11
de febrer
del
2015
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
11:14h
![El doctor Lluís Ballús durant els actes de l'Onze de Setembre del 2014 El doctor Lluís Ballús durant els actes de l'Onze de Setembre del 2014](https://naciodigital.cat/bergueda/uploads/s1/88/52/12/6/576-142369369301-lluis.jpeg)
![](https://naciodigital.cat/uploads/static/naciodigital/migration/redaccio/arxius/imatges/201502/576_142369369301_Lluis.jpg)
El doctor Lluís Ballús durant els actes de l'Onze de Setembre del 2014 Foto: Manel Escobet / Fotografia Luigi
Conec el Lluís Ballús des que era petit, des que el seu fill, el Martí, anava un curs per darrere meu a les Carmelites i des que el meu pare, l'Antoni Gendrau, compartia amb ell la devoció per la medicina i l'amor pel projecte de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé. Però el dia que no oblidaré mai va ser quan el vaig veure tocant la guitarra, a casa seva, fent la introducció que Eric Clapton va composar per a 'Tears In Heaven'. La cara d'il·lusió que posava en cada maniobra, en cada part d'aquell puntejat, em van fer adonar que aquell home sentia la música molt, molt a dins. Els seus fills, el Martí i l'Ignasi, ho confirmen. Com el seu pare, són incapaços de viure sense un instrument o una taula de so ben a prop.
![](https://naciodigital.cat/uploads/static/naciodigital/migration/redaccio/arxius/imatges/201502/330_142369378206_Lluis.jpg)
Bisturí amb ànima
El Lluís hauria complert, aquest estiu, 63 anys. I és molt injust que una malaltia se l'hagi endut. Encara més, si es pensa en qui sap el nombre de vides que ell ha arribat a salvar exercint una professió a la qual es devia i a la qual es dedicava amb les regles de temps passats. Les regles de quan el metge era el professional de la salut, però també era el psicòleg, l'amic, el confident i el que calgués. De fet, que tenia fusta de metge, pel que en sé, ho va comprovar ben aviat. Un dels hospitals per on ha passat és el Clínic, a Barcelona, poc després d'acabar la carrera. I a urgències, en un centre hospitalari com aquest, de coses se'n veuen més de les que es voldrien veure.
![](https://naciodigital.cat/uploads/static/naciodigital/migration/redaccio/arxius/imatges/201502/205_142369372002_Lluis.jpg)
El que també compartien amb el meu pare, com he destacat anteriorment, era l'amor pel projecte de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga. Tots dos van fer una cosa que poca gent faria, i és ficar-se en política local per intentar enfocar la gestió del centre hospitalari i millorar-la. Pel que m'ha arribat, tots dos en van sortir més que escaldats, però mai van deixar d'estimar-se aquell somni que havia representat l'hospital. El Lluís va afrontar aquest repte amb el projecte de l'ABI, l'Alternativa Berguedana Independent que va portar Agustí Ferrer al capdavant del consistori a finals dels anys vuitanta. I ni tan sols estant al darrere d'aquella aventura va aconseguir el model de gestió que volia per a l'hospital. Això el va obligar a agafar oxigen i exercir la professió lluny de Berga, però que hi tornés anys més tard i, en definitiva, la seva mirada i actitud, confirmen que mai va deixar d'estimar-se aquelles parets. Des de Bellvitge o des de Manresa, part del seu cor no s'acabava de desenganxar de la ciutat que vigila la Mare de Déu de Queralt.
Fe en la independència
La dimensió política del Lluís Ballús va estar emparentada amb la medicina però anava molt més enllà. Amb militància activa o sent membre de l'entorn, va estar lligat a diversos partits nacionalistes catalans. Possiblement, l'ABI i Esquerra Republicana de Catalunya són les sigles amb les quals va estar més lligat però la militància del Lluís era de país. Així ho ha demostrat durant tota la seva vida i, especialment, durant aquests últims anys, amb el seu paper a l'Assemblea Nacional Catalana. Ha acabat sent-ne membre del secretariat nacional i no només pel seu bagatge i capacitat, sinó també per la seva fe en el projecte. El Manel Escobet, un dels que el van acompanyar des del primer moment en aquesta aventura, explica com el Lluís es va assabentar del projecte per una notícia de tres ratlles al diari AVUI. "Això pot ser interessant", va assegurar el Lluís mostrant aquell tros de paper. I així va ser com van anar a una reunió. I així va ser com va començar a fer de motor de l'ANC, tant a Catalunya com a Berga.
![](https://naciodigital.cat/uploads/static/naciodigital/migration/redaccio/arxius/imatges/201502/330_142369374003_Lluis.jpg)
![](https://naciodigital.cat/uploads/static/naciodigital/migration/redaccio/arxius/imatges/201502/576_142369382604_Lluis.jpg)
El doctor Lluís Ballús en un acte de reconeixement de l'ANC de Berga Foto: Manel Escobet / Fotografia Luigi
![](https://naciodigital.cat/uploads/static/naciodigital/migration/redaccio/arxius/imatges/201502/576_142369375905_Lluis.jpg)
Lluís Ballús en un acte del secretariat nacional de l'ANC Foto: Manel Escobet / Fotografia Luigi