Dilluns, 22 de desembre, al migdia. Engego el televisor i miro les notícies. Sens dubte, la novetat del dia té a veure amb la loteria de Nadal. Enguany, a Catalunya la sort ha esquitxat Badalona i Sant Boi de Llobregat. Els premis més grossos, però, han caigut fora. Ens hem acostumat a veure cada 22 de desembre imatges dels guanyadors davant les administracions de loteria celebrant amb crits i cava els premis.
Però la realitat es fa present i ens porta a veure que hi ha un altre tipus de loteria: la que fa que nasquem en un país del primer món o en un de poc desenvolupat. Justament aquesta es fa palesa en la següent notícia que miro: hi ha cent persones dormint sota un pont de la C-31 a Badalona, després de ser desallotjades d'una nau que els feia de sostre. Hi ha grups de veïns que s'han manifestat i agrupat per tal que aquests immigrants no fossin allotjats en locals d'entitats socials o en un alberg.
Una de les veïnes congregades diu que tenen por que els nens no es podran passejar tranquils per la zona si s'acull els immigrants sense sostre. Els retreu que no siguin persones civilitzades. Però, què en tenen aquests veïns, de civilitzats? Ajudar les persones que ho necessiten, és a dir, obrar de manera altruista, és, a parer meu, actuar de manera civilitzada. És no mirar a un altre lloc mentre els altres ho passen malament. És entendre la dinàmica injusta de la loteria macabra que fa que ens esperin futurs ben diferents en funció d'on nasquem.
Dissabte, 20 de desembre, al matí. Camino pel passeig de la Pau de Berga i veig una carpa d'Aliança Catalana. Al seu voltant hi ha persones afins al partit polític que aturen els vianants oferint-los propaganda. Els dic que no m'interessa. Des d'aquestes línies aprofito per dir-los també que crec en la pau i no en l'odi, i que considero que actuar pels drets mínims de les persones vulnerables, sigui quin sigui el seu país d'origen, és primordial i fraternal. Una mica més amunt, unes noies adolescents demanen als vianants a veure si volen col·laborar amb Càritas. A canvi, ofereixen objectes fets amb ganxet. Inevitablement, penso que ens hem de posicionar en un cantó o l'altre: el de la xenofòbia o el de les entitats socials que ajuden, entre altres, immigrants que han vingut a viure a Catalunya.
Un dia qualsevol, abans de Nadal. Em fan arribar una nadala per WhatsApp cantada pel Miki Núñez i l'Escolania de Montserrat. És bonica, però això ara no ve a tomb. Diu que "Nadal ja arriba, pels dèbils i els forts, pels rics i els més pobres...". Nadal arriba per tots, però desgraciadament uns ho passaran millor que altres aquestes festes. Això sí, us animo a prendre una frase de la cançó: "Nadal ja arriba, què has fet tu de bo?", i fer-la servir per pensar què és el que enguany hem fet per millorar el món, encara que sigui des del nostre poble o barri. I si no hem fet res, segurament seria un bon propòsit d'any nou. No ens caldrà anar gaire lluny: ben a prop de casa hi ha entitats socials que treballen per ajudar els més necessitats.
Fet i fet, això va d'empatia. D'ajudar els altres tal com ens agradaria que ho fessin si ens trobéssim en la mateixa situació.