14
de maig
de
2023, 16:00
Actualitzat:
15
de maig,
12:59h
Els podríem preguntar quin és el seu horòscop o si van ser delegats a classe quan eren nens, però per conèixer una mica més els alcaldables de Barcelona, hem decidit esbrinar quins són els seus interessos culturals. Daniel Sirera, candidat del Partit Popular, és capaç de fer-se un autoretrat a mida a través de l’oci que consumeix. Queda clara la seva posició a la dreta, la seva vocació per la política i que té més simpatia cap al passat que cap al futur. Potser l’únic moment en què Sirera deixa de ser candidat per ser senzillament ciutadà és quan surt a fer un mos. O no. Ara ho descobrim.
Llibre
Un llibre, per a Daniel Sirera: ¡Liberaos!, de Juan Milián. No el conec, comencem bé. Fent una cerca ràpida, de seguida trobo el subtítol del llibre: "El fracàs de la política de la indignació i el retorn de la responsabilitat. Un al·legat contra el populisme i a favor de la llibertat". 176 pàgines d’apologia al liberalisme, que el defensa com a única solució reaccionària al moviment del 15-M i a tot el que va comportar. És clar que no el coneixia: no seria una lectura que inclouria en la meva tarda de diumenge ideal.
'¡Liberaos!', de Juan Milián Foto: Grupo Planeta
Sèrie
Una sèrie: El ala oeste de la Casa Blanca. La gran sèrie política dels nostres temps. Una genialitat d’Aaron Sorkin que va merèixer tres Globus d’Or i 26 Emmys, convertint-la així en una de les dues sèries amb més Emmys de la història (juntament amb Hill Street Blues). Una ficció que va emocionar els crítics, els politòlegs d'arreu del món i els treballadors i extreballadors de la Casa Blanca… I que ja no s'emet des de fa gairebé 20 anys. La sèrie de culte que tot estudiant de ciències polítiques ha referenciat en algun treball de primer de carrera.Cançó
Una cançó: Barcelona, de Montserrat Caballé i Freddie Mercury. Impecable. Dues de les veus més espectaculars del segle passat. Ara bé, si la seva sèrie preferida ja té gairebé 25 anys d’història, la cançó que més sona als seus auriculars en té més de 30. Mira que n'han passat, de coses, durant tots aquests anys. Però com deia Rodoreda, n'hi ha que amb un record en tenen per a tota la vida.
Bar
I, finalment, un bar de Barcelona: una decisió difícil per a Daniel Sirera. Dubta entre La plata, El Tremendu, Casa Palet, El Xampanyet... o "qualsevol bar en què a més de prendre alguna cosa pots relacionar-te amb la gent de les altres taules". El primer que penso és que per fi deixa el vestit de polític a casa i es permet el luxe de gaudir de la ciutat com un ciutadà qualsevol. Però ben mirat, no hi ha res més polític —i més si es tracta de política municipal— que passejar-se per la ciutat i xerrar amb la gent. Ja sigui al mercat o, en aquest cas, als bars. Una pràctica, però, que veiem només cada quatre anys.