Molt sovint, l’aprovació dels pressupostos es veu com una eina per fer polítiques d’oposició frontal al govern de torn, com si la manera de fer que un govern "vagi malament" fos bloquejar l'aprovació dels comptes que han de fer funcionar un estat, un país o un ajuntament. Però aquesta lògica ha quedat desmentida al llarg de la història. Qui acaba sortint més perjudicat, generalment, no és el govern, sinó els ciutadans, que depenen de les inversions per al seu dia a dia. Els governs, en canvi, poden continuar amb pressupostos prorrogats i tenen l'excusa de no poder executar nous projectes perquè no tenen pressupost vigent.
Per exemple, tant la Generalitat com el govern central fa ja dos anys que treballen amb pressupostos prorrogats, és a dir, operant amb els del 2023. Aquesta situació perjudica especialment les inversions necessàries per al país. En el nostre cas, una possible inversió podria ser la creació de busos Exprés cap a Barcelona o millores al nostre Hospital de Berga, que per al 2025, no té cap partida pressupostària d'inversió.
A Berga, la poca execució pressupostària en inversió ha estat criticada, i amb raó. És cert que gran part d'aquesta inversió està destinada al projecte dels Pedregals, que encara no ha començat, però també hi ha una altra raó que intentaré explicar.
En els darrers 15 anys, Berga ha aconseguit retornar més de 15 milions d'euros de deute. Això ha estat possible gràcies a una estructura interna basada en l'estalvi i la contenció de despesa. Ha estat una mena de cursa de fons, una Ultra Pirineu, on cada pagament era un repte. Una prova on l'ajuntament ha estat un atleta petit, sense gaire pes, que ha anat fent passos curts per arribar a la meta amb el mínim desgast. I, quan acabava una cursa en començava una altra, sense descans.
Però ara, la situació és diferent. Amb pressupostos més expansius, tenim la capacitat per començar a invertir, malgrat que no estem sent capaços d’executar tota la inversió prevista. Tot i tenir els diners disponibles, acabem deixant fons sense gastar, els quals es registren com a "romanent" en el nostre vocabulari administratiu. Això passa perquè l'estructura de l'ajuntament ha de canviar: aquell "atleta petit i prim" que podia córrer curses llargues, fent passos curts per controlar l'esforç, es veu lent i poc efectiu en curses de velocitat, on es necessita una capacitat d'execució ràpida i potent per a projectes, licitacions i justificació de les inversions.
Per això, per a l'any vinent presentarem una proposta de pressupost centrada en dos grans eixos: l'obra dels Pedregals i la molt necessària inversió al Polígon de la Valldan. Aquests seran els projectes més destacats. A més, continuarem treballant en la millora de l'estructura interna, per convertir l'ajuntament en un "atleta competitiu", capaç d'afrontar amb èxit les noves curses que ens depara el futur. Això no serà ni ràpid ni fàcil, però estic convençut que, entre tots, ho aconseguirem. La ciutat ho necessita, i crec que tots compartim aquesta visió.