Opinió

El dit trencat

«Els qui manen no s'han adonat que estan en una minoria absoluta i opten per comptar amb la resta de regidors de manera circumstancial»

Abel Garcia
12 de juliol del 2024

La gestió i comandament de la ciutat de Berga ha entrat en via morta. En aquest any que portem de legislatura hem pogut comprovar que allò que vam denunciar durant tot el mandat passat i el que vaticinàvem en el ple de constitució de l’actual, malauradament ha empitjorat. Hem recordat moltes vegades, per la similitud de la situació, un acudit que pot resumir la situació de l’actual equip de govern de Berga. Un pacient va al metge i li diu: Doctor, si em toco el cap em fa mal, si em toco la cama dreta em fa mal, si em toco el genoll em fa mal... Què em passa? I el doctor li va respondre: Vostè el que té és el dit trencat.

Si traslladem aquesta metàfora al govern de la ciutat, tots hem pogut copsar els mals que ha patit i pateix la ciutat. Si toquem les obres del Polígon, ens fa mal; Si toquem el traspàs i gestió de la residència, ens fa mal; Si toquem la Ronda Moreta, ens fa mal; Si toquem el contracte de neteja viària, ens fa mal; Si toquem el contracte de l’aigua, ens fa mal; I, per acabar, si ens toquem la gespa del camp de futbol, ens fa mal. Totes aquestes afeccions, igual que el pacient, les busquen a fora. Però no, el que tenim trencat és el govern.

Arribats aquí, i tal com vam exposar ahir al plenari del mes de juliol, estem en una situació de bloqueig i inacció. La mala gestió se suma a una forma de governar on els qui manen no s’han adonat que estan en una minoria absoluta i opten per comptar amb la resta de regidors de manera circumstancial, sovint quan volen exportar i democratitzar problemes. No podem admetre que se'ns ignori ni que, ple rere ple, no ens contestin verbalment o no es doni resposta a les instàncies presentades fa mesos. Perquè no només ens falten el respecte a nosaltres, sinó que també ho fan a la ciutadania que legítimament representem. No pot ser que ens demanin ajuda, de la mateixa manera que el conductor que vol posar en marxa el cotxe perquè no té bateria, però té el fre de mà posat quan la resta empentem.

Estic convençut que els 17 regidors i regidores no estem contents de com està la ciutat ni de com van les coses. De segur que la voluntat de tot el consistori és millorar la ciutat, donar millors serveis i tenir un projecte il·lusionant com a capital de comarca, on tota la seva ciutadania se senti orgullosa de parlar de Berga amb orgull i estima. Però l’actual fórmula o tractament no funciona i cal un punt d’inflexió. És per tot això que interpel·lem a la resta de companys, des del grup amb menys vots, ERC, al de més representació, la CUP, i per descomptat també BeGI i Junts, per tal que moguem fitxa. En l’actual conjuntura, si tots aquells que podem formar part de la solució i del canvi per a la millora de la ciutat no fem res, passarem a formar part del problema.

Per acabar, des del PSC estem oberts a tot. Potser el més còmode seria la fórmula de seure i esperar. La de continuar sent espectadors passius del desastre i la decadència del que podria ser una gran capital. Però no. Nosaltres hem apostat i treballat sempre per un canvi en positiu, i en aquest trajecte no hi sobra ningú.

Primer secretari del PSC al Berguedà. Portaveu i regidor a l'Ajuntament de Berga i cap de l'oposició al Consell Comarcal del Berguedà. Actualment, desenvolupa tasques com a assessor de govern a l'Àrea d'Esports a la Diputació de Barcelona. Graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Corredor de curses de muntanya de distància ultra.

El més llegit