"A Castellar de n'Hug hi havia un ramat a cada casa. Fa 30 anys, hi teníem més de 8.000 ovelles", explica Joan Planella. Juntament amb el seu germà, Pere Miquel Planella, tenen l'últim ramat oví que queda al poble, amb tot just una vintena de caps. El seu cas és l'exemple del que ha passat amb la resta de ramaders, que o bé han plegat o han substituït les ovelles per vaques, que són de més fàcil maneig i més rendibles. Però això té conseqüències: es perden pastures i desapareix el paisatge mosaic, clau en la lluita contra els incendis forestals.
Els germans Planella mantenen un petit ramat per una qüestió sentimental: el va començar el seu besavi i és l'herència de quatre generacions. Ja fa cinc anys que van reduir els 800 caps d'oví que aleshores comptava l'explotació per tot just una vintena. "Les tenim per netejar el jardí de casa", apunten en declaracions a l'ACN. Ara, es dediquen a fer genètica de la raça de vaca Aubrac, i també tenen cavalls. "Ho vam fer per temes econòmics, perquè el preu del xai no permet fer les inversions que caldrien perquè el ramat sigui sostenible", subratlla Joan Planella.
Aquest cas és similar al de Josep Armengou, que també ha decidit fer el canvi i substituir el ramat d'ovelles per un de vaques. Havia arribat a tenir-ne 2.300, però va decidir vendre'l perquè era "insostenible". "Tenia 3 persones fixes treballant i no ens sortien els números de cap manera", apunta Armengou, que afirma que "amb 100 vaques m'ho faig jo sol i és molt més viable". " Amb l'ovella no hi ha horaris de vuit hores, és molt sacrificat", subratlla.
Precisament, Armengou és un dels impulsors del Concurs de gossos d'atura de Castellar de n'Hug, símbol del municipi i que té una trajectòria de 60 anys. El certamen corre el risc d'esdevenir l'últim reducte del sector, perquè els ramaders assenyalen que la tendència a la baixa de l'oví és compartida al Berguedà i al conjunt del país. "Arreu de Catalunya, no crec que l'ovella acabi desapareixent del tot, però segurament no quedarà més del 20 o 30% del que hi ha ara", valora amb pessimisme Armengou.
De fet, les explotacions que es dediquen al sector oví ho han de fer amb ramats més grans perquè sigui rendible. Tot plegat, fa que "per cada ramader que es perd, costa molt que se'n posi un de nou", assenyala Planella.
Canvis en el paisatge
El pla d'Anyella, situat a gairebé 2.000 metres d'altitud entre Castellar de n'Hug, Toses i La Molina, és una de les zones de pastura més grans del país. Cada any s'hi concentren milers d'ovelles, i moltes eren de Castellar de n'Hug. Ara, la desaparició de ramats està contribuint a fer desaparèixer les pastures, i també el paisatge mosaic agroforestal, que és clau en la lluita contra els incendis.
"Abans miressis on miressis, veies ovelles però ara ja no. I això em fa plorar", reconeix Josep Armengou, que comparteix que "encara que ja no tingui ramat, les ovelles sempre estaran dins meu". De fet, el ramader considera que tot plegat forma part d'un passat que ja no tornarà.