El PEN Català, el poder de la diplomàcia cultural

El PEN Català tanca aquest divendres tot un any d'activitats que han servit per celebrar el seu 95è aniversari. Una commemoració amb l'objectiu de posar en valor una entitat que massa sovint té una presència invisible en l'agenda informativa de l'actualitat. "Volíem acabar aquest aniversari amb un acte que ha pres una gran significació pel moment polític i social que vivim", explica Carme Arenas, presidenta de l'entitat. Amb ella parlem d'història, cultura i valors, però, sobretot, de la tasca de fer "que els escriptors puguin fer d'escriptors".
 
La frase sembla un eslògan fet per ser ingerit amb rapidesa. Però no ho és, perquè el món ens demostra, dia sí i dia també, que defensar els drets dels escriptors no és una feina fàcil. "El PEN sempre ha tingut el propòsit de defensar la llibertat d'expressió". De fet, l'entitat no dubta mai a moure's –aquí enllà de les nostres fronteres– quan algun autor és atacat. "La nostra feina és defensar-lo. Ho hem fet amb Albert Sànchez Piñol, amb Dolors Miquel, amb Empar Moliner, també amb Valtonyc. Ens sembla que fer soroll i denunciar-ho és de molta utilitat".

El compromís d'un dels PENs més actius del món

En aquest sentit, hi ajuda que el PEN sigui un organisme consultiu de les Nacions Unides i de la Unesco, una entitat paragovernamental. "Això fa que molts estats s'ho mirin amb prudència i ens escoltin". La diplomàcia és, entrats a aquest punt, un factor cabdal, perquè la diplomàcia cultural compta amb unes complicitats molt interessants. "Ara que es parla tant del soft power, de les diplomàcies petites, de ciutat i de grup, cal ser conscient del poder que tenim, perquè aquestes tenen uns ressorts que no tenen les diplomàcies polítiques".
 
"Les organitzacions com la nostra han de tenir un pes important", rebla Arenas. "I estem molt contents d'arribar als 95 anys, ja que som l'única institució cultural del país que treballa internacionalment i ininterrompudament des de fa tant de temps". El PEN Català va ser creat l’any 1922 amb la voluntat de fer de plataforma per a projectar internacionalment la literatura i els escriptors dels territoris de parla catalana. Va ser el tercer PEN en crear-se, sempre amb una activitat dinàmica i compromesa, i de seguida va ser un dels PENs més implicats en les activitats del PEN Internacional. Fonamentalment en la defensa de la llibertat d’expressió i en la protecció del patrimoni cultural i lingüístic de les persones i els pobles.

Festa de commemoració, al CCCB

Totes aquestes premisses seran ben presents aquest divendres 9 de març, en la festa del 95è aniversari que se celebra a les 19.30h a l'Auditori del CCCB, amb presència del president del Parlament, Roger Torrent. La proposta commemorativa ha estat elaborada per Xavier Albertí, actual director del Teatre Nacional de Catalunya, i comptarà amb la participació de Manel Barceló, Toni Guillemat, Lluïsa Mallol, Carme Calloll i Carme Sansa. "Serà un acte de reconeixement i reivindicació de la llibertat d'expressió, amb un missatge més vigent que mai. Un acte per demostrar que fa 95 anys que estem compromesos amb la paraula i la llibertat".

A banda d'aquest acte, el dijous dia 15 de març es col·locarà una placa a la seu de l’Ateneu Barcelonès i també es publicarà un llibre sobre els seus 95 anys d'història i de diplomàcia cultural, escrit per Joan Safont i on s'explica la història de l'entitat, amb documents inèdits. "Hem repescat documents originals que no teníem i hem trobat material que no coneixíem. Els nostres arxius fundacionals són en una fundació americana, donats per Josep Maria Batista i Roca, que va pensar que la tornaria quan acabés la guerra". Però la guerra no va acabar com s'esperava, i els documents no van tornar. "En aquests anys, hem anat becant a gent que ha tret documents i ens ha ajudat a endreçar i posar ordre", explica Arenas.
 
La lluita contra les injustícies, el gran repte

"El PEN Català sempre intenta fer allò que creu on existeix un buit. Un dels reptes que tenim de cara al futur és fer un treball de fons per la franja de 15 a 22 anys, amb l'objectiu de propiciar que aquests joves organitzin coses i llegeixin", explica Arenas, il·lusionada. "També crearem un portal de bones pràctiques. I seguirem estant al món. El fet de no tenir un Estat propi sempre ha fet que fem moltes coses, que haguem hagut de portar la llengua a fora i tenir prestigi. Per això exhibim una certa modernitat i obertura de mires".
 
Amb 95 anys d’història, el PEN Català encara el futur assumint els nous reptes de la societat contemporània. Un dels més importants, l’acolliment per fer front als milers de persones que encara necessiten una xarxa que els pugui atendre i defensar de les injustícies. "Som l'ONG de l'escriptura", defineix Arenas. Impulsors de la declaració dels drets lingüístics, una entitat que forma part, des del 2006, de la xarxa internacional de ciutats refugi ICORN (International Cities of Refuge Network) i que acull escriptors perseguits als seus països d’origen. Per molts anys més d'una feina imprescindible en pro de la llengua, la cultura i els drets humans.