Avià viu aquest cap de setmana una de les mostres de més pes al municipi. Amb ja cinc edicions de fonament, Firhàbitat ha esdevingut un pol de la bioconstrucció a Catalunya, atraient no només les empreses i els professionals, sinó també els centres formatius i les administracions públiques que aposten pel present i futur del sector. En un context en què les necessitats i urgències de l'habitatge són a l'ordre del dia, el certamen ofereix alternatives a la construcció tradicional per fer-hi front. Per tot plegat, els organitzadors miren amb optimisme els anys vinents.

"Des de l'Associació d'Empresaris del Berguedà estem molt satisfets, perquè aquesta cinquena edició és un pas endavant molt important per nosaltres", ha celebrat el president de l'ACEB, Josep Maria Serarols, qui ha assenyalat que "se'ns està fent molt gros, i t'adones que Firhàbitat és referent en el sector de la bioconstrucció perquè notes l'interès dels ponents en participar i de les institucions i associacions implicades per venir. I crec que en part és perquè aquesta fira té ànima i la gent ho nota". En una línia similar, l'alcaldessa d'Avià, Patrocini Canal, ha compartit que "estem molt contents de com ha anat evolucionant tot des que va néixer la fira, que no ha parat de créixer i d'innovar", a més d'incidir en els esforços per arribar a tots els públics per assolir una major divulgació, remarcant el caràcter de "servei públic" de la mostra.

En efecte, l'edició d'aquest 2025 és la quina ha sumat més expositors i assistents professionals, també en les propostes paral·leles a la fira com el Congrés, la matinal dels oficis o els Premis de Bioconstrucció. "A vegades les complicacions ens les posem nosaltres mateixos perquè cada cop tenim més idees, tenint en compte que és un sector que necessita enfocar-lo des de moltes bandes", ha certificat la directora de Firhàbitat, Rosa Prat, qui ha fet referència al salt logístic i d'imatge d'enguany, i del pensament de reforçar el múscul de treball de cara les edicions vinents. En aquest sentit, tot i que la directora consideri que el format de tres dies és suficient, no descarta ampliar l'espai d'expositors o l'oferta de xerrades, en la línia a l'alça que manté la mostra des que va néixer el 2020.

Aquest creixement, de fet, és una mostra de la mateixa tendència que presenta el sector, i que any rere any sorprenen els visitants amb propostes innovadores. És el cas d'un dels nouvinguts a Firhàbitat aquest 2025, Formoryza, una solució constructiva sostenible feta a partir de la pellofa de l'arròs. Tal com ha explicat Ignasi Cuadern Campanals, un dels responsables de l'estudi d'arquitectura i constructora que l'han pensat i desenvolupat des de fa set anys, aquest formigó aprofita "la closca de l'arròs del Delta de l'Ebre", que suposa el 80% del fonament d'aquest particular formigó juntament amb un 20% d'aglomerant cimentós.

D'entrada, aquest producte parteix del reaprofitament d'un element que es considera un residu, i que habitualment s'elimina a través de la crema, resultant en un "problema endèmic" de la zona. Per aquest motiu, les primeres proves d'aquest material les van poder fer amb "tones de closques que ens regalaven". Els prototips es van fer barrejant aquest producte principal amb diferents aglomerants com el fang, la calç o el ciment, resultant aquest darrer el més sòlid pel que fa a "durabilitat i resistència". A més, els problemes d'abastament a partir de la guerra d'Ucraïna de certs materials van empentar la part de desenvolupament de les peces, impulsant un "format sec que arriba directament a l'obra, com un bloc qualsevol de construcció".

A partir d'aquí, Cuadern destaca que les possibilitats són infinites: des de solucions pel tancament a les façanes, passant per a la construcció d'envans i per col·locar tant sobre la coberta com a la solera, i també per a fer obra nova, com la primera que es va alçar a la mateixa població on es produeixen els blocs, a Arnes (Terra Alta). "Al final, el que interessa és rodejar tot l'edifici d'un sol material que sigui molt aïllant i que tingui inèrcia tèrmica", ha valorat Cuadern, incidint que el confort dins l'habitatge s'assoleix amb materials "que no sigui permeable la calor a l'estiu i que sigui un bon emmagatzemador de calor a l'hivern", i que també sigui un bon regulador de la humitat, cosa que es dona amb aquest formigó. "El que ara estem veient és que el confort és brutal. Fins i tot ens sorprèn a nosaltres que ja ho sabem. Però la realitat és que la gent encara no ha descobert el que és viure en una casa ben aïllada", ha sentenciat.

El potencial al Berguedà i a Catalunya de la bioconstrucció

A l'acte d'inauguració de la mostra s'han apropat autoritats del conjunt d'administracions berguedanes i també del país. És el cas, per exemple, de la directora de l'Institut Català de l'Energia, Anna Camp, que s'ha estrenat al càrrec en un acte públic a Avià, i de la directora dels serveis territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a la Catalunya Central, Raquel Sánchez. D'una banda, Camp ha aprofitat l'avinentesa per incidir en la necessitat de reforma i rehabilitació que presenta el parc d'habitatge de Catalunya, com al conjunt d'Europa, i posant d'exemple els recursos exposats a la mostra, en la línia de l'eficiència energètica, la sostenibilitat i limitant la petjada de carboni. Aquesta missió és compartida des del Departament, que també veu en el sector de la bioconstrucció una oportunitat per generar riquesa a l'entorn rural i per aprofundir en l'aprofitament forestal, tal com ha incidit Sánchez.

De fet, des de l'ACEB insisteixen en la visió estratègica amb la qual enfoquen l'àmbit de la bioconstrucció a la comarca. "Estem absolutament convençuts que la bioconstrucció és un sector tractor al Berguedà", ha incidit Serarols, qui ha manifestat l'objectiu de reforçar la formació a professionals dels sectors que envolten la construcció per tal que puguin adaptar-se als canvis i els nous escenaris de la bioconstrucció. En la mateixa línia, ha considerat que Firhàbitat i les empreses industrials del Berguedà han d'establir més diàlegs de cara a futures edicions, per tal de guanyar pes a l'espai expositiu: "les empreses hi són, així que han de ser presents. És una reflexió que hem de fer nosaltres i també elles", ha valorat el president.

L'acte d'inauguració dona pas a un cap de setmana complet, amb una programació que inclou tallers, ponències, taules rodones i demostracions en directe, a més de l'espai expositiu. Aquesta és una selecció dels actes més destacats de l'agenda.