[h3]Hola, reina <3[/h3]
Ja t’avanço que faré servir majúscules i signes de puntuació, he vist que tu no n’utilitzes, però jo em sento francament ridícula els pocs cops que he intentat emular l’estil de la Rupi Kaur. Veuràs que no et seguia i que t’he començat a seguir just ara –perdó per això– però no et sentis obligada a tornar-me el follow. He vist que pares per Barcelona, per això t’escric. Déu-n’hi-do l’espectacle que et vas marcar l’altre dia al Sant Jordi. Jo no hi era, però ajuntant totes les peces del puzle que he vist a les històries d’Instagram me’n faig una idea. I veig que ja has conegut a alguns racons de la ciutat, això et volia comentar.
 
T’has passat unes quantes pantalles de vida barcelonina dinant al Disfrutar, no tots els que hi volem anar hem tingut encara l’honor de fer-ho. Segurament perquè no hem trobat el moment o l’ocasió especial. O taula, perquè no és fàcil trobar-hi taula. Si et quedes alguns dies més per Barcelona t’agradarà saber que tenim la ciutat plena de locals de menús d’entre setmana amb cuina tradicional, com Can Boneta al c/Balmes, de nous conceptes de restaurants com ara una “casa de camp a la ciutat” com el Baldomero, amb una carta inspirada amb la cuina de Yotam Ottolenghi, o bodegues on fer el vermut ara que s’acosta el cap de setmana, com ara la Bodega Amposta al costat del Caixa Fòrum.
 
Parlant del Caixa Fòrum. Això potser t’interessa, que he vist que has aprofitat per veure l’exposició de "Nova Pantalla" del Palau Robert. No passa tan sovint com ens agradaria que a Barcelona hi hagi programades al mateix temps tot d’exposicions imperdibles, però ara és un d’aquells moments on cal demanar un desig i potser també alguna tarda lliure per poder anar de museus. Precisament al Caixa Fòrum ara encara s’hi pot veure "L’estrella de Miró. Restauració en viu del tapís", que combina dues de les nostres reivindicacions patrimonials com a país i dos dels meus preferits, tot sigui dit: Joan Miró i el tèxtil. Però és que no t’ho acabes. Perquè al MNAC ara mateix també t’hi podries passar hores, entre la mostra de Turner i la de Maternasis. I si la cosa del tèxtil t’ha agradat, a la Vila Casas hi tens exposats els tapets que Santiago Palet va recollir a l'exposició "Homenatge a Picasso. Vallauris, 1972". Se’ns gira feina, ja ho veus.
 
No et volia atabalar amb tanta expo, però és que de seguida m’animo. Suposo que t’haurà agradat la Sagrada Família, sempre sorprèn. Val la pena veure les vistes de l’Eixample des de dalt, ben jugat. També et dic que si vols vistes boniques de Barcelona les pots trobar també al Tibidabo o a l’Observatori Fabra. O, fins i tot, des del Turó de la Rovira. Allà tots els que hem passat l’adolescència a Barcelona hi hem anat a fer les primeres cerveses i els primers petons, que en el moment tot té un regust horrible, però el record que en queda acostuma a ser més dolç.
 
Hauràs percebut que els catalans en general no és que siguem especialment mitòmans, però sí que som un poble que abracem el simbolisme. Ens ha fet il·lusió, veure’t a les xarxes gaudint de la vida de la nostra ciutat, t’ho hem de dir. Espero que tu també hagis pogut percebre com el públic català vibrava al Palau Sant Jordi i que gaudeixis del concert del Primavera Sound. Tot i que, no t’enganyis, al festival, de públic català n’hi haurà més aviat poc. Sabràs que el Primavera sempre ha estat un festival amb segell Barcelona, què t’he de dir, i ara sap greu haver perdut la singularitat. Aprofito per dir-te que si després d’actuar al Fòrum et ve de gust conèixer l’escena musical barcelonina, de sales de concerts també te’n puc dir algunes. Que les tenim més buides del que ens agradaria, però les volem molt més vives.
 
Res, ja acabo que els missatges tan llargs es fan una muntanya a l’hora de llegir-los. Només volia dir-te que espero que hagis gaudit d’uns dies a Barcelona. No sé quina imatge te n’hauràs emportat, però si mai hi vols tornar, l’oferta gastronòmica i cultural de la ciutat seguirà sent atractiva, t’ho asseguro.