Art i natura: del paradís a la preocupació ambiental

Art i natura han protagonitzat un diàleg constant al llarg de la història. Una relació que s'ha intensificat el darrer segle, passant d'una representació del paradís a la preocupació dels darrers temps pel medi ambient.

Aquest binomi protagonitza una ambiciosa exposició a CaixaForum Barcelona. Una mostra que torna a unir la Fundació "la Caixa" amb el prestigiós Centre Pompidou de París, institució de referència en art modern i contemporani amb qui ja havien organitzat diverses mostres.


La mostra presenta una selecció de primer nivell d'obres del segle passat de totes les disciplines, pintura, escultura, fotografia, arquitectura, cinema i disseny, amb noms com Salvador Dalí, Raoul Hausmann, Vassili Kandinski, Joan Miró, Le Corbusier, Paul Klee, Alvar Aalto, Alberto Giacometti, Jean Arp, Alexander Calder, Georgia O'Keeffe i Max Ernst, entre molts d'altres, amb una presència important d'artistes de les últimes dècades que han aportat nous punts de vista compromesos, com Pamela Rosenkranz o Neri Oxman.
 

Repensar els vincles amb la natura

Art i natura posa de manifest el diàleg entre l'art i la natura en la creació artística dels segles XX i XXI com a punt de partida per repensar els nostres vincles actuals amb el món dels éssers vius, ara que el nostre món trontolla a causa de múltiples crisis.

Les formes de la natura han fascinat artistes de totes les èpoques, que han reconegut en els animals i les plantes la bellesa i el misteri, la força i l'harmonia de la vida. Durant el primer terç del segle XX, aquesta fascinació va adquirir un nou sentit gràcies al desenvolupament de les tècniques de fotografia microscòpica, que van desvelar una dimensió de la vida fins aleshores invisible. Així va sorgir una estètica fascinant basada en la biologia dels microorganismes. Fotògrafs, artistes, arquitectes i dissenyadors van elaborar noves maneres d'observar i mostrar la natura. La fulla d'una falguera, un salt d'aigua, el fons marí... es presentaven en composicions gairebé abstractes, com formes pures, més properes a la idea que a la matèria.

A la segona meitat del segle XX, plantes, boscos i paisatges van començar a formar part de l'obra, i sorgeixen moviments com l'art povera (art pobre) italià o el land art (art natura) nord-americà, que juguen amb els elements naturals. El conjunt de formes i visions de la natura de l'art del segle XX ofereix un espectacle inesgotable, que aquesta exposició recull àmpliament.

D'un art contemplatiu a un art actiu Els últims anys, les noves tecnologies científiques i la biotecnologia han irromput en la creació artística per fer emergir noves formes d'ecologia política i social. Els artistes creen obres amb biomaterials o matèria orgànica i treballen amb processos naturals per crear obres d'art conceptuals que evolucionen com organismes vius. Les seves obres es fan ressò de la problemàtica ambiental i de la necessitat de preservar el nostre entorn.
 

Les formes de la natura a l'art

L'art nouveau, el modernisme, el modern style, l'estil liberty van situar les formes naturals al primer pla. A casa nostra, destaca l'exemple d'Antoni Gaudí, que va utilitzar formes de plantes, d'animals i d'estructures geològiques en els seus projectes d'arquitectura i decoració.

Però és entorn dels anys vint i trenta del segle XX quan hi ha un boom de formes naturals en l'art, l'arquitectura i el disseny. L'aparició de formes orgàniques va donar lloc al sorgiment del concepte de biomorfisme. Va ser introduït tardanament per Alfred H. Barr, director del MoMA, en una exposició del 1936 dedicada a l'art abstracte per diferenciar les obres que no encaixaven amb les característiques de l'art abstracte i geomètric pròpies d'aquella època.
 
La mostra s'articula en quatre àmbits temàtics teixits sobre una base cronològica i temàtica. Arrenca amb els artistes surrealistes i arriba fins avui, quan els artistes es replantegen la relació amb l'entorn, amenaçat per la crisi climàtica. A cada espai, s'hi estableix un diàleg, cronològic i temàtic que permet establir múltiples connexions.
 

Cultura i ciència

A la Fundació ”la Caixa” creuen en la cultura i la ciència. Per aquesta raó, des dels anys setanta, aquests dos àmbits ocupen un lloc important a la programació de l'entitat. La vocació de treballar pel desenvolupament personal i la cohesió social a través de programes culturals i científics és el motor de progrés.

"Creiem en la capacitat d'innovació, el talent, l'emoció, el saber, la ciència i l'art. I ho fem oferint a la societat una porta d'accés al coneixement a través d'una programació que tracta temes d'actualitat i de tots els temps, buscant establir connexions entre les grans qüestions científiques i culturals", expliquen de de la Fundació ”la Caixa”.