17
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
9:33h
L'alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, ha demanat a les entitats que cada any organitzen l'Aplec del Pi de les Tres Branques que treballin per potenciar l'arbre com un veritable símbol no només a la comarca, sinó també al país. "Els demanem a ells que tenen el poder d'arrossegar la gent quan es necessita, que donin més importància a aquest tercer diumenge de juliol perquè es valori", ha assenyalat. La lectura del poema el Pi de les Tres Branques, que Jacint Verdaguer va escriure el 1887, ha precedit la tradicional ofrena floral al monument. L'alcalde ha xifrat en 200 persones les que aquest any s'han reunit per participar en l'Aplec, unes dades molt inferiors a les dels anys de més fervor independentista.
Les activitats de l'Aplec del Pi de les Tres Branques han començat aquest diumenge amb una cercavila dels Gegants d'Espinalbet i els Geganters de Castellar del Riu, acompanyats pels grallers i Castellers de Berga i la Cobla Pirineu. Un cop al Pi de les Tres Branques, amb l'arribada del rei infant Jaume I, s'ha celebrat l'acte patriòtic unitari davant el Pi Vell que ha començat amb la lectura escenificada del poema de Jacint Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques, interpretat pels Amics Actors d'Indrets del Record i llegit per la rapsoda Joana Ventura.
A diferència d'altres edicions, amb una important presència de personalitats del món de la cultura d'arreu dels Països Catalans, enguany l'acte central només ha comptat amb els parlaments del vicepresident d'Òmnium Cultural del Berguedà, Xavier Giner, i la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu. En lloc de la paraula habitual de noms destacats del panorama cultural dels Països Catalans, la rapsoda Joana Ventura ha llegit un text elaborat per l'activista mallorquí Bartomeu Mestre.
L'autor mallorquí ha posat en valor que malgrat el context actual, "la lluita per ser qui som obtindrà l'objectiu final de recobrar la sobirania usurpada". "Serà així com cada branca deixarà de ser un cos sol, per esdevenir juntes un sol cos", ha escrit fent referència a la unitat dels Països Catalans.
Per la seva banda, el vicepresident d'Òmnium ha reivindicat l'1-O com un gran actiu del país. "L'1-O ens va donar una gran lliçó, i va demostrar que per guanyar cal una estratègia compartida". Així mateix, Dolors Feliu també ha parlat del moment en què viu l'independentisme i les dificultats a què s'enfronta, però ha assenyalat que la voluntat d'acabar la independència "continua inalterable", tal com simbolitza l'arbre.
Com cada any, l'Ajuntament de Castellar del Riu s'ocupa de tota la infraestructura necessària perquè l'Aplec es pugui celebrar. L'alcalde, Adrià Solé, ha traspassat a les entitats que organitzen l'acte la necessitat de donar "la importància que es mereix" a la festa. El batlle ha reclamat que la festa es desmarqui una mica de la reivindicació estrictament més política i es doni més pes al valor cultural.
_(1).jpg)
Solé ha explicat que els agradaria que es pogués donar continuïtat a les visites que es fan a la zona durant tot l'any. De fet, fa anys que reclamen sense èxit que es pugui "endreçar" la zona i s'hi pugui fer un petit aparcament perquè els visitants arribin còmodament. Per l'alcalde, també seria necessari la col·locació de plafons on s'expliqués la història de l'indret. "Ho hem demanat moltes vegades, però no ho hem aconseguit. Aquest mandat que ara comença serà una prioritat", ha dit.
Finalment, el batlle admet que el 2017 la festa va fer un "esclat" i es va registrar una assistència insòlita pel que estaven acostumats. Des de llavors, i també per l'afectació de les edicions que es van haver de suspendre per la Covid, "l'ambient d'independència ha afluixat", i això s'ha notat en l'assistència.
El Pi ha estat escenari de batalles de guerres carlines, va ser interpretat com un símbol religiós de la santíssima trinitat i durant la Renaixença es va convertir en un símbol del moviment excursionista català. Jacint Verdaguer el va convertir en un símbol nacional en el poema El Pi de les Tres Branques, en el qual el rei Jaume I, al peu de l'arbre, somia les conquestes i el regnat de Catalunya, Mallorca i València.
Les activitats de l'Aplec del Pi de les Tres Branques han començat aquest diumenge amb una cercavila dels Gegants d'Espinalbet i els Geganters de Castellar del Riu, acompanyats pels grallers i Castellers de Berga i la Cobla Pirineu. Un cop al Pi de les Tres Branques, amb l'arribada del rei infant Jaume I, s'ha celebrat l'acte patriòtic unitari davant el Pi Vell que ha començat amb la lectura escenificada del poema de Jacint Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques, interpretat pels Amics Actors d'Indrets del Record i llegit per la rapsoda Joana Ventura.
A diferència d'altres edicions, amb una important presència de personalitats del món de la cultura d'arreu dels Països Catalans, enguany l'acte central només ha comptat amb els parlaments del vicepresident d'Òmnium Cultural del Berguedà, Xavier Giner, i la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu. En lloc de la paraula habitual de noms destacats del panorama cultural dels Països Catalans, la rapsoda Joana Ventura ha llegit un text elaborat per l'activista mallorquí Bartomeu Mestre.
L'autor mallorquí ha posat en valor que malgrat el context actual, "la lluita per ser qui som obtindrà l'objectiu final de recobrar la sobirania usurpada". "Serà així com cada branca deixarà de ser un cos sol, per esdevenir juntes un sol cos", ha escrit fent referència a la unitat dels Països Catalans.
Per la seva banda, el vicepresident d'Òmnium ha reivindicat l'1-O com un gran actiu del país. "L'1-O ens va donar una gran lliçó, i va demostrar que per guanyar cal una estratègia compartida". Així mateix, Dolors Feliu també ha parlat del moment en què viu l'independentisme i les dificultats a què s'enfronta, però ha assenyalat que la voluntat d'acabar la independència "continua inalterable", tal com simbolitza l'arbre.
Com cada any, l'Ajuntament de Castellar del Riu s'ocupa de tota la infraestructura necessària perquè l'Aplec es pugui celebrar. L'alcalde, Adrià Solé, ha traspassat a les entitats que organitzen l'acte la necessitat de donar "la importància que es mereix" a la festa. El batlle ha reclamat que la festa es desmarqui una mica de la reivindicació estrictament més política i es doni més pes al valor cultural.
Capçada del Pi de les Tres Branques Foto: ACN / Laura Busquets
Solé ha explicat que els agradaria que es pogués donar continuïtat a les visites que es fan a la zona durant tot l'any. De fet, fa anys que reclamen sense èxit que es pugui "endreçar" la zona i s'hi pugui fer un petit aparcament perquè els visitants arribin còmodament. Per l'alcalde, també seria necessari la col·locació de plafons on s'expliqués la història de l'indret. "Ho hem demanat moltes vegades, però no ho hem aconseguit. Aquest mandat que ara comença serà una prioritat", ha dit.
Finalment, el batlle admet que el 2017 la festa va fer un "esclat" i es va registrar una assistència insòlita pel que estaven acostumats. Des de llavors, i també per l'afectació de les edicions que es van haver de suspendre per la Covid, "l'ambient d'independència ha afluixat", i això s'ha notat en l'assistència.
El regnat de Catalunya, Mallorca i València
El Pi de les Tres Branques està situat al Pla de Campllong, al municipi de Castellar del Riu. Es tracta d'un arbre monumental de 25 metres d'alçada, considerat un símbol de la unitat dels Països Catalans per les tres branques que surten del tronc. L'arbre va morir a principis del segle XX.El Pi ha estat escenari de batalles de guerres carlines, va ser interpretat com un símbol religiós de la santíssima trinitat i durant la Renaixença es va convertir en un símbol del moviment excursionista català. Jacint Verdaguer el va convertir en un símbol nacional en el poema El Pi de les Tres Branques, en el qual el rei Jaume I, al peu de l'arbre, somia les conquestes i el regnat de Catalunya, Mallorca i València.