Els petits municipis al mateix temps que mostren moltes mancances i debilitats tenen paradoxalment opcions d’esdevenir en els propers anys autèntics laboratoris socioeconòmics, polítics i culturals de referència. La millora de la tecnologia, les telecomunicacions, l’energia, la mobilitat, les pautes de consum i d’altres aspectes, sempre en evolució, seran determinants.
Com a comunitat ben delimitada i geolocalitzada, el petit municipi pot esdevenir el marc ideal per la posada en pràctica de mesures que en altres contextualitzacions serien pràcticament impossibles d’aplicar. No parlo tan sols de volum demogràfic. Amb aquest prisma és evident que barris o porcions de barris de ciutats mitjanes o grans equivaldrien en nombre de població. No es tracta tan sols de nombre d’habitants sinó de la reproducció a escala de la estructura d’una ciutat. Això inclou moltes de les seves característiques: xarxa comercial, administració, barris, diversitat de classes socials, vies de comunicació, equipaments culturals, esportius...
L’avantatge és clar, tota aquesta estructura, en el cas dels pobles petits, es molt més fàcil de delimitar, quantificar i qualificar. És en llocs com aquests on les estadístiques i les estimacions deixen de ser-ho per tenir noms, cognoms i números concrets. Aquest marc no és nou, fa anys que existeix, però també feia temps que existien els pals i els caramels i algú un bon dia els va posar a treballar plegats. Depèn del context i sobretot de que el sapiguem aprofitar. L’escenari és propici perquè el món rural passi a ser molt més que un bonic decorat esclau del sector terciari i assumeixi amb totes les seves contradiccions i incerteses que té més potencial del que nosaltres mateixos solem atribuir-li.
Els dies que sentim a parlar de l’arribada de la 4a revolució industrial des de llocs on sembla que mai es va fer la tercera, tenim una oportunitat d’or per fer de les mancances virtuts i lluitar perquè el vent giri al nostre favor. Desconeixem què ens espera en l’evolució del segle XXI, un motiu més per no deixar que altres ens ho facin conèixer.
El que avui son precàries comunitats mal comunicades i amb deficients mercats de treball podrien ser el dia de demà espais de teletreball d’una excel·lent qualitat de vida, nuclis cooperatius de producció agrícola i ramadera de primera qualitat per l’abastiment de km0, pobles redissenyats urbanísticament a escala humana i comunitats d’autoproducció d’energia 100% verda.
En definitiva, tard o d’hora cal assumir que tota comunitat rural haurà de triar entre fer els canvis per a subsistir i ser una referència d’acord amb les exigències i perspectives del segle que vivim, i penso que podríem estar davant d’una oportunitat històrica per ser-ho, o bé continuar com fins ara, encomanar-nos a la nostra sort i mirar cap una altra banda quan els nostres néts, buscant-nos els ulls, ens demanin explicacions.
Els propers anys veurem fins on arriben les millores de les telecomunicacions, com evoluciona la mobilitat sostenible, fins a quin punt podrem produir la nostra pròpia energia, si el consum ha canviat de modalitat i en quin grau la política ens la fem nostra i propera. Sens dubte, sigui com sigui, veig molt difícil que es pugui evitar una revolució per la qual el món rural, per les seves característiques i atributs, i en contraposició al món urbà, tindrà una posició privilegiada.
Com a comunitat ben delimitada i geolocalitzada, el petit municipi pot esdevenir el marc ideal per la posada en pràctica de mesures que en altres contextualitzacions serien pràcticament impossibles d’aplicar. No parlo tan sols de volum demogràfic. Amb aquest prisma és evident que barris o porcions de barris de ciutats mitjanes o grans equivaldrien en nombre de població. No es tracta tan sols de nombre d’habitants sinó de la reproducció a escala de la estructura d’una ciutat. Això inclou moltes de les seves característiques: xarxa comercial, administració, barris, diversitat de classes socials, vies de comunicació, equipaments culturals, esportius...
L’avantatge és clar, tota aquesta estructura, en el cas dels pobles petits, es molt més fàcil de delimitar, quantificar i qualificar. És en llocs com aquests on les estadístiques i les estimacions deixen de ser-ho per tenir noms, cognoms i números concrets. Aquest marc no és nou, fa anys que existeix, però també feia temps que existien els pals i els caramels i algú un bon dia els va posar a treballar plegats. Depèn del context i sobretot de que el sapiguem aprofitar. L’escenari és propici perquè el món rural passi a ser molt més que un bonic decorat esclau del sector terciari i assumeixi amb totes les seves contradiccions i incerteses que té més potencial del que nosaltres mateixos solem atribuir-li.
Els dies que sentim a parlar de l’arribada de la 4a revolució industrial des de llocs on sembla que mai es va fer la tercera, tenim una oportunitat d’or per fer de les mancances virtuts i lluitar perquè el vent giri al nostre favor. Desconeixem què ens espera en l’evolució del segle XXI, un motiu més per no deixar que altres ens ho facin conèixer.
El que avui son precàries comunitats mal comunicades i amb deficients mercats de treball podrien ser el dia de demà espais de teletreball d’una excel·lent qualitat de vida, nuclis cooperatius de producció agrícola i ramadera de primera qualitat per l’abastiment de km0, pobles redissenyats urbanísticament a escala humana i comunitats d’autoproducció d’energia 100% verda.
En definitiva, tard o d’hora cal assumir que tota comunitat rural haurà de triar entre fer els canvis per a subsistir i ser una referència d’acord amb les exigències i perspectives del segle que vivim, i penso que podríem estar davant d’una oportunitat històrica per ser-ho, o bé continuar com fins ara, encomanar-nos a la nostra sort i mirar cap una altra banda quan els nostres néts, buscant-nos els ulls, ens demanin explicacions.
Els propers anys veurem fins on arriben les millores de les telecomunicacions, com evoluciona la mobilitat sostenible, fins a quin punt podrem produir la nostra pròpia energia, si el consum ha canviat de modalitat i en quin grau la política ens la fem nostra i propera. Sens dubte, sigui com sigui, veig molt difícil que es pugui evitar una revolució per la qual el món rural, per les seves característiques i atributs, i en contraposició al món urbà, tindrà una posició privilegiada.