Berga no pot continuar atrapada en el pedregar

«Berga continua sense projecte de ciutat, vivint del record del que va ser, sense una visió sobre habitatge, comerç, mobilitat, esports o joventut»

28 de novembre de 2025

A Berga tenim un problema que es repeteix any rere any: els problemes no s'acaben de resoldre mai. Es tapen, es maquillen, es deixen per demà… I mentre passa el temps, creixen, costen més diners i generen més patiment. La ciutat sembla un pedregar: avancem, sí, però entre pedres que tots coneixem. Pedres que fa anys que arrosseguem i que ningú no s'ha atrevit a apartar del camí.

La Residència Sant Bernabé hauria de garantir dignitat i benestar als nostres grans, però porta massa temps sent font de preocupació i advertiments desatesos. Hem estat insistents quan tocava ser-ho i la realitat ens ha donat la raó. Les contractacions irregulars són un altre exemple de mala gestió: quan es confon agilitat amb improvisació i urgència amb manca de rigor, el que es posa en risc és la institució i els treballadors. I Berga continua sense projecte de ciutat, vivint del record del que va ser, sense una visió sobre habitatge, comerç, mobilitat, esports o joventut. Sense rumb, és impossible caminar.

Ens diran que arribaran recursos, però tots sabem com acaba massa sovint: malament i mal acabat. La Torre de la Petita, les obres interminables del polígon, la contractació i els sobrecostos dels Pedregals, la Ronda Moreta… Projectes que havien de ser la solució i que acaben convertits en un altre problema. No és governar: és encadenar pedaços.

Som a un mes d'acabar l’any i res ha avançat. Cap solució, cap resultat. Els problemes antics es mantenen i se n'hi sumen de nous. No sabem res dels pressupostos del 2026, que haurien d'arribar amb més finançament de la Generalitat, però que encara no compleixen els compromisos acordats amb nosaltres per Berga i per la seva gent. I no hi haurà sorpreses: a la CUP i a ERC no els cal convèncer ningú ni quedar bé. Ja tenen assegurada la crossa de sempre: els qui fan veure que protesten però que, a última hora, salven els mobles asseguts tots a la mateixa taula del carrer Barcelona. Aquest pacte silenciós d'immobilisme és el que condemna Berga a seguir encallada.

Berga necessita gestió, planificació i valentia per decidir. Menys excuses i més solucions. Nosaltres continuarem exigint resultats i presentant alternatives reals. Continuarem apartant pedres del camí, encara que no ens toqui conduir el govern. Perquè estimar Berga és no resignar-se a veure-la quieta. És aixecar la vista, treure'ns el pedregar de davant i tornar a caminar cap al futur que la ciutat mereix.