El Govern ha aprovat el projecte de Llei del patrimoni cultural immaterial. La Llei té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.
El patrimoni cultural immaterial inclou àmbits tan diversos com activitats productives, processos i tècniques artesanals tradicionals; creences, festes, rituals i cerimònies; formes de comunicació, expressions orals, gestuals o visuals, i les seves produccions, incloses la llengua i les seves modalitats i particularitats lingüístiques; danses i balls, representacions, jocs i esports i manifestacions musicals i sonores, entre d’altres. Entre exemples d’activitats que la llei preveu protegir hi ha la subhasta del peix de Montgat, la festa dels reis d’Igualada o les falles del Pirineu.
La futura llei preveu mesures per a reforçar les condicions necessàries per a l'evolució i manteniment d’aquest patrimoni, així com per a la seva transmissió al conjunt de la societat i de cara a les generacions futures. Les mesures inclouen la identificació, la documentació, la investigació, la preservació, la protecció, la promoció, el reconeixement, la transmissió i la revitalització d’aquest patrimoni, així com la coordinació entre els diferents agents que participen en aquests processos.
Els béns identificats com a més representatius del patrimoni cultural immaterial es declararan com a béns culturals immaterials d’interès nacional (BCIIN), que s’hauran d’inscriure en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional, o bé com a béns culturals immaterials d’interès local (BCIIL). A més, amb l’entrada en vigor de la llei, es declararan béns culturals immaterials d’interès nacional els elements ja inscrits a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO i al Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. També es reclassificaran com a béns culturals immaterials d’interès nacional les festes tradicionals d'interès nacional, els elements festius tradicionals d'interès nacional, les festes patrimonials d'interès nacional i els elements festius patrimonials d'interès nacional.
Segons el projecte de Llei, les administracions públiques hauran de promoure el coneixement i l’inventari de les manifestacions, com també dels agents portadors o protagonistes, àmbits, béns i creacions del patrimoni cultural immaterial de Catalunya; difondre el patrimoni cultural immaterial en totes les seves modalitats i àmbits; potenciar la valoració social i cultural de les seves distintes manifestacions i fomentar, especialment mitjançant instruments econòmics i pressupostaris, les manifestacions regulades en aquesta llei. A més, hauran de facilitar la participació de totes les persones en la vida cultural a través del patrimoni cultural immaterial, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar de forma inclusiva la seva identitat.
La declaració de béns culturals immaterials d’interès nacional requerirà l’obertura prèvia d’un procediment, iniciat d’ofici per l’Administració de la Generalitat, per pròpia iniciativa o a instància d’una altra administració pública, comunitat, entitat, grup o persona directament relacionat amb el bé immaterial.
L’obertura del procediment comportarà l’aplicació immediata i provisional de les mesures de salvaguarda establertes per als béns culturals immaterials que ja han estat declarats com a nacionals.
L’objectiu d’aquesta llei és situar el patrimoni cultural immaterial català, d’acord amb la seva actual rellevància social i cultural, al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic. Així, la Llei vol reforçar l’impuls de programes d’identificació, estudi, protecció, salvaguarda i promoció d’aquest patrimoni, i estableix les categories de protecció, el procediment per a la seva declaració o catalogació, les mesures de salvaguarda i les competències de les diferents administracions públiques en aquest àmbit. L’aprovació del text per part del Govern, prevista en el Pla de Govern de la XV legislatura, permetrà portar la llei al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació definitiva.
Definició de patrimoni cultural immaterial
En l’actualitat, el patrimoni etnològic s’expressa en aquelles activitats i expressions, tant de caràcter material com immaterial, que inserides en la cultura popular i tradicional de les comunitats i grups diversos que constitueixen avui la societat catalana tenen un alt valor social i cultural per a les persones membres d’aquests.
El patrimoni immaterial és un factor de manteniment i de reconeixement de la diversitat cultural enfront dels riscos de la uniformització. La seva contribució al diàleg i al respecte envers altres modes de vida el converteix en un motor d’enfortiment de les societats democràtiques. A més, l’aprovació de diversos tractats internacionals per part de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) han tingut un paper decisiu en la millora i ampliació patrimonials.