07
de juliol
del
2023
Actualitzat
el
13
de juliol
a les
21:28h
No vull agradar a tothom. No puc agradar a tothom, perquè, de vegades, ni jo mateix m'agrado,
com no m'agraden moltes altres coses d'aquest món, d'aquesta vida, alegre -per moments-, fins i tot feliç -de vegades-, però que sempre, sempre, sempre s'acaba amb els mocs penjant i els ulls d'algú negats de llàgrimes.
No vull agradar a tothom, i no puc agradar a tothom, i m'esforço a respectar-ho! Però quan la crítica és odi, l'odi es torna llei i et disparen a la cama, per no matar-te, per ferir-te i fer-te por, només, per ferir-te i humiliar-te i mostrar a tots els demés què et pot passar si la teva consciència, si el teu art o una simple mirada no transita pel camí que marca aquell que mana, que critica, que odia i que dispara… una picor intensa al bigoti em recorda que tot té un límit i que la meva paciència, la meva contenció i el meu respecte també s'acaben.
I em faig ràbia, molta ràbia, sí! I fàstic, i angúnia i vergonya, també; quan m'adono com de prop estic de tornar-me com ells, de tornar-me com elles i ensorrar tot el que he construït amb tant d'esforç, amb tant de sacrifici, amb tant de mi mateix.
Maleït sigui el feixisme, tant si arriba per la dreta, com si arriba per l'esquerra, abrigat amb un parrac o disfressat de rebel, perquè imposar i fer dogma d'un únic pensament és, i ha estat sempre, vingui d'on vingui, si fa o no fot el mateix.
Maleït sigui el feixisme i visca la llibertat,
si sabem ser diferents, convivint en igualtat.
com no m'agraden moltes altres coses d'aquest món, d'aquesta vida, alegre -per moments-, fins i tot feliç -de vegades-, però que sempre, sempre, sempre s'acaba amb els mocs penjant i els ulls d'algú negats de llàgrimes.
No vull agradar a tothom, i no puc agradar a tothom, i m'esforço a respectar-ho! Però quan la crítica és odi, l'odi es torna llei i et disparen a la cama, per no matar-te, per ferir-te i fer-te por, només, per ferir-te i humiliar-te i mostrar a tots els demés què et pot passar si la teva consciència, si el teu art o una simple mirada no transita pel camí que marca aquell que mana, que critica, que odia i que dispara… una picor intensa al bigoti em recorda que tot té un límit i que la meva paciència, la meva contenció i el meu respecte també s'acaben.
I em faig ràbia, molta ràbia, sí! I fàstic, i angúnia i vergonya, també; quan m'adono com de prop estic de tornar-me com ells, de tornar-me com elles i ensorrar tot el que he construït amb tant d'esforç, amb tant de sacrifici, amb tant de mi mateix.
Maleït sigui el feixisme, tant si arriba per la dreta, com si arriba per l'esquerra, abrigat amb un parrac o disfressat de rebel, perquè imposar i fer dogma d'un únic pensament és, i ha estat sempre, vingui d'on vingui, si fa o no fot el mateix.
Maleït sigui el feixisme i visca la llibertat,
si sabem ser diferents, convivint en igualtat.
X.jpg) avier Gonzàlez-Costa és escriptor, actor i activista cultural. Ha publicat poesia, narrativa, literatura infantil i teatre, essent aquesta última disciplina per la qual ha estat més reconegut, amb diferents premis i estrenes, arreu dels Països Catalans. És lletrista de cançons i col·labora habitualment en la direcció i conducció d'actes culturals o benèfics. Enamorat de l'Àfrica, ha estat en més d'una dotzena de països d'aquest continent, cooperant amb l'organització "Viatgers sense Fronteres" que va presidir durant setze anys. |
 Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”. |