obligatòriament i per llei, s'han de destinar a tornar el deute. Els últims de més de 500.000 euros.
Fa basarda sentir ple rere ple les mateixes excuses resultat d'un govern gandul, on l'única visió de futur que té és arribar a les pròximes eleccions deixant Berga sota mínims i que cap altre grup (sigui quin sigui) no pugui remuntar. Vergonya també fa el posat d'ofesos que tenen els regidors que governen quan se'ls pregunta per totes les inversions que van prometre aquest any i que, la majoria, ni tan sols estan en fase d'estudi. Però quan es viu de proclames, com és el tarannà cupaire, és difícil passar a l'acció. Potser sí que hauríem d'exigir unes garanties mínimes d'execució del pressupost, perquè si no l'Ajuntament acaba sent poc més que una gestoria i, per tant, no cal que paguem els sous d'aquests polítics que s'asseuen a la cadira principalment per escalfar-la. Actualment, el consistori de Berga paga factures, nòmines i fa contractes (alguns inclús amb preu indeterminat, a veure què hi dirà antifrau, per cert) entre altres. Però no seria necessari la seva presència, si no poden dirigir la ciutat cap a un futur pròsper.
La política municipal ha de servir per millorar la qualitat de vida de les persones, i després de 10 anys de demostració queda clar que és el contrari, ja que tenim por de passar pels carrers mal iŀluminats de nit, que ens atropelli un patinet o que un forat ens trenqui una cama, sense deixar de banda la inseguretat. Però ens ha de quedar clar que tots els quins ens han portat fins aquí no ens en trauran pas i, per tant, comença a ser hora d'assumir responsabilitats. Governar és servir, no servir-se'n.