La “nova normalitat” que encarna el president Salvador Illa s’està construint a base de primeres vegades: primera reunió amb el rei després dels anys del conflicte polític, primera Diada sense president sobiranista des del 2011, primera presència del president en la celebració del 12 d’octubre després de 14 anys. Aquest dijous li ha arribat el torn a la segona cerimònia de lliurament de les Creus de Sant Jordi del postprocés.
L’escenari ha estat emblemàtic: la Sala Oval del MNAC, des d’on es podia contemplar la imatge d’una Barcelona que (de moment), no vol tornar a ser la Rosa de Foc. El president de la Generalitat s’ha referit a les Creus com un senyal de gratitud als qui fan "una Catalunya millor". "Es pot contribuir a fer Catalunya millor de moltes maneres" ha dit, com expressen tots els premiats, esmentant-los en els seus vessants.
Illa ha recordat que el premi es renova cada any, com un fil invisible, "símptoma de la vitalitat de Catalunya sostinguda al llarg del temps. Compartim uns valors i una cultura: Som i serem gent catalana perquè som i com serem gent europea”. El president ha al·ludit als canvis accelerats que han esclatat i ha advertit: "Està en joc el nostre model europeu de democràcia, benestar i llibertat", tot afirmant: "Cal insistir en allò que ens uneix i en generar consensos".
Ha invocat a respondre a l'embat amb actitud positiva i empatia: "Les nostres conviccions no són simples construccions abstractes. Són el motor que empeny les nostres actuacions i creacions". Salvador Illa ha posat en valor la feina del Govern per una "prosperitat compartida i una Catalunya sense desigualtats". Ha recordat el Pacte Nacional per la Llengua, el compromís amb el futur campus de salut de Girona o amb l'estratègia contra la pobresa infantil.
Salvador Illa ha presentat Catalunya com "un espai per a la creació i la llibertat, on tothom gaudeixi dels seus drets i oportunitats per dur a terme el seu projecte de vida". Unes llibertats d'expressió, de ciència i de càtedra que estan "amenaçades" en el nou context internacional. Ha posat Montjuïc com a símbol de la pedra forta que en surt per construir una societat més sòlida.
Hi eren també el president del Parlament, Josep Rull, i els expresidents Jordi Pujol, Artur Mas, José Montilla i Pere Aragonès, així com el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. La periodista Rosa Maria Calaf ha parlat en nom de les persones premiades. La veterana corresponsal ha advertit que "cal anar amb compte perquè venen mal dades i haurem de lluitar molt per no anar enrere". Ha agraït el reconeixement rebut, tot destacant la feina feta per tots els que han rebut la Creu: "Les coses no es fan soles i no es fan ràpid". Calaf ha assegurat que "s'aprèn del que és diferent", recordant "les dones que ens han obert camí". La tasca de les periodistes ha fet que "el relat sigui complet i tots estiguem informats".
Calaf ha insistit en què hi ha el risc que el fanatisme destrueixi la convivència i faci que "Gaza o el Sudan no ens importin", en un context d'enorme desinformació: "Es vol substituir els periodistes per agitadors". Ha refermat que el guardó suposa una "exigència ferma al servei de la comunitat": "Aquesta és una Creu que pesa, però molt dolçament".
Nasser Ahmed Kamel ha intervingut també, en nom de les entitats. Aquest diplomàtic egipci de llarga trajectòria és el secretari general de la Unió per a la Mediterrània i ha elogiat la gent compromesa que treballa en totes les associacions i institucions per "construir un món que reforci la humanitat de cadascú".
Entre els guardonats d’aquest any -21 persones i 10 entitats- destaquen l'actriu Loles León, el president de Planeta, José Creuheras, la cineasta Carla Simón, i l'exconseller de l’Interior i exdirigent d’Iniciativa Joan Saura. Entre les entitats hi ha la Cubana, que fa 45 anys, l’editor de premsa Javier Moll (El Periódico, entre d’altres), la Unió per la Mediterrània o el grup de rumba Sabor de Gràcia o l’escriptora Mercè Ibarz.
En el cas de Loles León, la Creu té un punt de "desgreuge", després que el rebuig de les forces sobiranistes impedís que rebés la Medalla d'Or de Barcelona per les seves declaracions crítiques envers la normalització lingüística. Només el PSC i els Comuns hi van votar a favor.
A títol pòstum ha estat concedit al teclista de Mishima, Marc Lloret. Precisament Mishima ha fet una actuació a la Sala Oval del MNAC, cantant un dels seus temes més populars, Qui més estima. Maria del Mar Bonet ha cantat El pi de Formentor, i el cor de Puig-reig ha actuat dirigit per un dels guardonats, el director Josep Pons.
Han rebut també la Creu de Sant Jordi el biòleg Ramon Folch; la dramaturga Lluïsa Cunillé; la coreògrafa Montse Colomé; l'artista visual Eugènia Balcells; l'alpinista Josep Manuel Anglada; la farmacèutica Montserrat Baiget; el geòleg Josep Maria Mata-Perelló; el filòleg Isidor Marí; el director d'orquestra Josep Pons; la pedagoga Mireia Montané; l'empresària Laura Roigé Pons; i l'òptic optometrista Manuel Roure.
Les altres entitats guardonades han estat la Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls; el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC); el Centre de Titelles de Lleida; el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports; la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona; l'Institut Jaume Huguet-Escola del Treball de Valls i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.
