El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat aquest dimecres les “arrels cristianes de Catalunya, que no estan renyides amb l’aconfessionalitat de les institucions ni la pluralitat de la societat catalana”. El president ha assenyalat que aquest reconeixement i reivindicació es fa des d’una idea de la identitat “inclusiva”, que vol “acollir tothom i fer-ho en un moment de reflexió més pausat”. Ho ha fet en un acte que estava previst per la festa de Sant Jordi, però que la mort de Francesc va obligar a ajornar i s'ha fet avui, al cap de pocs dies de l'inici del nou pontificat de Lleó XIV.
En un món tan “interpel·lant”, Illa ha apel·lat a “reflexionar sobre les arrels i els valors que han fet que Catalunya sigui el que és” com una tasca interessant. Ha afirmat que el Govern intentarà afavorir aquests espais de reflexió i “reivindicarà l’humanisme cristià, sempre amb aquesta visió inclusiva, de dir el que som però també d’acollir maneres de pensar diferent”.
Illa ha presidit una conferència sobre "El cristianisme en la cultura catalana. L'espiritualitat, avui", dissertada pel professor de la Universitat Ramon Llull Ferran Sáez Mateu, que s'ha fet al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat davant un auditori en què s’hi veien dos bisbes, l’auxiliar de Barcelona David Abadías i el titular de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez.
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha intervingut a l’inici subratllant el “respecte per la creença i per la no creença, en una societat cada vegada més global” i bandejant tota vel·leïtat "teològica" de l’acte. El prior de la capella de Sant Jordi del Palau, Josep Maria Turull, ha reclamat que “els prejudicis ideològics no impedeixin conèixer les coses com són”.
Ferran Sàez s'ha referit a les obres del temple de la Sagrada Família i a la declaració feta pel Vaticà en els dies finals del pontificat de Francesc proclamant venerable l'arquitecte Antoni Gaudí, pas previ a la seva possible beatificació, i creador d'una obra que "concentra millor que cap altra el llegat de la cultura cristiana, tota ella impregnada per la fe". S'ha referit als bitllets d'euro i ha criticat l'absència de creus en la iconografia d'edificis romànics i gòtics que hi apareixen.
Sáez ha destacat que les arrels cristianes de Catalunya sempre han anat acompanyades de la idea de modernitat, i la realitat que representa Montserrat en seria una altra prova, segons l’acadèmic. S'ha referit a la “presència de l'absència, el buit, el desassossec que genera la inconsistència de l'ésser” i com les expectatives profundes sobre la vida i la mort no han canviat des de fa segles. L'urbanita postmodern i el caçador paleolític -ha dit- bateguen en les mateixes emocions de l'odi, el desig, la compassió, l'enveja, l'amor i la por, tot i que es puguin processar d'una manera diferent.
“La fe no és una credulitat sinó una resistència a la inèrcia del dubte”, ha assegurat Sáez, per reivindicar una visió “no essencialista” del llegat cristià, en què hi ha el romànic, el gòtic, la poesia de Verdaguer i Montserrat, “patrimoni de tots, tinguem fe o no, parlem la llengua que parlem”. S'ha preguntat en diversos moments quin sentit té apartar aquest debat sobre el llegat cristià de la identitat catalana i, d'alguna manera, Illa li ha contestat en la seva intervenció final.
