L’octubre de 2022, el nostre grup va portar una moció al plenari amb l’objectiu de posar sobre la taula el debat i prendre mesures urgents contra les ocupacions il·legals a la ciutat. Una moció respecte de la qual, després de deixar-la sobre la taula durant molt temps per tal de cercar el màxim consens, no vàrem rebre cap resposta fins al moment del debat, amb la consegüent votació en contra de la majoria del plenari (en aquell moment de la CUP i ERC).
A la nostra ciutat, accions com aquestes no paren de proliferar, conjuntament a altres infraccions com l’abandonament de deixalles a la via pública, pintades continuades en moltes façanes -algunes d’elles amb missatges ofensius-. A més, en el darrer cas, cal dir que el govern de la ciutat actua amb discrecionalitat a l’hora de planificar la neteja d’algunes o la pervivència perpètua d’altres.
Les darreres setmanes, ens hem sentit interpel·lats amb unes imatges enregistrades on hem pogut observar la realitat, allò que la CUP i ERC deien que eren sensacions. Hem vist persones entrant de manera violenta en pisos i enfrontant-se al veïnat que els intentava aturar. I no només això, també hem rebut trucades i missatges per part de representants veïnals, i fins i tot de familiars de la propietat del pis ocupat al barri de Santa Eulàlia. Tot això que hem vist no deixa de ser la punta de l’iceberg, d'allò que passa massa sovint a Berga, on s’avantposa el dogma polític d’alguns per sobre dels interessos i el benestar de la ciutadania.
Des del nostre grup creiem que hem d’afrontar seriosament el problema, de la mateixa manera que ho estan fent alcaldes i alcaldesses a altres ciutats, com per exemple, la Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet, on per a pal·liar aquesta pràctica va pactar amb la jutgessa degana del partit judicial la celebració de judicis immediats per delicte lleu (JIDL), els quals permeten que l'immoble ocupat pugui ser desallotjat en set dies. Amb aquesta fórmula, en tres anys s'han desocupat més de 400 habitatges.
Som conscients que no podem defugir del debat ni esquivar plantejaments ferms en polítiques de seguretat, tal com ho va exposar una altra alcaldessa i referent en política local, Eva Menor (Badia del Vallès) i que comparteixo plenament. En una jornada sobre municipalisme, Menor va apuntar que la seguretat és un valor d'esquerres que garanteix la convivència, els drets i la igualtat d'oportunitats. Sense seguretat no funcionen els altres serveis públics ni es garanteix l'ús de l'espai públic. I sense seguretat tampoc hi ha llibertat, i és un tema que ens interpel·la de manera directa als i les progressistes i que està utilitzant la dreta com a eina per a atreure el vot de la gent. Una aproximació, certament, molt perillosa, perquè la seva visió sobre la seguretat és, almenys, autoritària i xenòfoba.
Hem d’evitar, sense complexos, que les polítiques de seguretat siguin un monopoli de partits de dretes, perquè aquests no defensen els valors democràtics. Com a socialdemòcrates, hem de reclamar que la seguretat és un pilar de l’estat del benestar.